Trompa de l'Elefant via GEDE. Sant Benet. Montserrat

Foto d'

ona climb

Aquest cap de setmana no tenia clar si sortiria, el Toni m'havia parlat de la GEDE a la Trompa de l'Elefant dimarts al gimnàs i em va fer gracia, però no n'estava del tot segur, volia descansar, però a la vegada la tentació era forta, finalment divendres truco al Toni amb la intenció que si ja ho tenia muntat, descansaria, però el Josep no podia sortir amb el que no va costar gens posar-nos d'acord. El Toni va portar tota la organització, ell ja havia fet aquesta via fa trenta anys! veieu la descripció detallada que en fa en el seu

blog del Toni

Aquesta tarda se m'ha espatllat el meu ordinador i l'he hagut de dur "al metge", les fotos doncs són manllevades del blog del Toni Aymamí, al que li agraeixo.
La descripció de l'ascensió és fantàstica la que fa el Toni, l'entorn d'aquesta escalada és meravellós, la Mòmia presidint l'entorn amb les seves vies mítiques, l'ermita de Sant Salvador, raconet idílic, un mar de boires als peus, però nosaltres gaudint d'un solet que s'agraeix.
Avui estreno en paret uns gats nous, uns miura de la sportiva, i em van prou bé, els posos a prova en les dues tirades que em toquen a mí, la segona i la tercera que es poden fer d'una tirada. Les assegurances fixes allunyen força i ja es veu que la gent s'ho va equipant a la fisura, poso alguns friends, que llavors retiro, ja que vaig escàs de cintes.
vaja amb el grau de clàsssica, la placa és ben polida de peus!
La reunió és penjada i hi bufa un ventent que hem deixa fred.

Arribant a la reunió, la placa tira enrrera i et vas fonent de braços, per sort de peus millora i et pots equilibrar a la placa. Un cap de buril permet posar-hi una plaqueta recuperable, i tot i que díuen que no cal, jo la xapo.

'arribada a la reunió és finota i si ha de posar "morro" tibant en bavaresa, m'ho penso una i altra vegada i finalment ho protegeixo amb un friend petit en un forat on abans si deuria posar un tac. Llavors tibo de la bavaresa i xapo reunió.
Aquesta és ben penjada i consta d'un parabolt i dos spits.
La continuació és un curt tram d'artificial molt ben equipat, amb els parabolts aprop i una sortida en lliure elegant. Aquesta tirada és molt curta, no et veus amb el company i per millorar la comunicació es fa reunió a sota del bosquet. El tram del bosquet és arborícola i arbustiu i trenca una mica la continuitat de la via, però en canvi permet una reunió comodíssima en unes alzines fermes, abans d'encarar el diedre final. Aquesta tirada és tota en autoprotecció, les peces fixes són de dubtosa confiança i cal complementar-les, el Toni flipa en aquest llarg, el sento xiular i fruir de la veticalitat i "aire" del tram. Jo el faig creuat, no tinc bones vibracions, el que fa que el darrer llarg el faci el Toni.
El descens el fem caminant per la bretxa que hi ha entre la Trompa i l'Elefant, que té una desgrimpada en la que cal anar atent, llavors una canal estreta en que et pots empotrar et deixa en una zona més còmoda i tan sols cal anar seguint algunes fites fins a peu de via.
Una escalada recomanable.