divendres, 16 de febrer de 2007

Gorro Frigi. Via del Carles. Montserrat 11-02-07

Panoràmica del Gorro i Magdalenes des de l'Elefant.

He tardat a poder publicar aquesta sortida ja que fins avui no m'han tingut l'ordenador, que s'havia penjat! ja torno a estar operatiu. Diumenge passat quedem amb el Josep per anar a Montserrat sense un objectiu massa definit, finalment i veïent la ventada i fred que fèia a baix al Monestir, decidim anar a fer un cafetó al Bar. Quan sortim fa el mateix vent i penso que el Gorro frigi és una bona opció en un dia com avui, el Josep no ho veu tan clar...enfilem les escales del pas dels francesos i pel plà dels ocells ens arribem a peu del Gorro tot fent una drecera salvatge a la seva altura. S'ens han afegit uns companys que trobem pel camí, són de Gombrèn, al Ripollès, i és la primera vegada que escalaran a Montserrat.
Triem la via del Carles, la dels spits verds que va entre l'Snoopy i l'Adrià.

El primer llarg
Començo jo el primer llarg, que agafem des del camí mateix, hi ha una reunió uns cinc metres més amunt, però com anem amb un 70 no patim, amb corda de 50 cal pujar a fer aquesta reunió, ja que la tirada sobrepassa els cinquanta metres llavors. Les assegurances allunyen tan que em costa trobar-les, fins i tot em desvio a l'esquerra on veig uns filferros, però ràpidament el Josep em treu del meu error i desgrimpo tornant a la vertical de la reunió, i és que la via del Carles va tot recte amunt. Els alejes no fan patir ja que hi ha unes preses fermíssimes tot i que comencen a estar "sobades".
La segona tirada té un mur vertical que dóna caracter a la via
Al Josep l'hi ha tocat el llarg "difícil", de sortida de la reunió, unes marques discretes de pintura verda, indiquen per on va la via, ja que aquí se n'ajunten vàries. Quan s'arriba al mur vertical, aquí els espits són més propers, la placa és tècnica i de colocació, i seguint la tònica de la via, les preses bones estan ja patinoses. La reunió és just a sobre d'on s'acaba el mur.
El llarg de sortida, una rampa i la balmeta final que s'agafa pel migLa tercera tirada és l'única que fa una mica de ziga-zaga, de sortida va cap a la dreta fins a una franja terrosa, superada la qual torna a l'esquerra i la vertical de la reunió de sota; va superant petites balmetes, amb excursió entre spit i spit.
Les reunions han estat reequipades amb algun parabolt, però amb plaquetes fermes i que tan sols permeten xapar-hi un mosquetó, llàstima!
L'última reunió és comuna a tres víes, però això no representa cap problema ja que està duplicada i és en un lloc còmode.
S'acaba la via per la verruga, el doblec del gorro frigi, en un parell de passos molt macos.
Els companys de Gombrèn ens fan la foto.

La Via del Carles ha estat una bona opció per escalar de manera relaxada, sense haber de tibar massa i sempre em deixa molt bon regust, va ser la meva primera via llarga i no he deixat de repetir-la de tan en tan. El descens del Gorro ara és un "luxe" han reequipat tot el descens amb cables i cadenes inox, ha quedat com una "ferrata". Per trobar-la, de la creu, mirant cap a Collbató aneu en direcció sud i a l'esquerra, hi ha fites. Se surt al coll entre la Magdalena superior i el Gorro.

5 comentaris:

PGB ha dit...

Hey, aquesta via me l'han recomanada, varies vegades

Encara no he fet cap cim "important" a Montserrat com: algun cim de gorros, l'elefant, la momia... pero tot arribara! :)

A veure si puc anar a repetir alguna joia d'aquestes, em faria molta ilusio ;)

jaumeppiqueras ha dit...

Pere, no ho dubtis, el Gorro és un lloc ideal, havent fet l'esparraguera, la via del Carles t'agradarà molt també, tan sols hi ha l'inconvenient de la gran quantitat de "turistes" que van passant per peu de via...

Mohawk ha dit...

Magnífica via que l'Agustí Cardona va dedicar al seu fill Carles... de les millors del Gorro!!

Felicitats ;)

ivanG ha dit...

Hola Jaume!!
Aquesta vía la vaig fer fa un parell d'anys!!! Em va encantar encara que vaig patir al muret de V+ de la segona tirada. El Frigi sempre m'ha encantat encara que només he fet un parell de víes, quan arribes al seu cim et quedes sense paraules, felicitats per la grimpada!!!

Andreu ha dit...

Uffffff!!!!! Aviat coneixeré al mestre Cardona, en moru de ganes. Aquesta via la vaig fer fa uns messos de la mà del mestre Soto, amic del mestre Cardona. Vaig patir al muret, peró es molt mes segur que el flanqueix per l'esquerra. Bestial !!!!!

Ahhh no diexeu de visitar : http://metresderoca.blogspot.com/