Els Graus. Collbató. Montserrat Sud.

Aquest diumenge després d'unes setmanes fent via llarga tenia ganes de tornar a l'esportiva; quedem amb el Toni i els "mega cracks" Josete i Juanjo. Hem fet una visita gairebé exhaustiva al sector Els Graus, darrerament actualitzat a

Ona Climb

entre tots vàrem fer de la via 2 a la 15 deixant-nos tan sols la nº 11 i 12 per fer. Les dues que hi ha una mica més amunt, la 16 i 17 no ens va donar temps, ja que a les tres decidim anar cap a casa.
Per accedir a les vies hi ha vàries maneres, nosaltres seguírem el Carrer Graus, al final hi ha una rampa encimentada amb arbres als costats, amb el cotxe tènfiles per la rampa i dalt de tot surt un camí estret a l'esquerra, aquest corriol per on solsament hi passa un cotxe, ressegueix una finca a l'esquerra i mor sota uns pins.
En un petit eixamplament es deixa el cotxe, al davant tenim la paret del "Jardí" on hi ha víes d'escola, nosaltres seguim un corriol a l'esquerra que en cinc minuts ens acosta a les parets. Comencem fent els tres sisens, les vies 4, 5 i 6, per continuar amb les dues de l'esquerra, un 6b i 6c curtets, tan sols 12 metres amb la dificultat concentrada a la panxa. Les obre el Juanjo i aprofito per ferles amb corda per dalt, al 6b em patina un peu i no l'encadeno, però baixant em poso al 6c i l'encadeno, em sembla més fàcil fins i tot...s'ha de dir que són víes amb el grau molt concentrat i curtíssimes, però m'han agradat el proper dia no hi ha excusa, s'han de fer de primer.


el Juanjo obrint la via nº 3

Amb la feina acabada en aquest sector, pugem a la roca de més amunt on hi ha dos cinquens, un cinquè + i un 6a. La via nº9, el Vè+ es concentra en la superació de la balma, cal agafar una bona presa i llavors ja un canto bò que permet xapar, fet això la via perd força, però cal tibar-li en aquests dos passos. El Toni començant el tram dur.
Mentre nosaltres ens entretenim aquí, el Juanjo i el Josete ´pugen a les víes de dalt on el grau ja pica! i sortosamnet són més llargues, trenta metres i més.Comencen amb la 15 un 6c+ prou dur, sobretot diu el Josete a la panxa final que desploma molt. A continuació fan la 14 un 7a+ que el Juanjo encadena i al Josete li falta poc.


El Josete tibant fort al trams més dur
El Juanjo encadena també el 7a+, baixant es mira el 7c, la via del costat.
EL Josete m'anima a probar el 7a+ i m'hi poso: el començament és entretingut però va surtint, el més difícil és una panxeta amb preses fines però que resolc bé, ara però, quan entro al desplom, les preses es fan fonedises, on son! començo a tibar de merdetes i agafo un bon canto, però m'haig de penjar i mirar-m'ho, des d'abaix el Juanjo em canta la seqüència i ho intento però estic petat, vaig fent els passos però m'haig de penjar, en un últim esforç supero el desplom penjant-me amb força de la presa lateral i sento un "craccc" molt sospitós, em sembla que la presa té els dies contats, és una llastreta vertical prou grossa, atenció als repetidors ja que si es desprèn és prou grossa i a la vertical de l'assegurador.
Arribo a la reunió prou satisfet però, i al baixar, li monto el 7c al Juanjo. Mentre el Toni disfruta fent els dos cinquens que ens faltaven.
La dificultat es concentra com en totes les vies d'aquest sector en el desplom, és evident ja que el Juanjo ha pujat tranquilament fins a sota i ara s'ho mira i remira...puja, bloqueja, allarga el braç si penja, no li convenç i desgrimpa i a descansar sota el desplom, ho fa tres o quatre cops, que fort que estàs tío! finalment se l'ha juga i s'hi llença, però són "merdetes" i no s'aguanta, Jaume, em penjo...llàstima per que superada aquesta franja li surt perfectament. Comenten el Juanjo i el Josete que no els sembla però el grau 7c i la del costat, el 7a+ tampoc i a mí que no havia probat mai un 7a+ tampoc, ja que amb descansos, però m'ha surtit i això ja vol dir alguna cosa, jo no estic tan fort! Podria ser que el grau estés concentrat en els passos de dalt.
Foto treta d'Ona Climb: Els Graus.


Sector més aprop dels cotxes, amb cinc víes de 12 a 15 metres.
Següent zona tot pujant, cinquens i un sisè que "pica":
em vaig haber de penjar ja que no vaig trobar la seqüència del segón al tercer parabolt, el Josete ho fa per la dreta, tot recte com intentava jo, és inhumà.

Zona més alta, amb víes de 30 a 35 metres! molt maques amb el grau concentrat al desplom, ens va faltar probar el 6b que va pel diedre, el Josete ja l'havia feta i comenta que és per disfrutar, deures pel proper dia!