dimecres, 14 de novembre del 2012

La Zoe del mecanoscrit a la cara est del Faraó i acabament d'obres a l'Estrany mirall llunar. Montserrat Ecos.

La vertical i imponent cara est del Faraó
Quan el juny d'aquest any, tot buscant la fresca de la cara oest del Faraó vàrem fer la "Estrany mirall llunar" no vam saber trobar la reunió de sortida, els burins rovellats es mimetitzaven molt be...l'apertirusta de la via, Pere Forts l'havia reequipat fins la meitat i parlant amb ell li vàrem oferir que quan vulgués l'ajudàvem a acabar-la. El dissabte sis d'octubre doncs, va ser el dia triat per a la feina; Em passa a buscar el Joan i anem al Bruc de dalt a trobar-nos amb el Pere, anem amb la calma mirant de no deixar-nos res, trepant, piles de recanvi, un pilot de bolts, martells, escarpres...semblem xerpes! Després de fer la motxilla no menys de 5 vegades finalment aconseguim deixar el cotxe i començar a caminar, avui la pujada serà guiada, no en va el Pere es coneix aquests racons com el pati de casa!
Als primers metres, on cal fixar-s'hi!
No anem pel camí habitual de la Coma del Pastor i el pas de la llastra sinó que anem a buscar el carener entre la Coma del Pastor i el Clot de l'Estevet, força feréstec però tènuament fitat. Ben suats arribem al camí del Cabrit d'on anirem a buscar la grimpada de la cara Est, grimpada, sí sí! que el Pere ens posa a prova remuntant fins a peu de via pels pedrissars, la canal té massa punxes diu!! Encara estic cansat de l'escalada al Càmping de Montserrat de dimecres i arribo pensant que avui faré la primera tirada i la resta els hi deixare.
El primer llarg és tot en lliure amb roca de gran qualitat, crea addicció!
Apa doncs, cap amunt, la primera assegurança és força alta, però hi ha una molt bona presa de ma dreta que permet xapar, m'ho haig de pensar ja que cal tibar-li del braç dret, el que tinc operat...aguantarà? mi penjo i xapo buuff! respiro alleugit, però el bròquil tot just comença, aquí no regalen res i vaig pujant fins la tercera xapa on m'haig d'aturar a mirar-m'ho, el Pere, que m'assegura, m'avisa que aquest és el pas clau! surt, però haig de posar el peu a la plaqueta, renoi amb el passet! sortosament ara la continuació es va deixant fer i amb algun que altre repòs va sortint i cap dalt, són uns bons 40 mtrs, ja afluixa; cal ara, anar decantant cap a la dreta, la paret ja t'hi porta i fer reunió a uns bolts al terra de la balma.
A la potent segona tirada, 6c o artifo...!!
Vaja suada! entre l'esforç i el solàs que ens cau a sobre!! començo a assegurar els companys, vaig recuperant ara una corda, ara l'altra, quan tot d'una escolto el Joan als peus!? que hi fas aquí Joan? li dic, resulta que la motxilla pesa molt i han decidit que la pujarà fins al collet abans del darrer llarg on s'hi pot arribar tot grimpant. Arriba el Pere ben fresquet, sense samarreta i es disposa a continuar, una tirada que en lliure és 6c però que amb estreps i A-0 es pot anar fent. No si entreté i en un moment ja és dalt, encara ho fa força en lliure, al meu torn ni ho provo, que m'haig de reservar pel que em tocarà!! i jo que estava cansat!!

Iniciant el tercer llarg, molt finot a l'inici, artifo, per permetre després escalada lliure, però on no si val a badar! 

Les reunions són molt còmode, aprofiten les grans balmes que fa la paret; ara em toca començar la tercera tirada, surto en flanqueig horitzontal a fora de la balma, d'entrada en lliure, però de seguida la cosa es posa seriosa i m'haig de penjar i fer uns passos d'estreps; no vaig pas malament, es va deixant fer, els passos força llargs i res mes, però ara toca escalar i sortir en lliure, flanqueig aeri a buscar un forat d'on ara cal anar recta amunt, sortosament les preses són més abundants, proporcionalment la distància dels bolts augmenta, se m'asseca lo gola...quines excursions! ben concentrat i petonejant cada peça que trobo arribo sota la bola on hi ha la reunió, però el Pere m'ha dit que vagi a la dreta a buscar la de la via Hussein el lluna, llaço un merlet i flanquejo, ràpidament la paret s'ajeu i sóc a la feixa, REUNIÓ!!! què content m'he posat en abastar-la.

Potentíssima sortida per la Hussein el Lluna!

No veig el Joan, és al coll, carregat com va ha preferit esperar-nos i que li tirèssim la corda. Reunits ara ja tots tres li toca al Joan el darrer llarg, en lliure setè....i la lletra que vulgueu, per nosaltres artifo i no pas del senzill, que està oberta per fer-la en lliure! s'hi posa el Joan però uns problemes tècnics amb les cintes l'esgoten i les sortidetes en lliure que cal fer el decideixen a deixar-ho córrer, li ha tocat al Pere que tanmateix ha estat l'ideòleg i pare de la criatura!  nosaltres ja voliem continuar per la Zoe, molt més senzilla...i se'n surt!! abasta la presa clau i pot xapar el següent bolt, el pas mes llarg i la resta va sortint. A nosaltres ens tocarà ajudar a remuntar el feixuc petate fins dalt. Cim ! ens felicitem i sense perdre massa temps el Pere prepara les eines per muntar la reunió de l'altra via.
 El Pere instal.lant la reunió cimera de l'Estrany mirall llunar i reequipant .

En un moment ha col.locat els dos bolts de la reunió cimera, improvitzem un ràpel i s'envà a posar més bolts; impresiona això de penjar-se en una cosa que acabes de veure posar...la veritat que no hi estic acostumat, penso involuntàriament, això aguantarà? i això que estem farts de penjar-nos de peces que porten temps posades i potser mal posades, però mai m'havia penjat d'un bolt acabat de posar! al costat dels burins el Pere va posant els nous parabolts mentre el Joan al baixar s'encarrega de la feinada de desburinar, a cop d'escarpa i martell. Veient el que costen d'arrencar els hi anem agafant confiança a aquests vellets burins, estem penjats a la incòmoda última reunió on el Pere hi ha posat dos bolts i ha deixat de mostra els burins antics.
El Joan a la ingrata tasca d'arrencar els burins
Els ràpels són totalment esbiaxats i hem d'aguantar la corda al darrer, el Joan, per evitar que penduli massa. Van passant les hores sense adonar-nos'en, el sol va baixant i encara ens queda un ràpel! Som a terra, el sol ha desaparegut per l'horitzó, ens caldrà afanyar-nos però evidentment arribem al cotxe de fosc.
Ressenya aproximada de la Zoe i la actualitzada pel Pere de l'estrany mirall llunar que trobareu a


  • La Noche del Loro
  • Dues vies recomanables, una per quan fa fred, l'altra per la canícula, molt ben equipades, on cal escalar-hi fins al 6a obligat a la Zoe i 6a+ a la Estrany mirall llunar. La roca hi és immillorable, de la que crea afició; a la Zoe amb enginy hi podreu minimitzar la distància entre assegurances amb algun Àlien i merlet al tercer llarg, la resta no cal. He pogut comprovar que això de la restauració de vies és molt sacrificat, aprofito per agraïr a tots els que us dediqueu a aquestes tasques, mai prou reconegudes, gràcies a tothom! Ah! i no us les deixeu perdre!!

    5 comentaris:

    Mingo ha dit...

    Hem sembla Jaume que per venir a escalar amb tu hauré d'entrenar una bona temporada

    Mingo ha dit...

    Ostia quina falta he fet Hem va ser H, buffffffffff EM

    perB ha dit...

    Moltes gràcies per la col·laboració !
    pere F

    Sergi ha dit...

    És d'agraïr Jaume la feina que fas colaborant en aquestes vies, o en alguna altra que has restaurat.
    Però renoi! Quin troç de via!
    A aquest ritme l'estiu vinent faràs por...

    Jaumegrimp ha dit...

    Hola Mingo, no t'ho pensis pas, que de seguida m'atraparàs bou!
    De res Pere! va ser un plaer, tanmateix la feina la vau fer tú i el Joan!
    Sergi, com li dèia al Pere, va ser tot un honor poder ajudar-lo i aprendre alhora. La via sí que és dura, però trampejant-la no tan, segur que la pots fer només t'ho proposis, ànims.