dijous, 8 de novembre de 2012

Gastón va bufat al Drú. Càmping Montserrat.

Al primer llarg de la Freekinkis 6c
Vaig força endarrerit piulant les sortides, una tarda abans que ens canviessin l'hora, el 4 d'octubre exactament, ens trobem amb l'Ivan per anar a fer la Gaston va bufat que tots dos fèia temps que li teníem l'ull posat! per arribar a peu de via cal pujar passada la tanca per un corriol, el mateix que per anar a l'esperó del místic o a la directa Americana, passem per sota el peu de via de la Queralt-Ona i continuem flanquejant a la dreta fins situar-nos sota l'imponent pilar Bonatti. Quan som a peu de via, veïem unes xapes brillants, acabades de posar i tot de ferralla, plaquetes, cadenes...al peu...vaja suposem que han obert una via nova i com que sabiem que la nostra era amb espits ens posem a la primera que en té....havíem llegit que els primers passos eren fotuts i que es fèien en A-0 però renoi això tiba molt! l'Ivan però va pujant de cinta a cinta, que no estan precisament aprop...però es va enfilant i la dificultat no baixa i la veritat que començo a pensar que no som a la via, consulto el croquis i m'adono que la línia de bolts és la nostra! casualitats de la vida la següent setmana vaig coincidir amb el restaurador, en Pere Forts que ens va comentar que havia tret els espits!!! i nosaltres clar convençuts que trobaríem espits resulta que ens hem posat a la Freekinkis de 6c, renoi que fort estàs Ivan, jo per pujar vaig trèure l'estrep.
Fent el "divertit" flanqueig de la cinquena tirada
Una vegada ens hem fet càrrec de l'error i a l'alçada de la primera reunió l'Ivan corregeix la direcció i continua ara sí per la via....el sento disfrutar, això és una altra cosa! està tan animat que farà els tres primers llargs del Pilier Bonatti. Arribo dalt ben content, deu n´hi dó l'entrada, jo haig de fer un pas d'estreps a l'inici i després a espabilar-se, que el 6c no és el meu grau, la resta divertida però on cal tibar de valent, enhorabona Ivan! La quarta tirada ja és per mí, la veritat que no m'entusiasma, es veu trencada i amb força herba, però quan m'hi poso trobo que la roca és prou bona i sanejada, encara la disfruto. Ara cal continuar per un mur d'aspecte fragmentat gens engrescador on caldrà fer un flanqueig horitzontal que se les porta, havia llegit al blog del Llembrescu que aquí escala tan el que fa de primer com el que va de segon i quanta raó!!! la roca és millor també del que semblava, està força sanejada pel pas de les cordades.
Al punyetero pas de la balma!
La sisena tirada comença per un diedre obert arrampat curiosament molt ben protegit, que et porta a fer un flanqueig a l'esquerra i situar-te sota un balmat, aquí l'assegurança clau és força amunt i col.loco un àlien a un llabi. Em costa superar el desplom, presa petita i pas intens, m'haig de penjar a estudiar-m'ho...finalment surt i no regalen res, cal un cop de gas per entrar a terreny més plaent i entrar finalment a reunió per terreny terrós, trobo una corda fixa, flanquejo resseguint el mur cap a l'esquerra i munto reunió sobre la darrera de la directa Americana que també vaig fer amb l'Ivan i el Ramon, per sort el nostre darrer llarg no és tan dur.
El fantàstic mur del darrer llarg és dels que crea addicció.
L'entrada a la placa és potser el pas mes punyetero, amb passos de finura i preses petites l'Ivan aconseguix equilibrar-se i situar-se a la paret, abasta un bon forat i ara ja és qüestió de triar la millor presa per anar enfilant amunt, la verticalitat és mantinguda, en un punt es posa mes finot, però amb colocació es supera be, el perdo de vista, s'ajeu una mica però ara li ve un ressalt que deu n'hi do, és comú a la Directa Americana; quan hi arribo em costa i haig de tibar de cinta, renoi, això ho havia fet net...deu ser la falta de costum després de tans dies a Dolomites fent graus tranquils...que coi, que estic fluix senzillament! Ens hem d'afanyar que no volem acabar de nit, la tarda ja s'ha escurçat i abans de tenir un ensurt en els ràpels i acabar amb el frointal preferim sortir caminant.
Vàrem sortir caminant amb la fosca al darrera.
No ens podem entretenir Gorros és ben tapat i està baixant la boira, seguim les fites i amunt tot saltant ressalts, al final flanquegem a buscar un torrent que travessem i ens enfilem per una codina a trobar el camí de Sant Joan a Sant Miquel, salvats!! avui hem tallat just però ara el camí és ample i no té pèrdua, una tarda ben aprofitada!
Completíssima ressenya del Drú  gràcies a

  • La noche del Loro
  • Via molt recomanable, amb una primera part, el Pilier Bonatti, d'escàndol, s'ha de fer! la part central, d'aspecte trencat i amb terrasses plenes de còdols no desmereix i demana ofici! la sortida torna a ser les que crea afició, quin pany de paret!! de 10. Atenció però que cal escalar entre assegurances amb un grau obligat de 6a. Ideal per disfrutar un matí d'hivern assolellat que les tardes ja són molt curtes.

    9 comentaris:

    joan asin ha dit...

    Enhorabona Jaume i companyia, ara amb parabolts deu ser un altre cosa, els espits estaven molt rovellats.

    Gatsaule ha dit...

    Bona aquesta, Jaume! Sempre l'he mirat amb respecte des de fora...., sembla que la sortida dolomítica se t'ha posat bé!

    josep i laura ha dit...

    Bona via, però es veu fineta, fineta. Esteu forts, a nosaltres encara ens queda lluny tot i que fa bona pinta. Felicitats companys!

    molimolano ha dit...

    Carai, em fas dentetes, sobre tot per l'últim llarg, felicitats.
    En quan a l'endarreriment no pateixis, jo encara estic fent el mes d'agost, uf!!

    Jaumegrimp ha dit...

    Hola Joan, doncs sí, els bolts fan patxoca, ara quan hi torni tinc ganes de probar l'inici correcte, que el que vam fer nosaltres era massa dur!!
    Gat! la via val molt la pena, no dubtis en anar-hi que els passos obligats són trampejables...i jo rai que els llargs fotuts se'ls va fer el company.
    Josep i Laura, no us ho penseu, per les vies que feu aquesta no é spas mes difícil, animeu-vos.
    Moli, segur que xales en aquesta via, de les que a tú t'agraden, plaques inacabables, segur que la disfrutes molt.

    Manel&Ita ha dit...

    Jaume m'has fet viure bons records, veig que la vàreu gaudir força a igual que nosaltres. Felicitats!!!!

    Joan B ha dit...

    Molt bé Jaume, ja m`'agradaria a mi estar poc fi com tu i fer-me aquesta via !!

    Salut i a tibar

    Jaumegrimp ha dit...

    Ep Manel, la teva piulada ens va animar a anar-hi.
    Va com va Joan, però segur que si t'hi poses ben acompanyat com jo, la faries be.

    Mingo ha dit...

    Jaume acabo de llegir l'estada que vau fer a Dolomites, que guapo, enhorabona.
    Ja veig que esteu molt forts a veure si em poso al dia, doncs sembla que la tendinitis és augua passada, be no ho vui dir massa fort.
    Una abraçada