Travessa de l'Olla de Núria. Ripollès. Pirineu Oriental.

El Puigmal, de festa per la cursa!

Aquest diumenge 15 de juliol se celebrava la sisena edició de l'Olla de Núria, i tanmateix era el dia que havíem triat per fer-la també amb la familia; aquesta travessa ens agrada molt i l'acostumem a fer per entrenar la Matagalls a principis de setembre, però enguany ens hem adelantat.

Fa tan vent que ens arrecerem sota el cim.

La cursa surt del Santuari de Núria a les 9 del matí, nosaltres preferim pujar fins al coll de Fontalba amb cotxe. Volíem començar a les set del matí però finalemnt no és fins 2/4 de 8 que no ho fem, el sol ja és ben alt a diferència del setembre. Faq molt de vent, molt emprenyador al ressalt final i no sé si és el fred o el vent però arribem al Puigmal en menys d'una hora i mitja. S'ens han glaçat le smans i els braços...al cim ni ens aturem reagrupant la colla en un recer sota el pic.

Anem cap al Pic del Segre, el vent i el fred es fa sentir.

Anem trobant la gent de Vic que preparen l'imminent arribada dels corredors, deixem enrrera el Pic del Segre i comentem que segur que ens atraparan abans del coll de Finestrelles, ja veïem per la coma de l'embut una filera de gent.

Marc Pinsach, el que va guanyar la cursa ens atrapa abans del coll de Finestrelles

Efectivament, força abans del coll arriba el primer, és el Marc Pinsach i ens aturem a animar-lo, veïem amb sorpresa que el segon ni es veu! a més d'un minut passa l'Agustí Roc i una mica més tard el Jéssed Hernàndez...després ningú!! tardaran força en començar a passar la resta.

Al Pic de Finestrelles amb Núria a sota.

El fet d'haber coincidit amb la cursa té l'al.licient de poder viure en directe aquest esdeveniment, però ens farà força la punyeta doncs hem de sortir del camí per no entorpir els corredors i estar en tot moment amatents de qui portem darrera.

Deixem el camí als corredors.

Al Pic d'Eina.

Amb alegria veïem que el pic d'Eina no entra dins l'itinerari amb el que l'assolim més tranquils i al nostre aire.

Coll de Noufonts, apunt d'encara la pujada a Noucreus.

Ens han passat la majoria de competidors i ara a le spujades ja no desentonem tan i fem menys nosa, van cansats i nosaltres mantneim el pas alegre, això ens permet no haber de patir tan per sortir del camí quan ens atrapen. La baixada del Noufonts la fem sense problemes i al coll ens aturem, és un punt de tall i estem una estona animant els que estan apunt de quedar fora de cursa.

Pic de Noucreus, ja anem de baixada...

La pujada a Noucreus és feixuga, el darrer esforç, però aquí ja es noten les cames, un darrer esforç i planejant som al Noucreus on serrem amb l'amic de l'organització que està esperant que passin els darrers corredors, a partir d'aquí ja no hem de patir, els tenim tots al davant.

Darrer cim, el Pic de Fontnegra ens reserva una pujada pesada!

Aquest darrer tros sembla senzill, però és fa llarg, cal superar dos pics, el Pic alt i baix de les Arques, el Rocs Blancs i finalment ens resta una pesada ascensió al Pic de Fontnegra, darrera pujada, ara sí! ara que no sé que és millor, ja que la baixada és molt pendent i per herbeis que a auqetses alçades fan de mal baixar.

Baixant cap al Pic de l'Àliga.

Del PIcx de l'Àliga a l'Alberg de mateix nom la pista fa moltes voltes i optem per tallar camí malgrat el mal de peus, la calor ara es fa notar. Dasrrera baixada fins a Nüria on ens trobem la resta de la colla que han pujat a dinar plegats, ells han pogut veure l'entrega de premis i saludar algun corredor amic.

Tornem tota la colla de Núria cap a Fontalba.

Després de posar el s peus al llac i un bon café la tornada cap al coll de Fontalba la fem molt relaxadament, sense cap pressa, el que ens servirà per estirar la musculatura, la Núria ja s'hi vèia a la cursa, potser caldrà que s'ho proposi i l'any vinent la corri, que la mossa està prou forta. Recordo quan era jove que aquesta carenejada la tenia mitificada i ara ves per on! és gairebé una sortida matinal i no diguem per al guanyador que hi va estar dues hores i quart tan sols!!

Mapa i perfil de recorregut de la Cursa

La

Unió Excursionista de Vic

és la organitzadora d'aquesta cursa, de la seva web he manllevat el mapa i el perfil.

Via Queralt-Ona a la Pedra d'Esparreguera. Montserrat.

Fins aquí, exigent, però superar el bombet...!

Ja fa un any que la Colla Xapoutot, concretament Jaume Ventura i Albert Roig, vàren obrir aquesta via a la Pedra d'Esparreguera; des d'aleshores era a la llista, i aquest divendres tarda in extremis he lligat caps amb el Joan per anar-hi. Aproximació curta i ombra a la tarda, diversitat d'opinions a les resenyes que he llegit, però res millor que veure-ho en persona no? passada la porta metàlica i poc després de deixar enrrera el trencall del Monòlit Groc ens enfilem per un corriol a la vertical de la via, amb la foto de la ressenya no ens costa gens de trobar.

Després de tibar d'un parell de cintes, tornem a tocar roca!

Avui tinc clar que començarà el Joan, el primer llarg sembla que tiba fort. Entrada rara, rara! amés el primer bolt és tan baix que no protegeix pas gens...la vegetació del costat emprenya força, sobretot si es va amb motxilla! uns passos de decisió i força permeten aixecar-se a buscar un llabi vermellós, xapa el següent bolt, aquest és mig sortit!! anem bé!! diu el Joan...flanqueig tècnic a buscar l'esperó, passos estètics i d'equilibri i ja és a la vertical de la línia de xapes; d'aquí costa sortir-ne i li caldrà penjar-se i alguna acerada.

"Divertit" flanqueig.

buscant peus s'equilibra i posiciona, moïments tècnics, fins i elegants, la roca tanmateix no acompanya massa...però amunt i cap a la dreta, és la primera excursió, fins ara les xapes prou seguides. Cal continuar buscant un nou balmat, abans passa una cinta per una sabina; ja és sota el mur, xapa el primer bolt en uns passos d'equilibri i llavors decantant-se a la dreta el segon, però sortir d'allà costa i molt!! pocs peus, o no els sabem trobar i tibar de merdetes...acaba tibant de cinta ja sortint a terreny mes favorable, ara a vigilar fins la reunió, que és força trencat; abans llaça un bon roure. Pedra!! i renoi quin pedrot, el punyetero sembla que va fora de la meva trajectoria, però rebota en un ressalt i cau directament cap a mí! Uff que per poc, hi era ben gran....

Sota el segon mur on ens espera la segona tibada del llarg!

El Joan avisa que ja puc pujar, l'entrada surt bé, però per poc quedo enganxat amb la motxilla pels aritjols! el flanqueig a esquerra molt estètic i situar-se a la línia de bolts a l'aresta, tècnic de peus, amb mans petites...el bombet ni m'hi penso, a tibar de cinta, són dues tibades i a equilibra-se per remuntar en flanqueig a dreta fins sota el segon muret, ho probo però no li veig i a tibar de cinta altra cop.

Tot assegurant el Joan al segon larg admiro el fons de la vall.

La reunió és en un replà ben còmode com totes, ara és el meu torn, comença per una placa rentada per l'aigua fina de preses, però que es deixa pujar fins que es redreça, llavors m'ajudo del diedre per anar guanyant metres, es un tram delicat amb una fisura trencada a la dreta que aprofito; cal entrar novament a la placa, aquí hi ha un pas delicat, suposo que el 6a+ de la resenya, i que surt prou be; ara ja de ple a la placa amunt fins a un replà herbós que trenca la continuïtat, llàstima!

Disfruto la tirada, amb una entrada rentada i un final amb placa tècnica.

Ja situat al relleix herbós encaro una nova placa de millor aspecte, compacte i ben vertical on m'haig de concentrar per sortir-ne exitós! la disfruto molt, llàstima de l'entrada a reunió on et jugues una bona patinada per la terra, en cas d'estar moll pot ser perillós fins i tot...potser valdria la pena posar-hi una corda fixa. Múnto reunió en el còmode replà terrós que es va esmicolant...no sé si durarà gaire, atenció en cas de pluja recent o a l'hivern!!

Pilastra amb preses artificials de la Directa Americana.

Recupero el Joan, no li acaba de fer el pes el llarg, el fet d'anar tan encaixonat no li agrada...doncs ara prepara't pel que ve, una placa vertical i cada cop més airosa amb bona roca!

Darrera tirada, amb una entrada delicada i vertical, bona roca i excursions!

Ens resta el darrer llarg, a diferència dels dos anteriors, aquí la primera xapa és ben amunt!? no s'acaba d'entendre ja que la sortida de reunió no és senzilla, però ja se sap que cada un equipa com vol, o com pot...tanmateix gràcies als autors per l'obra. Després d'uns passos de finura el Joan abasta millors mans i xapa el primer bolt, ara la roca millora i la distància entre xapes no es nota, cal anar ben concentrat;

Cercant el millor camí!

La paret perd fieresa i les excursions augmenten, cal mirar-s'ho per veure per on va la via i planificar el camí! la qualitat de la roca ha baixat el que fa que un bon Àlien sigui ben rebut. Al fons una sabina, cap allà cal anar, no es veu cap xapa, la llaça i a l'anar a superar el bombet, sorpresa, un bolt! una mica més amunt un darrer i ja de pet a la reunió, aquí cal anar atent a les preses que ja no són tan bones com a baix! Ha estat força estona en fer el llarg, però és que són gairebé 50 mtrs i al final entretinguts. La cara del Joan ha canviat, aquest tram si que li ha agradat, se li nota!!! Aquesta placa sembla ser que va ser descoberta pels autors i el motiu de la línia que van obrir, certament val la pena.

Un regal pels sentits tot baixant!!

Disfruto la tirada, me l'apunto per quan hi torni,llavors començaré jo! Hem estat fresquets sense arribar a tenir fred, una tarda ben aprofitada, llàstima del refredat del Joan que l'ha fet rondinar una mica. Preparem el ràpel, a l'anar amb seixantes, en fem un fins la segona reunió i d'allà amb un altre som a peu de via. No tenim cap enganxada de cordes tot i que l'abundor de vegetació ho podria fer pensar, si no us fa el pes, millor baixar en tres ràpels.

Ressenya dels autors

Colla Xapoutot

La Queralt-Ona és una bona opció per una tarda d'estiu, poca aproximació, tan sols tres tirades, però que no es fa curta, ja que et fa treballar, la proximitat però de les seves veïnes, Directa Americana, Gaston va Bufat o l'esperó del Místic us poden servir per acompletar la visita. Ja fa un any que la van obrir i està prou neta, sino domineu el 6b us caldrà tibar de cinta, un estreps potser...nosaltres no els vam usar, les entrades a reunió són trencades sobretot la primera on és fàcil fer baixar algun roc! el peu de la segona reunió és terra, atenció en cas de pluja o humitat! L'equipament et fa escalar, hi força, grau obligat V+/6a Via recomanable si teniu present que els millors panys de paret ja éren oberts, i no us molesta trobar trams herbosos intermitjos i zones de roca delicada, a mí em va agradar.

Una via amb Carisma. La Mamella. La Plantació. Montserrat.

Al punt mes baix de la cara oest começa la via

La Carisma és una d'aquelles vies que fa temps que volia fer, ara fa exactament un mes, amb el Toni ens hi vàrem enfilar, però a la segona reunió vam haber d'abandonar, el Toni no es trobava fi; avui aprofitant que teníem festa pel matí, hi hem tornat amb l'Ivan. Cal dir que la caminada i grimpada fins a peu de via pot desanimar, i més amb la calorada que cau, però els de Sabadell quan se'ns posa una ceba al cap.....

El Toni al primer intent, començant el segon llarg.

L'anterior vegada vaig fer els dos primers llargs i avui tenia moltes ganes de fer el tercer, amb el que he tornat a començar la via, que tanmateix és el que m'agrada! Aquesta tirada és un escalfament pel que vindrà, més una grimpada, però amb el seu atractiu, passat els dos primers ressalts no trobes res i cal navegar per trobar la reunió que està molt mimetitzada a l'esquerra de la placa.

Avui li toca a l'Ivan fer aquest llarg.

Al segon llarg la via ja comença a avisar, l'entrada sembla més senzilla...però cal mirar on t'agafes. Passats dos espits trobem un pont de roca molt ben ensopegat i llavors toca fer una excursió d'uns deu metres fins la reunió on no us hi capfiqueu, millor tirar amunt, la roca és immillorable, que no entretenir-se com vaig fer jo intentant col.locar alguna cosa, tan sols portava Àliens i no hi queden be, potser un Càmalot 0,75 o 1 en algun forat.

Disfruta de valent amb la roca.

Avui a l'Ivan no li ha calgut res, amunt i crits. Bé ja sóc al llarg "estrella", es veu tètric però hem sorprendrà gratament: sortir de la reunió ja té la seva gràcia, és ben vertical i cal fer uns passos d'equilibri fins abastar el primer espit. La roca cantelluda ajuda a progressar, ja sóc al pitó i d'ell ja començo amb l'A-0, xapo el següent pitó, per dir-ne algun nom...i ràpidament m'enfilo a abastar el proper espit. Amb sorpresa vaig trobant molt bones preses a banda i banda del diedre, això em permet no haber de treure els estreps i amb l'ajuda de la fi-fi arribo al pitó de sortida, aquest flexa...algú hi ha deixat una baga per evitar fer massa palanca, però no és fins que col.loco un bon àlien a la fisura de dalt que no quedo més tranquil.

tercera reunió, es pot reforçar amb una recuperable.

La jugada bé ara, que bona! un aeri flanqueig amb bon canto i bons peus permet derivar a la dreta i sortir a la placa, per sort la continuació té molt bona roca, però la reunió és encara molt amunt...glups! cal prendre-s'ho amb calma i anar gaudint els cantos, i acaronant-los!! veig un merlet rectangular i oh sorpresa, la cinta hi queda ben trabada, ara ja més tranquil acabo de fer el que queda fins la reunió a la que arribo molt content després d'haber superat aquest muret desequipat.(de dificultat moderada però on el cap hi diu molt la seva...)

Sortint de la balma, una tirada sorprenent!

Ara és el torn de l'Ivan, darrerament va fort i l'animo a intentar alliberar el llarg; gairebé se'n surt, però li caldrà tibar de cinta mes d'un cop, que forts estan alguns!!! tanmateix s'ho passa pipa i arriba molt content a la reunió.

Elegant el flanqueig per entrar a la placa.

El darrer llarg no és tan senzill com sembla...

Ja tan sols ens queda el darrer llarg, sembla senzill, però l'alegria de l'equipament fa anar ben concentrat, un mur que s'ajeu ràpidament, primer, per després un altre mur punyetero on cal tibar i que ens recorda que la via no s'ha acabat encara!

Assegurant còmodament assegut sota el cim.

L'Ivan aprofita la reunió cimera de la Tomahawk, quan arribo m'acosto al cim on trobo el "pot" (Capsa de diapositives) Masonià amb la ressenya i llibret de la Mamella, bastant deteriorat per cert. Gaudim de les vistes de l'agulla i sense presses, avui no pensem escalar mes ja que a les dues hem de ser a casa.

La Plantació als nostres peus.

Per baixar ho fem amb dos ràpels aprofitant la reunió intermitja de la Tomahawk, potser amb seixantes haguessim arribat baix, però amb els cinquantes segur que no. La baixada és tan entretinguda com la pujada, però almenys suarem menys! per evitar entrar a la canal dels Llorers i la seva malmesa "ferrata" just passada la Infíniti anem a la dreta vorejant els Fals Punxó i arribant així al final del torrent dels LLorers. La resta és un passeig gaudint de l'ombrívola part baixa de la Plantació i el seu microclima de frescor.

La via ens ha deixat molt satisfets.

Bona ressenya de l'Eduard

Escalatroncs

Una via molt recomanable, per gaudir de la millor roca, i per disfrutar de la navegació, cal anar-hi amb el grau ben assolit. Ombra al matí assegurada, avui fins i tot hem tingut a estones fresca!

Faraó cara oest, estrany mirall llunar. Ecos. Montserrat sud.

El Faraó o Roca del Mig des de la capçalera del torrent de la Coma d'en Pastor.

Dissabte passat en el punt culminant de l'onada de calor ens decidim a anar al Faraó; des que el Manel i la Ita van piular-ne l'ascensió que em picava la curiositat aquesta via: Estrany mirall llunar. Avui canvio de companys, he quedat amb el Joan, bon amic amb el que ja n'hem fet algunes de bones els estius passats. Havíem de ser molta colla però finalment ens trobem al forn de Collbató només tres:, el Joan, el Pere-Joan i jo.

Ens equipem al desnivellat peu de via.

Deixem el cotxe al final del camí, com si anèssim al sector d'esportiva del Faraó de baix per enfilar passada la Placa Dakota recta amunt pel torrent de la Coma d'en Pastor. Malgrat pujar a l'ombra ens "bullim" de calor per l'elevada humitat ambiental i també per la constant pendent que es redreça al "Pas de la LLastra" on ens cal grimpar una mica. Deixem enrrera l'agulla de la Benedicció per entrar dins el torrent del Faraó, on després d'algun dubte i una o dues esgarrinxades localitzem el peu de via, just passada l'Agulla Zanini.

L'Alzina ajuda a fer el primer pas...

Hem arribat xops i cansats a peu de via, les samarretes es poden escòrrer... avui no ens barallem per fer el primer llarg, a mi m'agrada començar, però avui li adjudico, vaja, li adjudiquem per unanimitat el primer llarg al Joan. L'entrada ja avisa, sort d'una alzina que ajuda a superar els primers metres, però posar-se a la paret costa de debò!

Costa posar-se a la paret!

Passat un petit sòcol, la paret es redreça i aquí cal ajudar-se dels estreps, tanmateix les assegurances, ara parabolts ( l'autor dela via Pere Forts, l'ha restaurat recent-ment tot i que parcialment.) no són gaire properes i cal escalar. quan la qüestió millora una mica, els parabolts allunyen un pou! 6a obligat, obligat, amb una bona galeta en cas d'errar el camí!

El primer llarg és una placa vertical i mantinguda

El Joan s'ho pela prou bé i amb serenor va superant els passos fins que gairebé el perdem de vista, és el nostre torn. Mentre recupero la tirada penso que és molt fina, fins en algun moment penso que me n'aniré avall....suposo que és el fet d'anar de segon, però vaja 6a...cap a mig llarg és on m'ha fet treballar més, després s'humanitza i tot i no afluixar massa es deixa fer, arribo a reunió ben satisfet i li dic al Joan que avui li tocarà fer tota la via a ell!!!

El segon llarg és molt més senzill, una disfrutada.

Ja tots tres a la reunió, li trec l'ensurt al Joan i em demano els dos següents llargs. Surto a fer el segon, molt ben assegurat pel que he vist a l'anterior tirada, tres bolts en vint metres, aquí la dificultat ha baixat molt però no et pots relaxar ja que la roca és estranya, no me n'acabo de refiar, serà que està tocada per la lluna?

Segona reunió, sota una marcada balma.

Aquest llarg ha anat molt be per relaxar els braços després de les estretors del primer, recupero els companys que s'ho passen be.

Recuperant els companys al segon llarg.

Punyetera sortida del tercer llarg!

Un altre tirada curta, entre les dues hauré fet els mateixos metres que el Joan amb el seu primer llarg! sortida d'artifo amb peus volats, encara acabaré aprenent-ne d'això, els hi haig d'agraïr als meus mestres Toni i Josep!! després de dos passos d'estrep cal fer una sortida en lliure que cal mirar-se-la, per la dreta trobo bona presa i en lliure abasto el següent bolt, d'aquí ja és molt senzill, un flanqueig discretament ascendent i s'acaben, però ja tinc la reunió a la vista.

El Pere-Joan acabant de superar l'artifo.

Al Joan el sento rondinar, això dels estreps no és el seu fort! i és que té algun pas prou tonto aquest llarg...

Còmoda tercera reunió.

Ja tots tres junts, ara li toca al Pere-joan, sembla prou maco el tram que veïem, però té trampa...

L'inci de la quarta tirada no fa preveure el "bacallà"

Surt amb precaució, quan fa estona que es va de segon el canvi costa, però ràpidament el perdem de vista i també perd ell de vista les assegurances, sembla ser que després dels tres primers bolts encara no s'ha reequipat la via... sentim que comenta que no veu res, que és fàcil, però...un burí! i res mes...he trobat un bolt a l'esquerra, m'en vaig cap allà! deu ser de la via "El Exorcista".

Flanquejant cap a l'Exorcista.

Després d'una estona en que no l'escoltem, ens avisa Reunió! bé doncs amunt, no és tan senzill com semblava aquest llarg no...una primera balma em costa de superar i tibo de cinta, després tomba una mica i veig que la corda va totalment a l'esquerra, vaja flanqueig! però és més senzill que no sembla i per l'esquerra d'una balma entro a una magnífica reunió de la via El Exorcista.

Un dels ulls del Faraó!

Tornant a la via...amb ambient!

Aquí el Pere-joan ha perdut la via, però d'aquesta reunió es pot tornar a la nostra, tenim un parell de caps de burí que equipem amb plaquetes i una mica més enllà un burí i recta amunt dos burins un al costat de l'altre. S'hi torna a posar el Joan, primer amb recança, que malacostumats amb els bolts ara els burins ens semblen de fireta, però aguanten, renoi si aguanten, al Joan li caldrà penjar-hi els estreps i enfilar-se ben amunt per abastar un altre burí que li assegura la sortida d'aquest tram vertical i d'aspecte ferotge!

Al pas clau, intentant veure el següent burí!

Perdem de vista el Joan, això s'ha posat més fàcil, però no veig res...no troba la reunió i ens diu que la munta en una sabina a la dreta d'on som, amb el Pere-joan suposem que ha fet reunió a l'Anglada ja que la nostra hauria de ser a la nostra vertical.

A la última reunió de l'Anglada.

Quan recupero el llarg al sortir a la zona on perd verticalitat veig al costat d'un arbust el seguit de burins al terra gairebé mimetitzats i que el Joan no ha trobat; ens retrobem tots a la última reunió de l'Anglada i per unanimitat decidim que sortirem per aquesta, la calor és intensa i jo no puc arribar massa tard amb el que aviat ens hem decidit

Gaudint la sortida, malgrat la calor Faraònica!

Torna a ser el torn del Pere-Joan, haurem fet tots dues tirades gairebé sense voler-ho! encara el diedre que protegeiux amb un Àlien en una bona fisura i ja superat el perdem ràpidament de vista notant que camina de pressa; no trada a avisar-nos que el podem deixar.

Contents al cim!

Arribo dalt ben content, per mí és la primera vegada que pujo al Faraó, però a més perquè puc trèurem els gats que amb aquesta calor m'han fet pols els dits! no sé que em fa mes il.lusió...Ens felicitem per l'ascensió, és una via exigent que et fa treballar en totes les tirades, el tram reequipat no ha perdut la gràcia i el tram que queda per reequipar, fa poca gràcia, la veritat, quan vulguis t'ajudem a acabar la feina Pere!!

Ressenya del Manel

Manel/Ita

La piulada del Manel em va fer descobrir aquesta via i il.lusionar-me per ella, gràcies pel relat i el croquis, i gràcies al Pere Forts per aquesta línia que va obrir en solitari el 1989, fa vint-i-tres anys, i que amb bon criteri ha començat a reequipar enguany. Una via amb el 6a obligat i on si no domineu el 6b/c millor que agafeu uns estreps. Ens hem quedat amb el darrer llarg al tinter, una bona excusa per tornar-hi, que be que s'ho val. (Fotos Pere-Joan Bosch-Jaumegrimp)