dimecres, 4 de gener de 2012

Cap d'any de Pícnic al Serrat dels Monjos. Montserrat sud.

Estudiant el curiós primer llarg.
Per acabar l'any, aquest dissabte decidim anar a la Píc Nic amb el Toni; amb aquesta via hi tenia un petit "gafe" poc després que fós oberta pel mestre Ballart i en Koki Gassiot hi vàrem anar amb el meu amic Pep Graells, un altre mestre! però vam pecar d'innocents ja que la ressenya parlava de via equipada i llavors ens hi vàrema costar únicament amb cintes...no vàrem passar més enllà del primer espit...força anys més tard amb el Josep ens decídirem a anar-hi però un vent gelat i el dia ennuvolat va fer que canvièssim els plans!! No ha estat fins avui que no m'he n'he sortit i pels pels!!!

Enfilant la primera placa abans d'entrar als diedres.
No massa d'hora anem a fer un cafè al Bar Muntanya i a l'entrar saludem el Jordi, Bon dia, bon dia...on aneu? fem quatre paraules, les justes i acordem d'anar plegats, ell s'ha quedat penjat. De l'aparcament de l'àrea d'esbarjo La Salut enfilem cap a les coves del Salnitre per anara buscar el camí que ressegueix els peus de vies, el Jordi ens presenta la seva via Alba Oi? que es veu prou maca, feina per un altre dia, segur.
Arribem a peu de via i ens preparem per començar, avui em demano el primer llarg, i mentre m'equipo, el Toni es troba malament, fins i tot ha de vomitar...cometa que no pujarà, li dic que tranquil, que ja li passarà, que segur que quan arribi a la primera reunió ja es troba bé.
Un bloc emprenyador de superar i amb la roca no massa franca em farà suar!

La primera tirada és " rostollera", amb no massa bona roca, però també divertida i atlètica. La primera dificultat la trobo a superar un tram barrat per un gran bloc, que em costa de saber com superar...llavors és més senzill fins entrar al diedre, força vertical i amb bona roca. El trobo potent el diedre, a més m'haig d'entretenir a protegir-lo, tot el que hi posis queda de conya!! sort.

Ja al diedre vertical on la qualitat de la roca és millor, tot i començar a patinar una mica.

L'acabament del diedre demana un pas atlètic i surto a una rampa on un pitó retorçat protegeix el darrer ressalt abans de la reunió. Estic molt content, he disfrutat, però tinc la sensació que he anat molt lent, em sap greu pels companys, però ha valgut la pena després de tants anys d'anar-li al darrera.
El Toni em confirma que no pujarà, amb el que començo a recuperar el Jordi, amb el que farem cordada per primera vegada.
Des de la còmoda primera reunió assegurant el Jordi.
No me n'adono que ja el tinc sortint del diedre, es nota que ja ha fet la via vàries vegades! Ara és el seu torn, surt a buscar la llastra i flanqueja pel mig de la vegetació a buscar el seu perfil dret.

Assegurant el flanqueig d'entrada a la placa i gaudint dels forats de la mateixa.

A estones el perdo de vista, per tornar a controlar-lo quan entra de ple a la placa, mentre el Toni ens fa un reportatge fotogràfic de luxe!! tot canviant de lloc per a poder agafar les millors vistes.

La darrera assegurança allunya força, però la qualitat de la roca és immillorable.

El noto concentrat acostant-se al darrer espit, i és que no n'hi ha per menys, tot i la bona roca, l'assegurança allunya i el tram és força vertical; tanmateix quan més a la dreta anem millor presa. Ara toca flanquejar de cop a l'esquerra per entrar a la reunió, també força còmoda.
Sant Salvador de les Espases i el Llobregat des del Serrat.

El tercer llarg, el més exigent! requereix unes bones espatarrades.


Gaudeixo recuperant el llarg, trobo rar el pas d'entrada a la placa, a l'inici, però llavors la resta és fantàstic. A la reunió mentre vaig agafant material miro de reüll el que m'espera: renoi que n'és de dret això i quina entrada!! si, sí, només sortir cal posar-s'hi a totes i tibar per guanyar el ressalt, llavors ja en diedre més suau anar amunt a buscar un pitó. El xapo i a l'esquerra, amunt, però que força amunt un trist i solitari espit...és el pas de la via!! d'entrada no li veig el color, però és questió d'anar-ho provant, m'agafo del pitó per arribar a xapar i d'aquí amunt! sí si amunt, això voldria, però no m'hi veig, sort que duc el camalot del tres i l'entaforo tan amunt com puc, passo cinta i cap avall a descansar de l'espit i a mirar-s'ho...ho veig però no m'atreveixo...finalment una tibada em permet agafar una bona presa lateral a la dreta i pujo peus...no hi ha retorn, sort que a mesura que entro al diedre les preses milloren i finalment m'assec a una banda amb la reunió al davant, ja és meva!

Estudiant el "pas" on no hi regalen res!!
Munto reunió, la tercera, que també és comodíssima, un balconet amb vistes! veig el Toni que s'afarta a fer fotos, llàstima de no poder pujar, hauria disfrutat!!
Recupero el Jordi, ell ja s'ho coneix i veig que passa per la placa de l'esquerra en contes de per l'empotrament...

Entrant a la reunió després de treballar de valent.

Una cordada a la veïna Millenium, són l'Edunz
  • (Roca i Neu)
  • i els seus companys

    Al costat veig una cordada en una via i ens saludem, els hi faig fotos ja que des d'on sóc es veu molt maca la via que fan. Per casualitat i llegint els blogs veig qui són i els passo les fotos.
    A l'estètic esperó de la darrera tirada i disfrutant a les plaques de sortida.

    Ens resta un últim llarg, és practicament desequipat, però es veu senzill, comença per un esperó molt estètic amb bona roca, al capdamunt és fàcil autoprotegir-se, el Jordi ara flanqueja a l'esquerra per enllaçar amb unes plaques que ens deixaran a la carena cimera, abans troba l'únic pitó que pot xapar sense problemes, l'hauran canviat?

    Reunió!
    El veig progressar tranquilament, tot posant alguna ssegurança aquí i allà. Una salutació des la reunió m'avisa que aviat em toca.
    Què bonic aquest tram, bona roca, passos variats, moltes possibilitats d'autoprotecció...un bon i tranquil acabament que em deixa amb un molt bon regust!

    Reunió de sortida. Els "culpables"
    Anem a buscar l'espectacular ràpel, el Toni és a baix esperant-nos. Ens retrobem i marxem plegats a fer una beguda, he disfrutat molt i li comento que hi tornarem i aleshores jo no començaré.
    El Jordi fa tard i ens acomiadem d'ell, ha estat una casualitat la trobada, però ens ho hem passat molt bé plegats, segur que repetim!

    Ressenyes que trobarem al
  • Balcó de la Lluna
  • i al blog de l'Eduard
  • Escalatroncs

  • Una via de la factoria Ballart que et fa treballar, no és difícil, però l'escàs equipament, fàcilment completable al gust! li dóna caràcter. Molt recomanable, però aneu-hi ben "armats".

    14 comentaris:

    Lagarto sordo ha dit...

    Buena escalada para despedir antes de las uvas. La Picnic fue mi primera vía a Serrat Monjos y es de las que quiero repetir.
    Espero entréis el 2012 con buenas escaladas. SALUDOS

    joan asin ha dit...

    Ei Jaume enhorabona, per la via i la companyia, llàstima de la indisposició del Toni. Deu n'hi do amb el pas del tercer llarg, Uff.Una molt bona manera d'acabar l'any.

    Lluis Nadal Argaiz ha dit...

    També va ser la meva primera via als Monjos, i la recordo molt bonica. Ja fa temps que parlem de repetir-la.

    Molta felicitat i escalades pel 2012!

    jclaramunt ha dit...

    Molt Bon ANY i millors escalades pel 2012!!!

    Cesc ha dit...

    felicitats, al final tot arriba i es deixa fer.

    salut i metres

    Manel&Ita ha dit...

    Aquesta també va esser la nostra primera via al Serrat del Monjos, i encara en guardo un bon record. Felicitats per la via i Bon any!!!

    Eduard ha dit...

    Quan una cosa costa després es gaudeix més, i és nota que aquesta la vas gaudir!!! :)

    Bona entrada d'any i moltes escalades pel 2012!!

    Jaumegrimp ha dit...

    Hola Lagarto, és una via amb una línia molt estètica, jo segur que la repeteixo, ara espero que no tardi tan temps com per fer la primera!!
    Gràcies Joan, la via em va agradar molt i la companyia també, el Toni é sun home dur i segur que es refà de seguida. El pas del tercer llarg et fa rumiar molt, sí!!
    Lluís, la meva primera via al serrat va ser l'Alta Fidelitat dels germans Masó, com ha de ser!! jajaja
    Josep, també per tú, a veure com respon el genoll, ànims, que d'aquesta en surts més fort que abans.
    Cesc, oi tan, tan sols cal paciència i ganes, Salut!!
    Manel i Ita, el segell Ballart és una garantia i la veritat que no m'ha decebut.
    Eduard, després de tenir-la tan de temps a la reserva, la veritat que m'ha fet molta il.lusió, llàstima no poder gaudir-la amb el Toni també...però ja l'hi he promés que hi tornarem plegats.
    Molt bon any ple de grimpades fanàtiques a tots!!

    Mingo ha dit...

    Jaume moltes felicitats la via la recordo molt xula. Una abraçada i bon any.

    lux ha dit...

    Jaume!

    MOlt Bon any!!! i enhorabona per la darrera!! ... ara esperem la piada de la primera!

    Llorenç ha dit...

    Bona manera d'acabar l'any! apretant i al solet....una via guapa i que et fa escalar força! felicitats i bon any!

    Gatsaule ha dit...

    Una petita clàssica, Jaume, de les bones del Serrat. Em sembla que és la única que he repetit de la zona, i en guardo bon record de les dues vegades!

    Joan B ha dit...

    Ei Jaume, Bony any Nou !!

    Aquesta via és de les que més m'han agradat de la zona i una de les vegades que la vaig fer em sembla que també feia cordada amb el Jordi.

    Salut i a tibar

    Jaumegrimp ha dit...

    Mingo, és de les que repetiré segur!
    Ui Lú, amb el desgavell de piulades que porto la propera no serà la primera de l'any...i tú a veure si actives les teves piulades...
    Llorenç, s'hi estava molt bé i apretar sí que et fa apretar si!
    Joan, una gran clàssica, la única pega, que es fa curta.
    Joan B. quina casualitat no? pel que veig sou molts que l'heu repetit...serà per algun motiu no?