Malanyeu, vies del Roc i Badalona. Paret del Devessó. Berguedà.

La Paret del Devessó crea addicció!

Malanyeu és un racó de món que des que el vaig descobrir no em deixa mai indiferent; aviat farà un mes que hi vam tornar amb el Joan, el Mingo i el Quique, el dotze de novembre, amb la tardor endiumenjant la vall.
Amb el Joan ens posarem a la via del Roc i els companys a la Montse Curto, les dues coincideixen els primers metres per tot seguit separar-se.

Començant la via del Roc, al costat de la Montse Curto, on el Mingo ja és a la primera reunió.

La Via del Roc té dos llargs i té l'al.licient que és semiequipada per l'Amadeu Pagès, un enamorat i resident a la vall. El Joan ja l'ha fet i em deixa començar, els primers metres són coneguts de quan vaig fer la Montse Curto, on ara s'enfila el Mingo. Encaro una placa que sembla compacta i esquerpa, però hi ha bona presa i quan ho necessites trobes l'assegurança, ponts de roca, claus o algun espit.

Al primer llarg de la del Roc, amb una pedra excel.lent que et fa disfrutar.
La placa comença a ajeures, veig un gran pitó en una feixa, ara cal decantar-se a l'esquerra i enfilar a un tram d'aspecte trencat però que és prou sòlid sortosament! d'aquí entro a una feixeta on un doble pont de roca i una R gravada a la paret em fan adonar que m'haig d'aturar...Surt una tirada prou llarga, sóc a l'alçada de la segona reunió dels companys. Cal prendre cura als darrers metres doncs hi ha pedra solta.

La reunió és còmoda, en un replà, recuperant al Joan.

Una R gravada a la pedra i un doble pont de roca et fan adonar que t'has d'aturar.
El Joan disfruta i és que no n'hi ha per menys, és vertical i amb la roca que sembla feta expressa per enfilar-s'hi! Ara serà el seu torn, li cal superar el ressalt de la reunió i entrar a un bosc intermig d'on fent el "Tarzan" aconsegueix entrar al pany de part de la dreta; llàstima d'aquest tram ja que el que segueix és prou interessant i no pas senzill, s'hi ha de tibar.

Emergint de la boscúria, per enllaçar la nova placa, prou bona i divertida.
De la reunió estant veig brillar un pitó que pot servir d'orientació per si la repetiu i també d'esquitllada els companys a la via veïna. Uns passos divertits i el Joan m'avisa que ja el puc deixar.

Aprofitem per baixar pels ràpels de la Montse Curto, el Mingo amb les cordes replegades a l'arnés evitant la caiguda de pedres!i l'Enric gaudint del paisatge.
Coincidim tots cuatre a dalt el carener, el Mingo ja té instal.lat el ràpel curt fins la propera reunió i d'allà en un de sol prou llarg al terra, com que hi ha força gent per la base recull les cordes a l'arnés evitant així la caiguda accidental de pedres, hi té la ma trencada en aquesta tècnica!
És d'hora i en volem més, el Mingo sobretot que ha trobat a faltar més "marro" amb el que ens acostem a l'Epirimountains que faran ells i jo i el Joan farem la Badalona.

El començament de la Badalona és una mica forçat, preludi però d'una bona placa.
Torno a començar, és que em toca eh?! per terreny poc definit vaig a buscar una feixa de la que m'enfilo a l'esquerra per superar un relleix trencat, renoi no val gaire la pena de moment...però calla que entro a una placa ben vertical i mantinguda, ara va de debó!

Treballant de valent a la placa, on cal mirar-s'ho!
La roca hi és bona i vaig fent, però a l'alçada d'una fisura on hi ha un clau molt enfonsat m'encallo, l'intento enfilar amb un cordino, però l'ull és molt enfonsat contra la paret amb el que finalment col.loco un Àlien i amunt! és el tram més dur on cal no badar, a més l'arribada a la reunió és força atlètica i els braços es van cansant! Mentre pujo rapelen uns companys, un d'ells em saluda, és el Sànchez que ja vàrem coincidir al

Serrat de Corones

Un darrer esforç i entro a la reunió satisfet de la tirada, m'ha agradat força.

El Joan negociant el començament de la segona tirada, força bona.

M'entre asseguro el Joan, veig com progressa l'Enric, un bon pany de paret ben vertical. Ara però canvia la tònica, la paret perd fieresa i és més trencada al començament per millorar més amunt. La darrera tirada és molt curta i no val la pena, però com que els companys són dalt ens hi arribem per així aprofitar els ràpels.

Ben satisfets dalt la carena, i gaudint de la bellesa dels racons de Malanyeu.
El darrer llarg de la Epirimountains li ha agradat al Mingo, aquí ha hagut de treballar, li dónen 6a...i baixa més satisfet! Però satisfet s'en marxa sempre de Malanyeu, la bellesa de l'indret s'ho val.

Llums de tarda que ens acompanyen la tornada, fent més deliciós el paisatge.


Ressenyes a agraïr a Francesc Sunyol i al Joan

Sisbemesanapren