dimecres, 23 de novembre de 2011

Anònimus + Tasmània a la Paret del Pont. Montserrat sud.

"Patint" la darrera realització de la Paret, entre la Tasmània i la Zeleste.
La Paret del Pont ja l'havia visitat una altra vegada, vàrem fer la Didgeridoo i aleshores ens va frapar l'alegria entre assegurances que ens va fer errar la via, volíem fer la Crispín...enguany aprofitem una tarda d'octubre, el divendres 14 per tornar-hi amb el Mingo. La via triada és l'Anònimus que ens va donar a conèixer el
  • Joan Asín
  • .

    Acostant-nos a la paret, una cordada a la Ventafocs de la Roca Ponent i el Toni i el Demetri a l'Esparreguera de la Roca Gris.
    Deixem el cotxe a l'aparcament de la Vinya Nova d'on entrem al Torrent del Pont, tot remuntant la vall admirem una cordada que són fent el llarg d'empotrament O/W de la via Ventafocs a la Roca Ponent, es veu impresionant! també saludem el Toni i el Demetri que comencen l'Esparraguera. Quan hem deixat enrrera l'agulla Jordi Solé i Massip remuntem per una canal molt trencada a buscar la nostra Paret, la via és al començament.

    Acostant-se al tram més redreçat, a superar la llastra fisurada i treballant-la!!

    A peu de via trobem una corda vella plegada, dubtem per on començar, al croquis hi dibuixa una assegurança que no sabem trobar...El Mingo, que li agarada començar tan com jo, s'hi posa. Terreny molt trencat i herbós, molta sorra arreu, amés les assegurances ben alegres. Va progressant lentament, primer és rampós però ara s'enfila dret amunt i troba molta sorra a totes les preses, mans i peus!!
    Quan m'enfilo, flipo! però si tot és ple de sorra i fullaraca, haig de netejar les preses per poder-m'hi agafar!! Suposem que de normal no deu estar així la paret, però avui fa força vent i just al damunt hi ha pans de terra molt seca que va caïent constanment, així com alguns regals petris, Ves no us deixeu el casc!! que la base semblava una bolera.


    Començant la segona tirada, abans del tram herbós on em retiro!
    Amb poc entusiasme després del que hem patit, sobretot el Mingo!! encaro el segon llarg, comença amb bona roca, i just quan s'ajeu trobo una zona plena d'herbes i brancam que em destrempa! avui no m'hi veig i li demano al Mingo si vol continuar...
    El Mingo amb més moral resolent "el tema"!!
    Decidit s'hi posa però el sento rondinar a l'entrar a la zona herbosa...sobresurt un tronc de sabina tallat que per sort és ben ferm i permet llaçar-lo assegurant el tram de fullaraca. Amb Sabina tracció supera un ressalt i surt per fí del tram "extrany"; munta reunió tot i que podria haber empalmat amb el següent.

    Recupero la moral al tercer llarg, on no hi sorreta i la roca és ferma.

    Arribo a la reunió i el Mingo m'anima a continuar el següent llarg, això és un bon amic!! M'hi poso, és un esperó que sobresurt de la paret molt estètic i amb bona roca, una disfrutada vaja pel que ens havíem trobat fins aleshores.


    Mur extraplomat prou exigent i que vam resoldre amb estreps.
    La reunió és ben còmoda i ara tenim a sobre un mur que desploma, per l'esquerra els espits de la Zeleste, nosaltres anem a la dreta per un mur amb bona presa al començament però prou dret, al mig les preses són prou petites com per obligar-nos a treure els estreps.
    Avui les condicions de la Paret ens han fet la guitza i no hem disfrutat la via, tanmateix penso que mai deu estar massa neta donat la quantitat de terra que hi ha als camps superiors, eviteu-la en cas de vent ja que amés és perillosa, cauen moltes pedretes a peu de via de força amunt.
    Ens resta temps i jo no he fet la Tasmània, el Mingo me la recomana i ens hi posem.

    Disfrutant de valent a la Tasmania, amb la roca molt més neta.

    Comença amb un ascens en diagonal a l'esquerra a buscar un llabi on la paret inflexiona cap amunt, la roca aquí és bona i no hi trobo massa sorra, sembla mentida ja que és a pocs metres de la seva veïna...?! els passos tècnics de presa petita, prou fins, hi disfruto ben concentrat, em regracio amb la paret, gràcies Mingo per animar-me! ell ara enfila la segona tirada que segons diu, no recordava tan maca.
    POdríem continuar, però fosqueja i preferim baixar i tornar ambm més temps per disfrutar el darrer llarg que em comenta que és molt interessant. Amb un ràpel som baix.

    Ressenya molt ben trobada, com sempre, dels amics de
  • La Noche del Loro

  • Recomanable raconada la Paret del Pont, sobretot per aprofitar la tarda amb solet, però atenció a l'estil de la paret amb itineraris força aventurers on cal anar-hi amb el grau ben assolit i no deixar-se la ressenya si no us voleu equivocar de via...
    Ah! i tampoc el casc, Imprescindible.

    5 comentaris:

    lux ha dit...

    Jaume, no vull ni pensar com deu ser aquesta via... tu que no et queixes mai...
    l'esborrare del record...

    Aixi que encara aprofitant els divendres tarda?? quin fanatisme!

    potser m'ho haure de replantejar.. ;)

    Mingo ha dit...

    Ostres Jaume quina memòria després de tans dies, tot i que de la terra i les herbes són difícils oblidar-les.

    Gatsaule ha dit...

    Jaume, aquest xandall que portes era de quan anaves a escola o a l'institut?

    Veig que per un dia no vas anar a cap via dels Masó....

    llembresku ha dit...

    Jaume,aquesta estava a la llista però tal i com la deixes, potser la deixarem a l'última plana...
    Apa, salut!!!!!!!!!

    Jaumegrimp ha dit...

    Lu, potser vaig tenir un mal dia...però la resta de vies de la Paret valen la pena, sobretot per posar el "coco" al seu lloc.
    Mingo, ja veus que vaig a poc a poc, però sortosament la memòria encara no falla, maleïda sorreta!!
    Joan, no és un xandall sinó una samarreta tècnica, el que fa cara d'escolar dec ser jo no?
    Llembrescu, al costat té vies molt millors i equilibrades, com la Tasmania o la Zeleste, si teniu la sort de trobar-la sense sorreta potser us agrada i tot.