La Rampa. Paret de la Codolosa. Montserrat sud.

Privilegiada paret La Codolosa que ens permet aprofitar els dies més freds de l'hivern.

Ara fèia dies que no anàvem a La Codolosa, hi tenia una via pendent que em fèia gràcia, La Rampa; sempre que anavem a fer-la ens la trobàvem ocupada...però ha estat finalment aquest onze de desembre amb el Toni que l'hem pogut disfrutar.
La Rampa és una via força lògica, inicialment ocupava l'espai entre la Josep Monistrol i la Full equip, però darrerament han aparegut noves víes i la Rampa la trobarem entre la via Campions a la dreta i la Indignats a l'esquerra. Va ser oberta l'any 2003 per en Vazquez Navarro "Pepito" i Amat Llamas "Juan".

Acabant de superar l'entretingut i curiós pas d'entrada.
La via té dues parts, la primera ressegueix pròpiament la paret i la segona aprofita uns murs que hi ha a sobre, ens caldrà caminar una estona. Inspirats amb com la van fer l'Eduard (Escalatroncs), farem la primera part en dos llargs de corda.
Començo i m'haig d'estudiar bé com superar el curiós pas d'entrada, cal saber trobar l'equilibri per posar-se sobre la primera panxa, l'espit encara és força amunt...dubto si anar-hi de dret, però veig tan evident el camí fàcil que em deixo de punyetes i escaquejo el pas, et jugues una bona pinya en cas de fallar...tot i que possiblement si es vol anar recte es podria assegurar a la fisura.

A plena "Rampa", canaleta arrampada que dóna nom a la via.
Entro en una canaleta ajaguda, vaig fent metres, el Toni m'avisa, ep posa alguna cosa! i tot i que és fàcil veig una escletxa on el Camalot de l'1 hi queda perfecte.
Trobo la reunió, dos espits al terra i continuo amunt, ara ja més assegurat.
En algun tram dubto de si vaig bé, ja que tinc properes les xapes de la Campions...però se'ns dubte sóc a la via, tinc al davant el muret de 6a.
Acabant de superar el tram de 6a, just abans d'entrar a la nostra primera reunió.
Aquest tram és molt ben assegurat, vaja que els espits són a tocar; entrar a la placa és el que em costa més, però una vegada en materia em vaig enfilant tranquilament, és finot però franc, plaquero com a mí m'agrada, disfruto!
s'ajeu a mesura que m'enfilo i veig al davant el diedre per on haurem de continuar. No veig la reunió, la vista se m'ha fixat al primer espit del diedre i quan estic apunt de fer-hi reunió reculo i faig reunió a La Campions. Mentre recupero el Toni m'adono que gairebé he trepitjat la reunió!!

Disfrutant a l'acabament de la segona tirada.
Quan el Toni arriba, fem un canvi i ens posem a la reunió correcta, així puc controlar millor el diedre. Ara és el seu torn, el diedre és molt estètic i el veig disfrutar, el perdo de vista i tardaré a pode'l deixar, queda força tros encara. Quan recupero la tirada disfruto de l'estètic i franc diedre, malgrat trobar algun trosset rostoll els diferents ressalts són prou interessants i amb les assegurances alegres, bonic el mur final, espectacular i on cal escalar tot buscant les millors preses.
Hem gaudit molt aquest tram tos dos, ara ens cal però caminar una mica: ni ens traïem els gats, amb la corda a llaçades enfilem el curt tram fins a trobar el marcat pany de paret vissible des d'on som, i que ja coneixia de fa poc quan amb el

Mingo

vam fer-hi una incursió.
Sortim per la via de la dreta, el Balcó de la Codolosa, de l'amic

Joan

.
Ja al peu del mur, a l'esquerra de la gran balma, dubtem de si la via va per aquí, d'entrada no hi veïem cap equipament, però finalment albiro força amunt un espit.
Per arribar-hi es veu força dret i el Toni ho prova fent un flanqueig per l'esquerra, però és massa arriscat, la pedra es veu dolenta...aleshores ho provo recta amunt, veig la possibilitat de posar alguna cosa a la fisura de la base, però quan hi sóc veig que no...estic ben agafat i les preses són bones amb el que vaig amunt, tibo d'una pedra que sobresurt i trobo una fisura molt bona, hi entro la ma i m'equilibro per col.locar-hi un Àlien, merda! no hi entra...tranquilitat i a canviar-lo, ara sí, ha quedat a caldo! a partir d'aquí la roca és excel.lent i anar a buscar l'espit fàcil...si se m'arriba a trencar el merlet d'on he tibat, la pinya hauria estat seriosa...la veritat que no s'enten aquest equipament, ja que a partir d'ara, amb millor roca i més ajagut trobaré força peces...que hi farem.
Llegint algunes ressenyes he vist que a la pedra-merlet s'hi pot llaçar una baga, si hi afagim l'Àlien que hi vaig posar, aleshores la cosa queda millor...
Continuo ara ja caminant i entro per unes rampes al mur de sortida, vaig a l'esquerra i no trobo reunió, tan sols un espit. Dubto si la via va per aquí i quan arriba el Toni decidim anar a buscar la reunió de la Balcons i sortim per aquesta nova via que jo j'ha havia fet i que el Toni es treballa molt bé.
Ens ha quedat fer la sortida original, llegint en posterioritat ressenyes veig que ja anàvem bé, però el fet de trobar-hi parabolts ens va despistar, hi tornarem.


Ressenyes de l'

Eduard

i de collita pròpia.

Una de les vies més llargues de la Codolosa i amb millor roca i continuïtat que no s'espera un en aquesta paret, el fet de reduir a dues les quatre primeres tirades, ens ha agradat, la corda corre prou be, tan sols l'inconvenient de no poder veure el company a la segona part. La caminadeta fins a la part superior no es fa gens pesada i el mur que ens trobem val la pena, roca immillorable, millor quan més amunt. Ens falta assaborir el mur de sortida, però rai que l'hivern és molt llarg.
Una vegada dalt de tot, caminar uns metres al front i de seguida veurem a l'esquerra les pintades grogues de la drecera de Fra Garí.