Vibrant aresta brucs (GEDE) del Sentinella. La Plantació.

El Sentinella, al capdamunt de la Plantació ens ofereix una roca excepcional i ambient garantit!
L'aresta brucs del Sentinella l'havia fet fa tretze anys amb el Ramon Font i el seu fill, l'Aleix, aleshores la distància entre assegurances em va arronçar i el Ramon se la va fer tota de primer! des d'aleshores que sempre pensava que m'hi havia d'acostar una altra vegada i va ser el passat diumenge 09 d'octubre que amb el Toni ens hi vam posar. Ens fèia mandra apropar pel Monestir, tot i que seria més curt i hi anàrem des del Clot de la Mònica.

Comença suau per redreçar-se i fer-nos treballar, malgrat la fresca vaig suar!
Deixat enrrera el Barretet i l'agulla del Divendres Sant el camí travessa la canal que sembla baixar del Sentinella, però ens sembla massa brutai no ens atrevim a pujar per aquí amb el que remuntem fins l'alçada de la Campana i el Rave, als que fem una visita i tampoc veïem clar com fer cap al Sentinella...decidim tirar amunt a buscar el camí de Sant Jeroni i d'allà recular i baixar com si vinguèssim del Monestir. Vaja que quan som a peu de l'aresta ja estem calents, calents! L'esperó es veu molt atractiu i m'hi poso, llàstima que encara no hi toca el sol!

Acostant-me a la primera reunió, on ja em tocarà el sol.
Comença amb una rampeta on trobem un químic i d'allà cal fer una excursió a buscar-ne dos més que protegeixen el mur d'entrada, prou aprop un de l'altra. No la recordava tan mantinguda, m'hi haig d'esforçar de valent, potser el fred...amb concentració i nervis, aquest llarg imposa!! em vaig enfilant, no se veure un cap de burí, però col.loco un bon Àlien al seu lloc, el Toni al recuperar el llarg em comenta que el tenia just al damunt! un altre químic i reunió. Ara ja em toca el sol, però li caldria més al Toni que està fotut de fred a l'ombra del peu de via que a mí que he arribat ben calentó, que aquí s'ha de tibar.

El Toni comença el segon llarg, aprofita un burí trencat per llaçar-lo, passat el primer burí es decanta a l'esquerra i es concentra disfrutant la roca.
Al Toni al recuperar el llarg entén perquè m'ho mirava! com tiba! A la reunió, còmoda i ben equipada no s'ho pensa gaire i es disposa a continuar: un burí prou atrotinat a la quinta forca, abans, a mig camí hi ha un burí amb la plaqueta trencada. Tot i no ser molt fiable la llaça i sort! ja que abans de poder xapar el burí té un bon ensurt al patinar-li el peu, gràcies que estava ben agafat de mans i no arriba a caure. Tremolant, per dintre, ja que no se li notava, tira amunt amb determinació, ara ve un tram prou llarg fins la propera assegurança, que ni es veu...


sortosament la roca és franca i ajuda a continuar amunt. Troba a la dreta de la plataforma un espit amb la plaqueta ballarina, al que suposo li deuria donar tres petons! a sobre un químic, força amunt, però ja amb la tranquilitat d'haber xapat quelcom potable. Ara la paret es torna a posar vertical, al capdamunt en una fisura horitzontal, al seu marge dret un pitó molt mimetitzat, abans la paret deixa equipar-se. Passat el pitó un químic assegura la superació del gran bloc.

Arribant al còdol gegantí! on la paret es redreça però és prou assegurada.
El còdol és tan gran que s'hi enfila a sobre, em comenta que aquí abans si muntava reunió aprofitant la fissura de la paret. Uns metres per sobre un burí sense plaqueta. A partir d'aquí l'aresta perd verticalitat, però no elegància.
Enfilat damunt del còdol, on abans es fèia reunió!

Disfruto recuperant la tirada que tan bé s'ha treballat el Toni.
Em toca! arribar al burí és delicat, potsser el tram més difícil d'aquesta tirada, llavors perd fieresa per tornar a trempar arribant al Còdol, però és ben assegurat i la roca permet posar-hi coses, del còdol cap dalt no s'hi val a relaxar-se però la seriositat minva força fins la reunió.
Estem tots dos molt contents, la dificultat en si mateixa no és alta, però l'altivesa d'aquesta roca i l'escalada que s'hi ha de fer ens ha fet pujar amb respecte i precaució.
Una via indispensable, a la que no dubto hi tornaré.
Per retornar al camí de Sant Jeroni el Toni em proposa de fer-ho per la via Balbino de la Paparra, via que l'amic

Joan Prunera

li ha dedicat a un bon amic. No ens traïem ni els gats i de l'espectacular ràpel ens acostem a la canal. El primer llarg és molt senzill i el fem desencordats i la resta podem fer-la en dues tirades, apurant els seixantes al llarg esperó que ressegueix. Ha estat una elegant manera de sortir! Una bona caminada fins al cotxe, però ben satisfets, per l'excursió i l'escalada.

Ressenyes a agraïr a RockTopo i a l'amic

Escalatroncs