Rodamons de bosc a la Paret de la Rufa. Alt Urgell. 06-11-2010.

L'agulla característica on comença la Paret de la Rufa, al fons la vall de Canelles.
Darrerament ens estem aficionant a l'adherència de la zona de Narieda, amb el que, tot i està sota els efectes d'un refredat, ens acostem a la Paret de la Rufa, on l'incansable Marcel Millet hi ha obert un itinerari que no és del més reexits que ha fet...així pensa en

Joan Gatsaule

que no ens la recomana...malgrat tot decidim anar-hi i valorar per nosaltres mateixos.
L'aproximació és la mateixa que per anar a Roca Narieda Sud, però just al travessar el riu ens decantem a la dreta, ja trobem traces de camí; l'aproximació és campi qui pugui mirant de no enfilar-nos massa i anar derivant a la dreta a buscat el cingle i canal que veurem a la nostra dreta, més enllà acaba el massís de Narieda per passar cap al Roc dels Collars, una fondalada pregona en fa una clara divisió. Podreu trobar més informació al blog del

Llorenç (Kutrescaladors)

El primer llarg va superant ressalts, acabant amb una entrada curiosa a la reunió.(foto Toni)
Després d'enfilar-nos una mica massa, flanquegem i anem a trobar la canal, grimpem un tram i identifiquem amb l'ajuda de les fotos i els comentaris dels que l'heu anat a fer i heu piulat: LLorenç, Joan, Joan A, Xavi etc.
Localitzem l'alzina on al davant ja tenim el primer pont de roca, força mimetitzat per cert. Hem fet una bona suada! ho preparem tot i com m'agrada, començo; ens hem partit la via, jo faré els dos primers, el Toni els dos següents i el Joan acabarà.
Aquesta primera tirada és força irregular, em sorpren algun ressalt que m'ho fa mirar-m'ho, una canal trencada em porta a l'entrada a la reunió on m'ho torno a mirar. El lloc és curiós, penjat sobre una olla de vegetació.
Ja situat al diedre del segon llarg, amb un inci fí! superat aquest cal navegar per plaques fins a la còmoda segona reunió.(Foto Toni).
Mentre pugen els companys m'estudio la continuació: es veu un espit força amunt, enmig d'un pilar que no puc veure en la seva totalitat, sembla que el pas tindrà gràcia. M¨hi poso, hi ha bona presa i puc situar-me al mig del pilar, més aviat per la seva esquerra vaig pujant fins abastar el diedre que té molt bona presa i m'enlairo ràpidament fins a col.locar-me dalt de l'esperó, un tram trencat m'aboca a unes plaques, cap assegurança, però veig que una fissura la ratlla i cap allà que vaig.

El Toni a les divertides plaques.(Foto Joan)
A la fisura puc posar un àlien, quan ja soc gairebé dalt de tot, veig que quedaré tallat en un bosquet, cap a on haig d'anar? miro la ressenya que no m'aclareix gaire res...però intueixo que haig de flanquejar a l'esquerra, puc protegir el flanc amb un amic gran i llavors trobo un espit, una canal fàcil em deixa al còmode replà de reunió.

M'ha agradat aquest llarg, els moïments de sortida son macos i fins i llavors la placa on cal orientació...i saber llegir la roca tot descubrint la via.
Ara és el torn del Toni, surt entre uns arbres caminant fins posar-se sota una llastra desenganxada que es puja amb una bavaresa d'escandol, un passet fins a un replà i abasta el primer espit, en trobarà dos de junts car aquí es redreça la paret.
Un altre replà abans de continuar per un mur dret i trencat on trobem dos pitons que ens deixen a la tercera reunió, aquesta no massa còmode...

Generoses plaques de la tercera tirada, amb bavaresa d'inici i de sortida, ben trobat!

Continua el Toni, surt de reunió per terreny trencat fins a un clau i una sabina que protegeix l'entrada al flanqueig, aquest és finot, a més el Toni s'equivoca i s'enfila massa, quedant en situació compromesa...sortosament pot reconduir la línia i baixar, respirem tots quan abasta la primera sabina, he estat a punt de volar!!
Aquí la via comença a agafar alçada i l'ambient millora, el flanqueig té el seu què!
Muntant la quarta reunio, després d'un flanqueig amb entrada punyetera...(Foto Joan)

El Joan en ple flanqueig.
Des de la quarta reunió podem veure els companys que ens segueixen, hauran d'esperar-se a que sortim d'aquí, ja que la feixa és estreta...Ara és el torn del Joan, li hem deixat els millors llargs!!

El començament del cinquè, flanqueig fàcil fins sota una zona trencada i vertical que ens durà a unes plaques penjades, amb algun pas amb ambient!

Un tram de flanqueig horitzontal et deixa sota un mur trencat i de mal aspecte, que una vegada posats serà millor del que sembla, la llàstima que caldrà trepitjar terra, avui és ben seca sortosament, ja que ara encara una placa d'aspecte llis i penjada.
A l'esquerra una fisura permet assegurar a pleret així com tibar de valent, també e spot anar directament a l'espit per la placa, més finot però tiba menys...xapat l'espit cal flanquejar buscant les millors preses, que cal buscar doncs no són evidents.
Recuperant la cinquena tirada, jo a les plaques de sortida i el Toni apunt de fer-hi l'entrada.(Foto Joan)


Bona presa i ambient al nostre penúltim llarg.
Acabat el flanqueig cal tirar recta amunt fins a trobar la reunió, el Joan ha disfrutat de valent, el millor llarg de la via! Aquí la roca és molt bona i compacta, llàstima que no fos tota la via així!

A la cinquena reunió, assegurant el Joan.(Foto Toni)

El Joan fa els dos darrers llargs en un, aquí després d'un breu flanqueig s'enfila per unes plaques compactes i entretingudes, que ens faran disfrutar.
Resten dos llargs i no sabem si els podrem o no empalmar, sembla que sí així que surt el Joan a veure que farà, d'entrada flanqueja a trobar un muret, és un IV però renoi que divertit! no és banal, cal posar-s'hi bé i surt, fàcil, però l'has de treballar. Quan arriba a la reunió el pitó casolà té un forat tan petit que decideix continuar i encara li sobrarà corda, anem amb seixantes.

Contents dalt de tot!
La via ens ha agradat, no és una gran via, és discontinua, fins al final no comença a agafar ambient, però en conjunt ens ha agradat, el fet d'haber-te-la de protegir i buscar en segons quin punt el millor pas li dónen un plus, ben cert que la roca és trencada en algunes parts i millor no tenir massa gent al davant...oi Joan A.? però l'itinerari és ben trobat.

La cordada que ens seguia: l'Albert Llobet recuperant els companys a la tercera reunió.

Panoràmica indicant el camí de baixada que vàrem usar, força més curt que el "clàssic" d'anar a buscar la canal de baixada de Roca Narieda.
Ja a dalt el Toni diu d'anar a buscar el camí de la canal que baixa a la dreta, la canal per la que pujàvem a buscar el peu de via, que sembla més curt que remuntar fins al cim i recular a buscar el camí de Narieda sud; no estem massa segurs però hem llegit que es pot baixar amb el que així ho fem i ens en sortim, farem un ràpel d'una alzina per acabar de baixar, però els altres companys han baixat desgrimpant fins baix sense caldrels'hi.

Ressenyes que hem d'agraïr a:

Sisbemesanapren

i al

Xavi de l'Alt Urgell