Los lunes al sol. Serrat d'en Muntaner oest. Montserrat sud. 20-02-2010.

Una via tres estrelles!!!
Aquesta setmana havíem quedat els monitors del proper curs d'escalada per a fer una trobada i posar qüestions en comú. Donat que el temps de la setmana ha estat molt plujós, però per dissabte asseguren sol, fem cap a Collbató, al bar Muntanya on esmorzem i parlem de com ho organitzarem tot. Coincidim amb el grup dels "Puretas" i en Lluís Nadal, l'espurner! coneguts del mon blogger i que fins avui no havíem coincidit físicament.
Després d'una bona repassada al temari del curs anem a escalar una mica Als Graus, concretament a la Placa de la Poma on hi fem les tres vies que hi hà:
Gamarús Alegre 6a, Pinxos no morunos V+ i Atxís, txús 6a+. Dos dels companys han de marxar amb el que anem al cotxe i fem cap al Serrat d'en Muntaner.

Entrant al diedre que permet enfilar-se i col.locar-se a la placa de la dreta.

Amb l'Eduard i l'Ivan pugem cap a la base del Frare de Baix, hi ha gent a la paret est, però nosaltres anem al vessant oest on hi he fet vàries víes i n'hi ha una que fa temps tinc ullada: Los lunes al sol 90 mtrs 6b (6a obligat) són tres tirades, les dues primeres que tiben força i la darrera que sembla mes senzilla, ja està jo la primera, l'IVan la del mig i l'Eduard la darrera que té una xemeneïa com les d'abans!

En ple flanqueig i arribant al sostret. sota just acabant de superar el llabi.

Avui el vent ens la juga, ja que ve de ponent i la paret és oest, amb això no hi comptàvem! fem una ganyipada mentre acabem d'identificar la via, que primerament pensàvem que era l'ombra del vent, però la nostra és una mica més enllà.
Sense esparar massa començo la via, he agafat un estrep per si...comença molt divertida, un diedre protegit per un clau amb bagueto ronyós, m'enfilo a l'esquerra i quan sóc a l'alçada del primer bolt el xapo, llavors comença la gresca, un pas de decisió i a la placa, enganxat com una lapa...de moment es deixa fer, la via va decantant-se a la dreta, molt fina de mans i peus, m'haig d'aturar a mirar-m'ho i descansar. M'acosto al desplomet, vaig trobant presa i mica en mica m'aixeco, xapo l'assegurança de sobre el sostret i li tibo, ja hi soc! però quedo una mica pillat i torno a reposar...ara la paret s'ajeu una mica i baixa la dificultat. Han sortit tots els passos i m'ha faltat confiança per encadenar-lo, ara però, no m'ha calgut tibar de cap cinta! estic content.

Satisfets a la primera reunió. l'Ivan començant l'intens segon llarg.
Ens retrobem tots tres contents a la reunió! ha estat una tirada maquíssima, fina i tècnica, excel.lent! però ara en toca una altra que no és queda enrrera: 35 metres sostinguts en el 6a amb una sortida potent de 6b. La ressenya marca V+ però per mí del 6a no baixa.

Entrant al mur final de la segona tirada, intensa i fina i que no té res a envejar a la primera, de "10".
Ens estudiem les diferents maneres de sortir del 6b i finalment arribem a la conclusió que un peu a l'arbret és una bona manera, segur que també surt sense aquesta ajuda, però...vertical i mantingut, cal anar a poc a poc i estudiar bé la seqüència per evitar no encadenar, l'Ivan així ho fa, s'el veu disfrutar!

La reunió és al peu d'una gran sabina i ben penjada, la comunicació amb la cordada és fàcil.
Quan és el nostre torn, apreciem el perquè de la lentitud en la progressió, cal buscar bé la presa, no és evident; la paret és manté vertical i no dóna treva, tot i anar de segon m'haig d'esforçar per evitar penjar-me en alguns passos! Felicito l'Ivan per com s'ha treballat el llarg, intensísim!!

Des de la segona reunió, a vista d'ocell, l'Eduard progressant per l'esplèndid segon llarg

La segona reunió és ben penjada i per a dues persones no massa incòmoda, però per a tres castiga els peus...ja veïem el darrer llarg, una xemeneïa al fons que serà per l'Eduard, que això és "lo seu"!

El tercer llarg segueix la fissura recta amunt, per derivar a la dreta i sortir per la xemeneïa. L'Eduard començant.

Aquí la graduació baixa, però també la qualitat de la roca, amb el que no et pots relaxar! l'entrada a la xemeneïa és delicada i amb roca trencadissa, a més hi ha força molseta, sembla que aquest llarg es deu fer poc vista la qualitat dels dos anteriors.
Començant el flanqueig cap a la xemeneïa de sortida, amb roca delicada i bruta...!
Una vegada l'Eduard abasta la xemeneïa el veïem desapareixer, disfruta! fins i tot es deixa de xapar un bolt! Reunió.

Sortint de la xemeneïa amb ambient i vent.
La reunió és en una collada i fa un vent fred, fred...a sobre veig la reunió de la via veïna, l'Ombra del vent que fa servir aquest ràpel per baixar també. Dubtem si amb corda de 50 arribarem a la primera reunió i sí! encara sobren uns tres metres...
Espectacular ràpel que ens retorna al replà de la primera reunió.
En dos ràpels (corda de 50) som al terra, hem quedat molt contents de la via, exigent, ben assegurada tot i que cal apurar fins a 6a i divertida, comentem que potser el darrer llarg no es deu fer massa ja que es nota brut i a més perd la verticalitat i bona roca dels dos llargs anteriors...jo per la meva part m'ha agradat força.
Via molt recomanable, el grau de 6b crec que be més per la continuïtat, no té cap pas molt difícil i no ens ha de desanimar.

La paret s'ha tenyit del roig del sol ponent!

Ressenyes del vessant oest que trobareu al

Vèrtex nº 198