Via Mickey Mouse a la Roca Gris. Montserrat sud. 06-12-2008.

D'abans de lesionar-me tinc algunes activitats pendents, la via Mickey Mouse a la Roca Gris és una d'elles; hi vàrem anar amb l'Anselm i l'Ivan un matí d'aquest fred mes de desembre, sortosament encara no fèia tan fred!

L'Ivan i l'Anselm.
ja que anem tres, ens dividim la via: els dos primers llargs per mí, els següents els farà l'Anselm i acabarà l'Ivan. El primer llarg, com acostuma a passar a Montserrat dins les canals, és pulit i relliscós al començament, res que no es sol.lucioni amb una gran cura amb els moïments...som a l'ombra i els dits van perdent sensibilitat, per sort aquest primer tram no és gaire exigent, a mes jo rai, que després de la pujada encara estava calent, els que patiran el fred són els companys. Ja a la reunió em poso uns guants de folre polar i els dits retornen.

Començant el segon llarg.
Ara toca la tirada mes maca, graduada de 6a+; és molt ben assegurada i el grau el dóna més la continuïtat que no pas les dificultats. Puja recte amunt per decantar a la dreta, just abans de començar a desviar-se és on hi la finura, llavors millora altra cop mantenint-se en un V+/6a. Les assegurances en conseqüència es van distanciant i cal escalar. a mitja tirada se m'acaba la pila i reposo de bolt en bolt el que em permet estudiar la jugada, costa anar a vista a Montserrat!

Treballant la segona tirada, al punt clau i després del flanqueig. Assegurant l'Ivan.

Arribo a la reunió on ja em toca el sol, s'agraeix, tot i que ja vinc "calent" de la tirada! els que ho passen malament són els companys, han quedat glaçats a la reunió i no poden fruir la roca, tanta estona aturats a l'ombra passa factura. La llàstima és que als primers metres és on s'ha de tibar de presa petita i...però com jo arriben alents a la R. El sol ens escalfa i sort ja ue s'ha girat aire.
L'Anselm disfrutant al tercer llarg.
Ara és el torn de l'Anselm, segueix la fissura evident, llaça una savina i continua amunt, a l'acabar l'escletxa un bolt i amunt fins la reunió; cal dir que l'exposició és gran en aquest trams "fàcils". Ha anat molt ràpid, es nota que està acostumat a fer molts metres! Continua l'Anselm i continua la tònica de l'escalada exposada en aquest altre llarg, costa veure les assegurances de lluny que estan...a més la via et va continuament desviant a la dreta, apartant-se de l'aresta lògica ja ocupada per la via Trantel.la. Com abans l'Anselm la fet corrents! està fet un "Pànzer".

L'Ivan acabant la quarta tirada, un esperó aeri molt estètic.
Som ja sota el desplom final, és el torn de l'Ivan; el fet de veure el bolt al tram desplomat fa entendre que s'ha d'anar recte, l'Ivan s'hi acosta i ho prova, però de seguida va decantant-se a l'esquerra per on pot enfilar-se, costa resituar-se cap a la dreta, però una vegada a la vertical de l'assegurança la continuació és franca. Una bona reunió abans del cim des d'on es podria rapelar la via i la munta, volem arribar dal de tot. De segon intento forçar la sortida directa, m'hi barallo una estona i intuei-xo que és factible, però amb un grau de bloc que em supera, m'he estocinat tan que després em costa la sortida normal...l'Anselm que em mirava també ho intenta, però quan és sota veu que pinten bastos i ja ho deixa estar, i és que des de la reunió no sembla tan difícil.

L'Ivan acostant-se al mur.

Per l'esquerra de l'assegurança es puja bé, la roca a mesura que t'enfiles es torna cada cop millor.

Hem fet la reunió abans de cim, de la que es podria baixar rapelant la via, i ara continua l'Ivan fins dalt, aquest tram és molt curt i potser es podrien enllaçar els dos, però potser hi hauria molt fregadís de corda.
Hem disfrutat molt tots tres, la via és molt completa, té una mica de tot, altament recomanable si assumeixes l'exposició dels trams "fàcils".
Baixem pels ràpels de la Urquiza-Olmo, i cap a casa a dinar ben satisfets.
Panoràmica de la Roca Gris amb itineraris aproximats.