divendres, 2 de gener del 2009

Oskante al Doupianifels. Meteora. Grècia. 5-11-2008



Ja portem tres dies trescant per aquestes agulles i tenim ganes de fer la Oskante, aquesta via la vàrem veure fer el primer dia que vàrem arribar, és molt estètica, segueix l'esperó nord est del Dofí (Doupianifels). Avui decidim que serà el nostre objectiu, els companys de Madrid aniran a fer la Pilar dels somnis i el Remi i el Manel s'han fixat en una esbelta agulla al costat de la Traumpfeiler, la Kaukasier on volen fer la via Roussanoukante.

L'esperó Nord-est per on transcorre l'estètica via Oskante.
Fem cordada de tres, el Miquel, l'Eduard i jo, l'aproximació avui és nul.la, deixem el cotxe i ja ens equipem, es pot dir que l'escalada comença a la mateixa carretera.
Com es veu a la foto de l'esperó, aquest no és molt dret, però sí molt més que la perspectiva fotogràfica...sembla una aresta brucs de Montserrat, amb les assegurances prou allunyades, únicament per no perdres.

El Miquel comença, gairebé al camí ja es calça els gats.
El primer sòcol és grimpada, però mica en mica es va redreçant i agafant ambient, es passa sobre el llabi d'una balma tot cercant les millors preses. Les dues primeres tirades ens situen a l'alçada de les runes d'un antic monestir.

El Miquel navegant entre els còdols.

La primera reunió ja agafa perspectiva, cada cop més aèria.
A la segona reunió, fem canvi de cap de corda, li cedeixo a l'Eduard que avui sembla que encara no estic fi...llibre d'excuses...una placa slab en flanqueig, que va fer la delicia dels Madrilenys, ben acostumats a l'adherència Pedricera, em tira enrrera.
L?Eduard hi distruta, i és que no n'hi havia per tan!
Al darrer llarg canvia l'assumpte, es posa vertical i finot, finot! vaja on la guia marca A1....l'Eduard ben decidit s'el treu sense problemes, aquí les assegurances són més properes, però vaja que el grau hi és obligat, no penseu.


Llegint el llibre registre, la Torre del Diable ens saluda al fons.

Molt satisfets després de la nostra segona via al Doupianifels.
Del cim ens toca desgrimpar fins a la instal.lació de ràpel que ja coneixem de l'altre dia i ràpidament som als peus de l'agulla. Estem molt satisfets i encara és d'hora, avui és la nostra i una altra de les agulles que tenim ganes d'anar a fer és l'aranya o Adrachti, una esbelta agulla que crida l'atenció només veure-la.

Preparant el ràpel al Doupianifels.

Perfil de la via Oskante amb una cordada a la darrera reunió.

Itinerari aproximat de la Oskante.

Ressenya extreta de la guia Meteora de Stutte i Hasse.
Sense ni pensar en dinar, agafem el cotxe i enfilem els estrets carrers de Kastraki, objectiu l'Aranya!

4 comentaris:

mchesa ha dit...

Bon Any Nou!!! impressionants aquestes muntanyes!!!!

Mingo ha dit...

Cada cop que et llegeixo a Meteora me'n agafen més ganes.
Jaume una abraçada i bones escalades pel 2009.

Jaumegrimp ha dit...

Gràcies Gatta, igualment! Meteora impresiona, val una visita segur!
Mingo, hi disfrutaríes a Meteora ben segur" però no perds el temps malgrat el fred tú!

Llorenç ha dit...

Bon any Jaume! Cada cop que llegeixo els teus posts de meteora penso en que faré l'estiu vinent i on aniré a escalar...i Meteora te molts punts!!! mecatxis!!!