L'Spindel (Aranya). Via Scorpion. Meteora. Grècia. 5-11-2008.

l'Agulla Spindel crida l'atenció, en aquesta postal nocturna es realça encara més!

Tornant al fil de Meteora, m'havia quedat que marxàvem cap a Kastraki, satisfets després de la segona ascensió al Doupianifels, ara per la via Oskante, la de l'esperó; sense ni pensar en dinar, és passat el migdia, encarem els estrets carrers en direcció al cementiri, no hi arribem ja que ens perdem i deixem el cotxe al costat d'un hotel.

l'Aranya excel.leix per sobre les teulades de Kastraki, quan mes l'admiro més ganes tinc de pujar-la.

Ens cal caminar una mica mes, però sortosament aquí les aproximacions no són llargues i ja veïem el cementiri, deixem l'asfalt per seguir amunt per un camí que ens deixa en una capella, d'allà agafem un costerut corriol; em decanto massa a l'esquera i quan ens n'adonem som per sobre l'agulla...baixem i ara sí trobem el camí correcte i en poca estona som sota l'esbelta agulla!

Com un desafiant cavall bernat presideix la collada.
Hem suat de valent fins aquí, anem amb pressa, ja que no tenim massa hores de llum, i amb l'Eduard ja fa dies que busquem el moment de posar-nos-hi, ens fa molta il.lusió.
Donem la volta a l'agulla: té un basament ample que s'estreny, com una copa de xampany, per aixecar-se seixanta metres desplomats a partir de la meitat...pel costat oest veig per on vàren pujar ara fa vuit anys els companys Manel i Jordi: la via Gordischer Knoten (6a+) ells si que estan forts! nosaltres anem a la via Scorpion (A1-V) és al vessant oposat i ens preparem per enfiler-nos!
Encara que es vulgui amagar, sobresurt al capdamunt de la vall, no puc deixar d'admirar-la.
Aquest matí no estava fí, no tenia bones sensacions i tot i que en tinc moltes ganes, dubto sobre si posar-m'hi...l'Eduard que em comença a conèixer no diu res i espera...m'enfilo a la base de l'agulla, m'ho miro, i tot i que l'artifo no és que m'agradi ni s'em dongui bé li dic: assegura'm!
Som als peus de l'Spindel i apunt d'assolir-la, només per això ja val la pena aquest viatge...
Començo pujant el sòcol, l'arrancada és atlètica, Riglera, amb bolos immensos, però tira enrrera i carrega els braços, sortosament ara és tansols vertical i es deixa anar fent, vaig concentrat i guanyo metres ràpidament, espero l'artificial i no arriba, vaja es pot fer prou en lliure encara...xapo una argolla i veig que aquí canvia l'assumpte, es posa molt fí de preses : trec els estreps.
Arribant a la reunió, ben penjada i airejada!
Els passos d'estreps no són pas regalats, es nota que els Alemanys són alts! m'haig d'estirar d'últims en algún pas, com patirà l'Eduard!
La reunió és ben penjada i d'una sola "superanella" amb el que improvitzo un triangle de forces amb una altra xapa de més amunt.
Trobo una gran argolla abans d'arribar al caire de l'agulla on canvia l'orientació i interpreto que s'ha de fer aquí, la veritat és que podria haber continuat, però millor no fer invents! com que aquí les xapes són aprop improvitzo un triangle de forces, no m'agrada penjar d'un sol punt, per fort que sigui!
La primera tirada just abans que començi l'Eduard.
El Miquel ens fa fotos i filma des de baix, no ha volgut pujar, potser ha pensat que tots tres penjats com xoriços a la reunió! vaja xou...ha vist que ens fèia molta il.lusió hi ha preferit deixar-nos-la, gràcies amic!
L'Eduard s'enfila sense manies, el veig dedicar-s'hi a fons al tram d'artifo, no es pot ser baixet!!

l'Eduard acostant-se a la reunió, farem "sexe vertical" per passar-la sense fer embolic de cordes i ens en sortim prou bé!

Jo estic glaçat, aquí dalt venta fort: és una característica d'aquesta agulla, per la seva situació sempre hi fa vent. l'Eduard comença el seu llarg, de primer encara vertical i descompost, em cauen les pedretes a sobre i haig de deixar de mirar amunt!
El perdo de vista, veig que atura la progressió...què passsa Eduard? doncs que l'agulla es guarda una sorpresa: quan s'ajeu també s'omple de molsa! Cal mirar-s'ho bé abans de tirar cap dalt, sortosament algunes pedretes sobresurten de la molsa i permeten tirar amunt.

El tram pla just sobre meu és un camp de molsa que farà suar l'Eduard!
Des de la reunió, mentre espero que m'avisi per continuar, veig que entre les agulles tréuen el cap algunes cases de Kalambaka.
Reunió! buff se n'ha sortit, no el veig i l'espera sempre s'et fa llarga...però apa a desmuntar el tinglado i cap amunt. I sí, al deixar la vertical, un camp de molsa entapissa la paret, amb respecte m'hi coloco, deu n'hi dó com n'és de lluny l'altra assegurança, ara m'explico com s'ho ha hagut de rumiar l'Eduard!
Amb "sonrisa profiden" al cim de l'Spindel, al fons cases de Kalambaka.
Ens felicitem ben contents, el cim és petitó, fa com una taula, al costat el llibre de registre: m'el miro i veig que des del 1988 encara queden unes quantes pàgines per omplir...busco i sí, trobo la piada dels companys Manel i Jordi de l'any 2001! que bo, els en faig una foto i els hi faré arribar.

Fent la foto de cim i escribint al llibre de registre, curiosament encara i vàrem trobar la piada de l'any 2001 del Manel i el Jordi i no és rar ja que desde el 1988 fins ara encara quedàven alguns fulls per omplir!

Fa fresca i preparem el ràpel, la instal.lació és a proba de bombes i el que també és la bomba és la baixada, ben volada fins baix! com que m'ho veig a venir poso doble mosquetó al reverso i sort d'això.


El ràpel és ben "volat"! quan deixes el canto de la primera reunió no toques paret i l'adrenalina surt en forma d'un renec que queda gravat a la filmació que fa el Miquel.

Arribem a baix petant-nos de riure de l'alegria de l'èxit i de l'espectacularitat del ràpel, el Miquel riu amb nosaltres content també.


l'Eduard i el Miquel encara rient, preparats per tornar al cotxe, avui ens hem guanyat el dinar-sopar!

La corda voleïa emportada pel vent del coll, la traïem i pleguem el material, ja fosqueja i ens hem d'afanyar, tenim un tros fins al cotxe, ara a veure com els hi ha anat als companys que avui fèien: els José Luís i Juan Carlos el Pilar dels Somnis i el Remi i el Manel una via de grans i obertes fissures a la Rouskante, la via Kastrakiturn. Ens hem guanyat un bon dinar-sopar i com no, una gran cervesa a la Grega!

Ressenya de l'Spindel de la guia de Meteora