Tardes d'estiu: Font de l'Ametlló i Cova del Frare. Penedès i Vallès Occidental.

Mica en mica tot torna a la "normalitat"...s'han acabat les vacances, però aprofitant que el dia encara és llarg i que la calor ja afluixa, puc començar a fer alguna tarda d'esportiva, que la tinc molt abandonada! Moltes trescades pels Pirineus, alguns tres mils més al sac i alguna escalada que prometia, espatllada pel temps han estat el meu Agost, ja n'aniré fent algun tastet properament.
La setmana passada toca començar a fer treballar els dits, amb el Wolfgang quedem per anar a la Font de l'Ametlló, anirem a probar algunes de les vies que ha reequipat l'amic

Òscar

Comencem amb La nena retallada V+. Entrada rebotona i on es concentra la dificultat. Recomanable tot i l' "espasa" en forma d'arbrust cremat que sembla amenaçar en voler-te enforquillar en cas de caiguda...
Sector dret, molt tranquil i amb roca excel.lent.

Continuem amb Tornasol V+, on també la dificultat es concentra a l'entrada: dues fantàstiques fissures verticals que permeten mig en bavaresa anar-se enfilant. L'arribada a la reunió s'em rebota, la darrera assegurança és lluny i m'agafo per xapar.
La Nena retallada V+, fixeu-vos amb l'arbust ennegrit que ens "amenaça"

Anem bé i ens animem a pujar el grau, encaro la Pantera rosa 6a, també amb entrada força rebotona i quan la cosa sembla millorar, cal fer un flanqueig a la dreta i veig l'assegurança lluny...prefereixo no arriscar i m'escaquejo per l'esquerra amb uns quants A-0 a buscar una reunió intermitja i baixo amb la cua entre cames...ho proba el wolfgang i es troba amb el mateix problema, decidint-se pel mateix escaqueig, vaja sapastres estem fets!
Ara en Top-rope probem la resta de vies: la nº2 sense nom, la 3 també sense nom i Òbelix.
Aquest sector és anomenat Bavaresilandia per l'Òscar i amb raó, cal anar fort de braços per triumfar-hi.
Amb la confiança de la corda per davant, l'hem passada per la reunió de la via Òbelix, aconsegueixo encadenar-les totes.

Ahir amb el Pere

Groinket

quedem per anar a Sant Llorenç, concretament a la zona de la Cova del Frare, a l'aparcament és ple a vessar de cotxes, tots al Gruïere segur! nosaltres estarem sols i disfrutarem d'una roca excel.lent gràcies a les valioses indicacions que el Marcel li va dar al Pere fa poc.

El Pere obrint Sonrisas rotas 6a
Començo amb la via nº 3 V+ i tot i que me l'haig de mirar, surt prou bé, el PEre no la fa i encara directament Sonrisas rotas 6a, la fa ràpidament i jo, al meu torn, també l'encadeno, de baixada poso les cintes al 6b del costat, Los cinco contra el calvo; el Pere l'encadena amb decisió i em comenta com fer "el pas" de la via. La probo amb la corda per dalt i just al pas m'encallo i caïc...ho torno a probar i trobo una presa que el Pere no agafa i em surt la secció, després es tracta d'anar-li apretant i no voler còrrer, el grau baixa força i la distància entre assegurances augmenta proporcionalment!
A Los cinco contra el calvo 6b
Ara canviem de sector i anem a La Roca Foradada on el Pere vol fer Diedrosi 6a+ i Astènia 6b+, la primera ja la tenia encadenada, però l'altra no l'ha fet i vol encadenar-la.
L'entrada a Diedrosi és curiosa, però el Pere la fa fàcil i com que els diedres se li dónen bé, ho puc assegurar! llavors quan és el meu torn, m'hi posos refiat i renoi!
lluito una i altra vegada per agafar la presa clau però no m'en surto, hi ha un bloqueig d'esquerra que em falla...finalment trec la decisió i agafo la punyetera presa, he quedat tan cansat de probar una i altra vegada que la continuació s'em fa difícil i em vaig penjant a mirar-m'ho a cada xapa...sobretot al final, en que desapareixen les preses i es torna fi, fí! Hauré de tornar-hi ja que és una via magnífica i l'hi veig color.
A Astènia 6b+ sí que li veu color el Pere, comença decidit, el veig suar i bufar...i va superant les dificultats amb rapidesa, llàstima que s'encalla sota una xapa, no puc xapar!, el veig "preca" de peus i sembla que se li obre la ma...s'ha de penjar...quina llàstima! m'ha faltat decisió diu...
el baixo un tros i ara sí treu el pas i acaba la via sense més problemes, la tens a punt Pere! És tard, però amb la corda per dalt l'intento: passo el tram podrit i els picats i intento superar el desplom, hi ha presa, però els meus dits ja no estan per aquestes tibades i no aconsegueixo superar-ho...estic trinxat! Pere baixem que s'ens hi farà fosc, llavors el Pere puja a desmuntar-la amb la corda per dalt, i s'encalla al desplom també, li costarà força fer la via tot i anar amb corda per dalt, estem buits i aquestes vies de Sant Llorenç no regalen res!
Recomanables vies i tranquilitat absoluta, fresqueta malgrat estar orientats a ponent i roca excel.lent, de la millor de Sant Llorenç! Hi tornarem a fer els deures.