Puig Ramader oriental. Montsec de Rubíes. 8-03-2008.

Enfilant el senderó del camí ramader, la punta de la dreta és el nostre objectiu.

Des que vaig conèixer la seva existència que tenia ganes d'anar a conèixer aquestes víes; a

Ona climb

en podeu veure detallada la informació i algunes fotos mes que a mí em van engrescar molt.


Aquest rètol marca on hem de d'agafar el camí ramader; hem aparcat a peu de la pista que de Vilanova de Meià va al poble abandonat de Rubies. La neu hi aguanta tot i el sol!

Cal seguir el camí ramader fins a la fita que senyala el Josep, des d'on ja podem anar a buscar el cingle del damunt.

Nosaltres passàrem de llarg la fita confosos per la descripció d'Ona climb on situen les vies al centre de la foto...cal advertir que és a la dreta de la foto...! però de la fita val la pena continuar un tros el camí ramader i quan siguem al peu del coll que separa les dues puntes, flanquejar a la dreta per anar a trobar les vies, és més ràpid i t'estalvies enbrancades.


Superat un collet, admirem el pany amb els lluents parabolts.


El mur, mirant a esquerra i dreta, d'un calcari fissurat boníssim.

La caminada és de les que fa suar, però arribant a peu de paret la vista s'ho val! de lluny ja veig brillar les xapes i per una feixa ens enfilem a peu de vies.

El Josep preparant els trastos, hi ha ganes de tastar la roca!

No sabem per on començar, la paret és molt homogènia amb el que ens situem cap a mig sector, als extrems és on hi ha les vies "fortes"; les primeres assegurances estan força altes, a 5-6 mtrs, però no es veu complicat, começa ajagut per anar-se redreçant. Ratolins d'Artesa V+ és el nostre debut, ens sorprèn d'entrada la distància entre xapes i la verticalitat, però és el que té el calcari, calcari per cert excel.lent, amb unes preses "brutals" (se m'ha enganxat Manel)sobretot on les assegurances s'espaïen una mica.

A Ratolins d'Artesa V+.

La roca amb els estrats horitzontals permet disfrutar els passos, atlètics, de tibar, però sempre amb bons peus; el Josep esbufega i rondina en alguns: clar es que tú ets més alt...! el cert és que el típus d'escalada és atlètica, típus boulder
i no pots córrer gaire, es nota també que s'ha obert fa poc, cau alguna pedreta, no hi ha cap marca de magnesi! i la solitud és absoluta, tan sols algun voltor ens distreu la mirada...

El Josep a Voltors de Rubíes V+ i el Jaume a Senyora Rius V+ sota el ressalt.


A l'arribar veïent la primera xapa tan amunt i la resta força espaïades, hem pensat que avui patiríem, però no! tot i la distància, arribar a la xapa és segur i on allunya, les preses fan que ni hi pensis...excepte a Voltors de Rubíes, on hi ha una zona fina i de no massa bona presa on per precaució hi poso un alien...de les vies fetes, aquest és per mí el pas més fí.

Superat el ressalt, cal guardar forces per les finures de la placa abans del tram final, més fissurat i franc.

Baixant de la Senyora Rius, em miro la via de la dreta, Les Guineus de Vilanova 6a+, el grau sembla concentrat en la superació d'un petit desplom...com que no tinc ganes de patir i ja volem plegar, m'hi poso de segon: la primera part com totes, anar fent, per anar-se redreçant cada cop més, la veig potser més mantinguda que les seves veïnes; ja sóc sota el desplom, m'ho miro, palpo i entaforo els dits en una regleta amagada que em permet desxapar i bloquejant anar a una altra regleta bona i llavors cada cop milloren les preses...vaja! ho hauria d'haber provat de primer...
Molt satisfets decidim plegar, ha estat una molt bona tornada al calcari, quin calcari! però el cansament es comença a fer notar, i deixarem feina per un altre dia, ens queden les vies de l'esquerra, serà una bona excusa per tornar.

Marxem satisfets, bona roca, tranquilitat i paisatge superb.

Comentem amb el Josep que no tens la impresió d'estar fent llargs de 30 mtrs, l'explicació potser és que els primers cinc a sis metres els fas per la rampa inicial i que abans de la reunió s'ajeu per anar a buscar la feixa. Per a qui busqui grau, que no s'hi apropi, però per disfrutar del calcari sense pretensions el lloc és ideal, tampoc fàcil, cal assumir la dificultat i la caminada, que no és poca, i a més amb parets tan atractives aprop sembla que no valgui la pena el viatge, i sí, per mí el conjunt de caminada-descoberta i l'escalada que ens espera bé s'ho val.
De peu de vies la pista que de Vilanova de Meià puja a Rubíes.

A l'aparcament amb les Puntes Orientals de Puig Ramader al fonsCal seguir el caminet marcat al prat que ens durà al camí ramader d'on farem cap a les vies.