dimarts, 5 de febrer de 2008

Serrat dels Monjos. Via Alta Fidelitat. Montserrat Sud. 27 de gener de 2008.

Després d'Àger em venia de gust tornar al conglomerat i que millor que el Serrat dels Monjos i a una via dels germans Masó:
  • Alta Fidelitat
  • trobada a la pàgina
  • El Balcó de la Lluna
  • i inspirat amb la ressenya d'en
  • Gatsaule
  • i la
  • Lu

  • Fèia uns deu anys que havia estat per aquest serrat en un intent frustrat a la veïna Pic-nic, amb el que em feia molta il.lusió tornar a aquesta paret.

    Serrat dels Monjos, vessant est; a primer terme els diedres de la Picnic.

    De l'aparcament de les coves del Salnitre remuntem la pista, hi ha una tanca que no obren fins mes tard...arribant a la cova deixem les escales per seguir el camí fresat que ressegueix la base de la paret. Inicialment cal baixar una mica. Deixem enrrera el serrat de les Garrigoses i travessem el torrent fondo, ja som al serrat dels monjos. El camí es separa una mica de la paret ja cap al final, és llavors que l'hem de deixar i acostar-nos-hi.

    Sortint del tram vertical del primer llarg
    Mirant el dibuix de la ressenya identifiquem el peu de via, un solitari espit ens confirma que som al lloc. Una bavaresa permet aixecar-se a buscat l'assegurança, llavors s'entra a la placa i en tendencia a la dreta ens anem enfilant a l'esperó
    assolint terreny fàcil. Ara es redreça i torna a ser vertical, cal mirar-s'ho, les preses són on han de ser si les busques, una tirada variada, per disfrutar.


    El Toni entrant a l'entretinguda canal de la segona tirada i encarant el mur d'accés a la placa clau!


    Si per alguna cosa es caracteritza aquesta via és per la varietat de pasos que hi trobem: aquest segon llarg n'és una mostra, flanqueig, blocs, diedre vertical, placa montserratina...l'equipament molt ben posat on cal, on hi ha fisura o possibilitat d'autoassegurar-te llavors tu mateix.


    Concentrat en la finor de la placa de sortida del segon llarg

    La tercera tirada comença per una placa vertical amb bons forats per decantar-te a la dreta a buscar una fissura, superada aquesta s'ajeu fent-se amable, vaig fent i em "perdo" enmig de les plaques d'aquest llarg...vaig buscant el pitó que marca la ressenya, però no el se veure, xapo un spit, que després m'adono que és de la Bikini, i quan em disposava a continuar amunt, veig una reunió a la dreta i em toca desgrimpar un tros.


    A l'estètica placa de la tercera tirada.

    Això ja s'acaba, quina llàstima, però queden 50 metres encara i el Toni s'hi posa amb ganes, després d'una zona ruinosa que millor no tocar gaire, una placa ens porta a uns blocs que s'han d'anar superant atlèticament...una altra placa finota i fins un pètit slab! aquest aboca a una xemeneïa altra cop ruinosa, però que no ho és tan en realitat. Algun pas d'arrel i ja surtim a les plaques cimeres, mes ajagudes fins a la reunió.


    Seqüència dels passos inicials del darrer llarg, estètic i divertit, un veritable "assortiment" de passos d'escalada.


    Reunió cimera.

    Arribant a les plaques de sortida

    La baixada és cap a l'Est seguint un corriol marcat que surt a la nostra dreta segons pugem. La vall es va estrenyent i cal anar amb cura de trobar la instal.lació, ben penjada. De lluny ja veïem una corda que indica el lloc.

    Començant el llarg i espectacular ràpel.

    Hi ha una instal.lació intermitja per si no es va amb 60's.


    El Serrat de les Garrigoses des del Serrat dels Monjos. El Torrent Fondo els separa.

    Ressenya de la via "gentilesa del Balcó de la Lluna", i els Germans Masó.

    10 comentaris:

    jclaramunt ha dit...

    Sempre és bó tornar al conglomerat eh!!! com es troba a faltar quant fa uns dies que no el toques...
    La via no sembla difícil oi? Però veig que té moltes panxetes i repises.

    Pietro ha dit...

    Mira veus, aquesta no la coneixia!...aquí només he fet la Pícnic i em va agradar força. Recordo que la roca era excel·lent!. L'únic que no m'agrada d'aquesta zona és la discontinuïtat de les vies, tot i que quan t'hi poses resulten bastant millors del que aparenten.

    lux ha dit...

    Bones Jaume!!
    a mi també em van agradar aquest canvis... ara placa, ara un passet desplomat, ara forats... fa la via molt distreta...
    ahh!! kina gracia... jo també vaig fer la mateixa excursió a la tercera tirada...
    Despres vaig pensar que potser alguna mata ha tapat el clau.. nu se... però culpa nostre no es ;-)))
    Felicitats per la via!

    Raquel ha dit...

    Ei Jaume!
    Felicitats per la via! Jo encara la tinc pendent, i pel que expliques, agafen ganes d'anar-hi!!

    Mingo ha dit...

    Ei Jaume, que passa que amb el fred de la Mòmia ja en vareu tenir prou.

    L'spit de la Bikini, és el que fa despistar, el diedre queda més a la dreta. No sé si has fet la Guateque, Graffiti i Milenium en aquesta paret. Estan força bé i són més continues.
    Fins la propera

    Kutrescaladors ha dit...

    Ostres Jaume!que pensar que nosaltres encara no hi hem escalat per aquesta zona! igual ens hi apropem d'aquí a dues setmanetes..je eje ej
    haurem de fer un recull de piades!!

    jaumeppiqueras ha dit...

    Josep, la via no és difícil, te l'has d'autoprotegir en alguns trams, però els més difícils són molt ben assegurats. Pere, doncs la Picnic la voliem fer aquest dissabte, però el fred ens en va fer fora, ja hi tornarem...
    Lourdes, ja vaig llegir a la teva piada que era perdedor, i sí, jo igual, de cara a l'espit, però em sembla que així encara és més fàcil, la que des de la reunió l'entrada es veia molt fina.
    Raquel, la via és molt maca, però et quedarà gust de poc, l'hauràs de combinar amb la Picnic...
    Mingo, doncs sí, ja en vaig tenir prou de fred, al Serrat dels MOnjos és la primera que faig però no serà l'última, les que em comentes ja les tinc a la llista.
    Gràcies a tots pels comentaris.

    Miquel Sabadell ha dit...

    Ei Felicitats per la via!!, aquesta no l'he fet...et recomano la grafitti, és una de les més guapes de la zona...

    Gatsaule ha dit...

    Jo també estic d'acord amb el Mingo, la Guateque està molt bé i la dificultat és semblant. En tot cas una bona via, molt distreta, amb una discontinuïtat que m'encanta, em recorda les vies pirinenques.

    Star Fisherman ha dit...

    Aquesta també la tinc a la llista... sobretot després de conèixer a l'Albert Masó.
    A vuere si t'apuntes a la propera macro-col.lectiva de via llarga....
    Et tindrem informa't!
    Una abraçada!