Serrat de la Palomera. Montserrat Sud. 16-febrer-2008.

Serrat de La Palomera, sota el coll de Musset.

Aprofitant que dissabte no tinc curs, quedo amb el Josep per anar a conèixer les vies de La Palomera, que ja tocava! ara fa un any els primers posts no éren per córrer a probar les víes,

l'Òskar (K)

i el

Pere (Groinket)

ens advertíen de la pluja de pedres que suposava escalar a la zona...


Magnífica ressenya de Roger Kush publicada a

Ona Climb

Pel que vàrem poder comprovar, la roca s'ha sanejat molt, alguna pedra cau, però esporàdicament i no més que en altres llocs.
La caminada per arribar-hi no és llarga però sí dura, puja directament del camí que ve de Can Jorba recte amunt, entra un tros a l'esquerra situant-se sobre les vies del "Faraó de Baix", per trencar a la dreta i amunt, amunt fins que ja veurem al fons una careneta.


El Josep a Tardanza Vè, amb un balmat on disfrutar.


Fent Taluego, 5a+ amb una entrada fina i la panxeta per xalar!

Gaudint de les preses de la panxa! molt millors que les de l'inici.


Les víes són agrupades en dos sectors ben diferenciats, el primer que trobem té el peu de via a l'ombra i irregular, el segon sector, a minuts té peus de via mes còmodes i més verticalitat. Vàrem fer poques víes, curiosament tot i la caminada, aviat es va omplir de gent...i ocupàren les assequibles per nosaltres, amb el que canviàrem de sector ràpidament.
Per començar ens posem a Bardo 5a on ja tastem la tònica de l'equipador, primeres assegurances força altes, cap problema, i excursionetes entre la segona i la tercera...a més els peus de via és on vaig trobar la roca més relliscosa i poc fiable, millorant a mesura que t'aixeques. Volíem anar a Mandala, però és ocupada i per fer temps i conèixer la zona fem Pal nen i la nena, via poc interessant i amb molts pans de conglomerat inestable que perillen de caure sobre el peu de les altres vies, negligible...donat que la colla ha augmentat i no deixen les vies, optem per anar al primer sector, allà estem sols i fem: Tardanza 5a i Taluego5a+; la dificultat es concentra a les dues primeres xapes i al sostret, on l'abundància de canto fa fruir del pas! A Taluego, hi ha una bona excursió per anar a xapar la tercera assegurança.


A Bardo tastant la roca i la verticalitat.


Un dels motius de l'escapada ràpida a La Palomera era tastar algunes vies per portar-hi cursetistes, el lloc és preciós i suposava que poc freqüentat...mentre escalàvem no em vaig poder estar de fotografiar el "Top-rope" que vàren instal.lar els "colegues" del costat! un seguit de despropòsits que fan fer hores extres a "l'Àngel de la guarda".

Perillós "Top-rope" malauradament no massa rar a algunes escoles d'esportiva.

No ens queda temps per mes, demà tot el dia de curset, i he quedat amb la familia que avui a dinara casa.

Primer sector

Tinc ganes de tornar a fer mes vies, el topant s'ho val i les poques vies que hem fet m'han agradat força, sembla que el problema de la pluja de pedres s'ha resolt, gràcies a tots els que hi heu escalat abans per la magnífica neteja!

Curs d'escalada en roca nivell I. 9-02-2008.

Com cada temporada, enguany uns mesos abans, tornem amb el curs d'iniciació a l'escalada. Per a nosaltres fanàtics escaladors, ens costa deixar d'escalar per a dedicar unes setmanes a la docencia, però la il.lusió dels cursetistes ho compensa!


El Xavi molt concentrat assegurant el seu company.

Després de la primera teòrica i les pràctiques al Boulder del centre, avui toca roca! alguns ja han escalat alguna vegada, però la majoria s'estrenen en aquest mon.

El Jordi i el Manel mirant de no perdre detall!

Ens dividim en grupets i repassem la teòrica a peu de via, abans de començar a pujar.
És molt important aprendre la colocació a la roca. S'escala bàsicament amb els peus i el cap! les mans i els braços són importants més endavant.

El Quique amb el Gri-gri, seguint les instruccions de l'Eduard.

Tots faran les vies assegurats per dalt vàries vegades abans de posar-s'hi de primer.

El Xavi en el seu "bateig" d'escalada.

Mentre uns escalen els altres observen i controlen que els seus companys no facin cap errada; les coses a vegades són més fàcils vistes des de fora, quan toca fer-les llavors un es pot bloquejar...això passa sovint en les maniobres d'escalada, per això el Manel es queda a la reunió per a ajudar en cas de dubte i vigilar que tot es faci correctament.

L'Albert i l'Antonio, fent via...

Estem tots tan concentrats que ni recordem que s'ha de menjar alguna cosa...

El Joan fent la seva primera via de primer!

Les vies ho permeten i s'ha assolit la pràctica amb el que es comença a fer de primer de corda; entra en escena el factor sicològic! el superen prou bé, sobretot després de ser testimonis del "saque" de l'Oriol, que arribant a la reunió, rellisca no sap com i va cap avall, amb tan mala sort que es torça el turmell al recolzar-lo a la paret...


L'Alfonso ajudant a baixar l'Oriol, que en una caiguda s'esquinça el turmell.

El turmell de l'Oriol presenta l'inflor d'un "ou de colom" i abans no es refredi i veïent que no sembla haber-hi fractura, baixem als cotxes ajudats de l'Alfonso, cap al Taulí falta gent. Després ens van explicar que continuaren escalant, fent de primer i fins i tot vàren probar un 6a...són insaciables aquest cursetistes!

Ferrata de les Dames i Pell Roja als Estalvis del Porró. La Plantació. 2 de febrer de 2008.

Aquest cap de setmana després d'haber anat a l'Alta Fidelitat tenia ganes de fer la Picnic, així que li proposo al Josep; el dissabte es lleva núvol i fa força fred, ja s'aixecarà, que els del temps no preveuen pas mal temps...
ens equipem i comencem a pujar cap a les coves del salnitre...sota les escales bufa un ventet gelat i cada cop és més tapat...dubtes...què! ho deixem per un altre dia?
tots dos ens mirem i girem cua, no em veia de gust gelar-me els dits i més en una via que t'has d'equipar, amb el que els llargs no seran ràpids, ja hi tornarem.
El Josep ja té l'alternativa: pujarem cap a la Plantació per la ferrata de les Dames i d'allà, si la trobem, farem una agulla.
Començant la ferrata de les dames
Per anar a la ferrata deixem el cotxe com si anèssim a la Palleta, es remunta el torrent de l'Artiga alta fins al torrent de l'Artiga baixa on ja trobem indicacions.

El primer ressalt és ben vertical i amb graons i cable d'assegurança. passats alguns ressalts menors s'entra en una valleta, a l'esquerra de la mateixa hi ha un seguit de vies d'esportiva, ressenyades a la Guia Montserrat Sud pàg 203.

Al tram més espectacular i equipat, un mur d'uns 60 metres abalmat al mig
Quan s'arriba al final resta una sorpresa, un tobogan vertical equipat amb un cable, sense graons i que t'has de guanyar.


superant la canal de sortida, on cal tècnica més que força.

Curiosa finestra al torrent

Pou on acaba la ferrata i s'entra a la plantació
Malgrat el fred d'aquest dia rúfol, tenim les mans ben calentes...i amb alguna ferida a causa dels restes de cable maltallats i que resten a la paret. La veritat és que no m'agraden massa les ferrates, no acostumo a fer-ne, les trobo perilloses, aquesta deu n´hi dó per a gent que no conegui les tècniques...i a més omplen de ferros uns topants que mereixen respecte convertint-los en un parc temàtic d'aventura.
L'acabament de la ferrata entronca amb el camí que puja del Clot de la Mònica i que just deixar enrrera les Plaques de l'Urquiza, travessa el Coll i baixa a la Plantació. Per sort el Josep dúia unes ressenyes de la zona d'un altre dia mig plujós

Fantàstica ressenya d'en Joan Vidal i companys treta d'

Ona Climb

Com que ja és tard triem la via "Pell Roja" que només té dos llargs i sembla maca, amb un primer llarg de 6a-V i un segon de V+-IV, i que gràcies al croquis de la ressenya no ens és difícil de localitzar; mentre ens hi acostem veïem una cordada fent una de les primeres agulles que es troben passada la canal dels Llorers.


Una cordada a Gandhi el bèstia a l'agulla de l'Oblidada, una altra de les víes d'en Joan Vidal (Indi)

La cara Sud de l'agulla "Els estalvis del Porró" per on va la Pell Roja, resseguint la fissura marcada que s'hi veu.

La Plantació és una raconada que encara manté la solitud i tranquilitat i la boscúria espessa.

El Josep treu el cap després de passar el tram vertical del primer llarg.
Arribar a peu de via ens costa una mica, ja que aquesta zona no és massa freqüentada i la vegetació és mestressa pertot; seguim el camí carener per, quan som a l'altura de l'agulla, flanquejar a buscar-ne les parets, llavors un corriol ben marcat ens porta a l'inici del primer llarg: una rastellera de parabolts lluents ens marca el camí. El primer és força amunt, però llavors no allunyen gens, i gràcies, ja que el grau apreta, d'esportiva, i amb les mans fredes m'haig de penjar a mirar-m'ho, el que fa el fred! passats els quatre primers bolts les preses milloren i progressivament es va fent més amable fins a la reunió.

Al segon llarg després de superar el pas de sortida.

La reunió és sota un mur fisurat, que de sortida desploma una mica fins i tot! Ara és el torn del Josep: em passa la jaqueta, fa un ventet gelat i ho agraeixo. Amb algun esbufeg dels seus supera el pas inicial per encarar la placa i al poc desapareixer de la meva visió. Un muret a mig llarg que s'ha de mirar per superar-lo i arribant dalt un tram trencat i vertical desprotegit, aquí no hagués estat malament una assegurança, per la tònica de la via, però res a dir, només felicitar els aperturistes per la línia trobada.

El final de la plantació, amb una vegetació exhuberant i sense signes d'haber patit massa incendis.
Al cim busquem el ràpel, deu ser alguna alzineta, ja que no s'hi veu res. No ens ho pensem gaire i optem per baixar per la "selvàtica" canal...tan de bò haguessim fet el ràpel, quin tip de punxes, aquells Aritjols que se t'enganxen per les cames i no et volen deixar anar! i això que la ressenya ja ho dèia.
Ens han quedat ganes de tornar a aquesta zona, hi ha molta feina a fer.

Serrat dels Monjos. Via Alta Fidelitat. Montserrat Sud. 27 de gener de 2008.

Després d'Àger em venia de gust tornar al conglomerat i que millor que el Serrat dels Monjos i a una via dels germans Masó:

Alta Fidelitat

trobada a la pàgina

El Balcó de la Lluna

i inspirat amb la ressenya d'en

Gatsaule

i la

Lu

Fèia uns deu anys que havia estat per aquest serrat en un intent frustrat a la veïna Pic-nic, amb el que em feia molta il.lusió tornar a aquesta paret.

Serrat dels Monjos, vessant est; a primer terme els diedres de la Picnic.

De l'aparcament de les coves del Salnitre remuntem la pista, hi ha una tanca que no obren fins mes tard...arribant a la cova deixem les escales per seguir el camí fresat que ressegueix la base de la paret. Inicialment cal baixar una mica. Deixem enrrera el serrat de les Garrigoses i travessem el torrent fondo, ja som al serrat dels monjos. El camí es separa una mica de la paret ja cap al final, és llavors que l'hem de deixar i acostar-nos-hi.

Sortint del tram vertical del primer llarg
Mirant el dibuix de la ressenya identifiquem el peu de via, un solitari espit ens confirma que som al lloc. Una bavaresa permet aixecar-se a buscat l'assegurança, llavors s'entra a la placa i en tendencia a la dreta ens anem enfilant a l'esperó
assolint terreny fàcil. Ara es redreça i torna a ser vertical, cal mirar-s'ho, les preses són on han de ser si les busques, una tirada variada, per disfrutar.


El Toni entrant a l'entretinguda canal de la segona tirada i encarant el mur d'accés a la placa clau!


Si per alguna cosa es caracteritza aquesta via és per la varietat de pasos que hi trobem: aquest segon llarg n'és una mostra, flanqueig, blocs, diedre vertical, placa montserratina...l'equipament molt ben posat on cal, on hi ha fisura o possibilitat d'autoassegurar-te llavors tu mateix.


Concentrat en la finor de la placa de sortida del segon llarg

La tercera tirada comença per una placa vertical amb bons forats per decantar-te a la dreta a buscar una fissura, superada aquesta s'ajeu fent-se amable, vaig fent i em "perdo" enmig de les plaques d'aquest llarg...vaig buscant el pitó que marca la ressenya, però no el se veure, xapo un spit, que després m'adono que és de la Bikini, i quan em disposava a continuar amunt, veig una reunió a la dreta i em toca desgrimpar un tros.


A l'estètica placa de la tercera tirada.

Això ja s'acaba, quina llàstima, però queden 50 metres encara i el Toni s'hi posa amb ganes, després d'una zona ruinosa que millor no tocar gaire, una placa ens porta a uns blocs que s'han d'anar superant atlèticament...una altra placa finota i fins un pètit slab! aquest aboca a una xemeneïa altra cop ruinosa, però que no ho és tan en realitat. Algun pas d'arrel i ja surtim a les plaques cimeres, mes ajagudes fins a la reunió.


Seqüència dels passos inicials del darrer llarg, estètic i divertit, un veritable "assortiment" de passos d'escalada.


Reunió cimera.

Arribant a les plaques de sortida

La baixada és cap a l'Est seguint un corriol marcat que surt a la nostra dreta segons pugem. La vall es va estrenyent i cal anar amb cura de trobar la instal.lació, ben penjada. De lluny ja veïem una corda que indica el lloc.

Començant el llarg i espectacular ràpel.

Hi ha una instal.lació intermitja per si no es va amb 60's.


El Serrat de les Garrigoses des del Serrat dels Monjos. El Torrent Fondo els separa.

Ressenya de la via "gentilesa del Balcó de la Lluna", i els Germans Masó.