La Mòmia. Via Normal. 1er de gener de 2008.

El primer d'any gairebé sempre l'havia dedicat a escoltar el concert d'any nou i veure els salts de trampolí, intentant païr la festa de la nit...però enguany he volgut canviar: el Toni i el Josep acostumen a fer aquest dia una via clàssica i els vaig demanar si m'hi volien...anirem a Montserrat a la Normal de la Momia, bé la proposta m'engresca, ja que de fa anys que li tinc posat l'ull i no havia arribat encara l'ocasió.

La via normal transcorre a l'ombra sempre, com tota cara nord

De camí a Monistrol el termòmetre marca en negatiu tota l'estona, però fa un bon sol i el cel és serè...amb el que no havíem contat és amb el vent! si ja es preveïa que passaríem força fred ja que és cara Nord i de sol, res de res...doncs si va ajuntar el vent, a més avui el termòmetre no puja...estratègia, a fer un cafè i esperar que el fred afluixi.

A peu de via, després d'una bona pujada que ens ha fet pasar el fred

Suarem a la pujada, però al coll de la Momia el vent és desagradable, ens equipem al sol, que si està molt bé, però la via és a l'ombra...




Amb cara de no veure-ho massa clar, admiro el perfil de la via

La normal de la Mòmia té una aureola mítica, poques assegurances, vertical, seriosa, amb un pati "acollonant", tot això em pesava en l'ànim, amés el fred encara m'anima menys...els dic al Toni i al Josep que avui jo a la cua, que si ells ho vèuen clar que amunt, però jo de primer avui No! cap problema! aquest parell estan curtits i amunt anem.

Començant el primer llarg



A mitja tirada i sortint del bosc

Arribant a la reunió

La pedra és freda i el començament és finot, cal anar a poc a poc, en un buril coloca una plaqueta recuperable que ajuda a anar a buscar un espit; passat aquest s'ajeu i una excursió fins a la reunió.
De què estàven fets els Espunyes, Serrat, Caselles i Torres del C.Exc. de la Comarca del Bages, que vàren obrir aquesta via el 27-10-del 1935, el mateix dia en que s'obria la normal al Cavall Bernat,...? una gran admiració i respecte per a ells.

Congeladet a la reunió amb l'heroi del dia

Al final del flanqueig abans d'enfilar amunt

La manca de sol li dóna una severitat afagida

La reunió és còmoda, el Josep es disposa a continuar, un flanqueig horitzontal fins a una assegurança i amunt, les excursions entre assegurances són guapes i els dits gelats no ajuden...sort que és un IV+ tan sols...però quin pati...quan ja l'hem perdut de vista noto que no avança...Josep com vas? estic amb els dits gelats, no m'els noto!s'ha d'aturar i escalfar-los patint aquell dolor tan agut de quan es reescalfen...els que ho heu patit ja sabeu el què...a l'estona continua, buff! i ja no tardarà a cantar reunió.

Molt satisfet a la reunió cimera

Els tres "pingüins"

Ja podem pujar, he estat assegurant sense guants, s'han quedat a casa...i ara tinc els dits freds, i a mesura que pugem s'hem glacen, gairebé no puc disfrutar la pujada ni la timba, tot jo tremolo, no sé si de por o de fred, quin llarg més espectacular. Acabem fent carrers amb el Toni a veure qui abans pot arribar al solet del cim...a dalt el Josep em passa els seus guants i em refaig.

Cable per baixar a la instal.lació de ràpel, d'uns 50 metres, atenció!

No havia estat encara dalt de la Mòmia i ha valgut la pena malgrat el fred, moltes gràcies als amics Josep i Toni per aquesta "aventura", una molt maca manera de començar l'any, ara ja no tinc excuses i penso tornar-hi, ara però, quan faci menys fred.






Croquis de la via extret del llibre d'en Barberà, amb les assegurances actuals marcades pel Toni


Monistrol a sota els peus, la Mòmia és una magnífica talaia sobre el Llobregat