La via normal transcorre a l'ombra sempre, com tota cara nord
De camí a Monistrol el termòmetre marca en negatiu tota l'estona, però fa un bon sol i el cel és serè...amb el que no havíem contat és amb el vent! si ja es preveïa que passaríem força fred ja que és cara Nord i de sol, res de res...doncs si va ajuntar el vent, a més avui el termòmetre no puja...estratègia, a fer un cafè i esperar que el fred afluixi.
A peu de via, després d'una bona pujada que ens ha fet pasar el fred
Suarem a la pujada, però al coll de la Momia el vent és desagradable, ens equipem al sol, que si està molt bé, però la via és a l'ombra...
Amb cara de no veure-ho massa clar, admiro el perfil de la via
La normal de la Mòmia té una aureola mítica, poques assegurances, vertical, seriosa, amb un pati "acollonant", tot això em pesava en l'ànim, amés el fred encara m'anima menys...els dic al Toni i al Josep que avui jo a la cua, que si ells ho vèuen clar que amunt, però jo de primer avui No! cap problema! aquest parell estan curtits i amunt anem.
Començant el primer llarg
A mitja tirada i sortint del bosc
Arribant a la reunió
La pedra és freda i el començament és finot, cal anar a poc a poc, en un buril coloca una plaqueta recuperable que ajuda a anar a buscar un espit; passat aquest s'ajeu i una excursió fins a la reunió.
De què estàven fets els Espunyes, Serrat, Caselles i Torres del C.Exc. de la Comarca del Bages, que vàren obrir aquesta via el 27-10-del 1935, el mateix dia en que s'obria la normal al Cavall Bernat,...? una gran admiració i respecte per a ells.
Congeladet a la reunió amb l'heroi del dia
Al final del flanqueig abans d'enfilar amunt
La manca de sol li dóna una severitat afagida
La reunió és còmoda, el Josep es disposa a continuar, un flanqueig horitzontal fins a una assegurança i amunt, les excursions entre assegurances són guapes i els dits gelats no ajuden...sort que és un IV+ tan sols...però quin pati...quan ja l'hem perdut de vista noto que no avança...Josep com vas? estic amb els dits gelats, no m'els noto!s'ha d'aturar i escalfar-los patint aquell dolor tan agut de quan es reescalfen...els que ho heu patit ja sabeu el què...a l'estona continua, buff! i ja no tardarà a cantar reunió.
La pedra és freda i el començament és finot, cal anar a poc a poc, en un buril coloca una plaqueta recuperable que ajuda a anar a buscar un espit; passat aquest s'ajeu i una excursió fins a la reunió.
De què estàven fets els Espunyes, Serrat, Caselles i Torres del C.Exc. de la Comarca del Bages, que vàren obrir aquesta via el 27-10-del 1935, el mateix dia en que s'obria la normal al Cavall Bernat,...? una gran admiració i respecte per a ells.
Congeladet a la reunió amb l'heroi del dia
Al final del flanqueig abans d'enfilar amunt
La manca de sol li dóna una severitat afagida
La reunió és còmoda, el Josep es disposa a continuar, un flanqueig horitzontal fins a una assegurança i amunt, les excursions entre assegurances són guapes i els dits gelats no ajuden...sort que és un IV+ tan sols...però quin pati...quan ja l'hem perdut de vista noto que no avança...Josep com vas? estic amb els dits gelats, no m'els noto!s'ha d'aturar i escalfar-los patint aquell dolor tan agut de quan es reescalfen...els que ho heu patit ja sabeu el què...a l'estona continua, buff! i ja no tardarà a cantar reunió.
Molt satisfet a la reunió cimera
Els tres "pingüins"
Ja podem pujar, he estat assegurant sense guants, s'han quedat a casa...i ara tinc els dits freds, i a mesura que pugem s'hem glacen, gairebé no puc disfrutar la pujada ni la timba, tot jo tremolo, no sé si de por o de fred, quin llarg més espectacular. Acabem fent carrers amb el Toni a veure qui abans pot arribar al solet del cim...a dalt el Josep em passa els seus guants i em refaig.
Cable per baixar a la instal.lació de ràpel, d'uns 50 metres, atenció!
No havia estat encara dalt de la Mòmia i ha valgut la pena malgrat el fred, moltes gràcies als amics Josep i Toni per aquesta "aventura", una molt maca manera de començar l'any, ara ja no tinc excuses i penso tornar-hi, ara però, quan faci menys fred.
Croquis de la via extret del llibre d'en Barberà, amb les assegurances actuals marcades pel Toni
Monistrol a sota els peus, la Mòmia és una magnífica talaia sobre el Llobregat
Els tres "pingüins"
Ja podem pujar, he estat assegurant sense guants, s'han quedat a casa...i ara tinc els dits freds, i a mesura que pugem s'hem glacen, gairebé no puc disfrutar la pujada ni la timba, tot jo tremolo, no sé si de por o de fred, quin llarg més espectacular. Acabem fent carrers amb el Toni a veure qui abans pot arribar al solet del cim...a dalt el Josep em passa els seus guants i em refaig.
Cable per baixar a la instal.lació de ràpel, d'uns 50 metres, atenció!
No havia estat encara dalt de la Mòmia i ha valgut la pena malgrat el fred, moltes gràcies als amics Josep i Toni per aquesta "aventura", una molt maca manera de començar l'any, ara ja no tinc excuses i penso tornar-hi, ara però, quan faci menys fred.
Croquis de la via extret del llibre d'en Barberà, amb les assegurances actuals marcades pel Toni
Monistrol a sota els peus, la Mòmia és una magnífica talaia sobre el Llobregat
10 comentaris:
Escalar amb fred es molt desagradable. Jo tambe soc dels que de seguida tinc les mans glacades... ufff.
Igualment, enhorabona per l'ascensio! Malgrat les condicions adverses, veu fer cim! :)
Mare de Déu!...només de veure les fotos ja tremolo. Està bé això: a manca de neu al Pirineu sempre ens queda Montserrat per fer alpinisme ;). Ara, a mi no m'enganyes, això ho feu per tenir l'excusa perfercte per passar pel bar cada matí a escalfar-vos ;))
Tens raó Pere amb lo del Bar! és un d'aquells petits plaers juntament amb la birra després d'escalar.
Esteu bojos anant a fer una cara Nord l'1 de gener! No m'estranya que us quedeussiu pingüins!!!
Clar que si et deixes enredar pel Toni... Ja saps que tocarà patir! ;)
Coi! Cara nord a l'hivern, bona manera de començar l'any...sou uns valents! Felicitats!
Ostres!! uns altres valents que es posen a patir fret a Montserrat!!
una bona forma de començar l'any!!
i bisca els bars que obren diumenge a la tarda!
Iep Jaume...quina via més bella eh?
Imagina't quan es feia COMPLETAMENT A PÊL!
Amb uns qunats cordinos de diverses mides es pot anar merlejant a tort i a dret..però li has de posar morro..inclús els de StBenet van decidir reeequipar-la enlloc de tornar-la a l'estat original! el que no m'he explicat mai és com van fer el rappel des del cim sense clavar-hi burins!
Es va obrir el mateix dia que la NORMAL del CAVALL (oct-35) i va trigar 17 anys en ser repetida (la 1a repetició la va fer la Ma Antonia Simó amb en Pany)..quins bous...
Bones escalades i a gaudir-les!
Realment eren molt més valents que nosaltres, aquella gent. Tot i que pujar-la amb aquesta rasca no està gens malament !
Per cert, la ressenya quasi no es veu, no podries fer que s'obrís més gran ?
Felicitats per la via i per començar l'any tibant...
Deunido Jaume, si a l'estiu ja fot fresqueta en aquesta zona, a l'hivern, no més de pensar-ho se'm congela tot.
Felicitats
Publica un comentari a l'entrada