Cap del Ras. Esperó Badalona. 18-01-2008.

Després de la Mòmia tenia ganes de roca "calenta" i amb l'anticicló quin lloc millor que els Puntals d'Àger...la setmana anterior havia sortit amb el Josep

Dies de Muntanya

per fer esportiva a la Desdentegada, ens ho passàrem molt bé, llàstima de la caiguda!
La descoberta d'aquest paradís va ésser just l'any anterior amb el Wolfgang a la Tercer Hombre i ja aleshores el Wolfgang tenia l'esperó Badalona al cap.

L'inacabable i mantingut primer llarg

Aquella primera vegada tardàrem una hora en localitzar el peu de via, avui anem directes, ja coneixem el terreny. La ressenya d'

Ona Climb

i la descripció del

Kutrescalador

ja ens ha posat en guardia i començo amb els streps assabentat de lo mantingut i llargada de la tirada, 50 metres, en els que haig d'aturar-me a rebaixar les "porres", llàstima perquè l'atlètic esperó de sisè és una joia!


Des de la primera reunió

Abans d'acabar la tirada sentim veus, s'apropa gent, sento que el Wolfgang saluda, miro i sorpresa! la

Lu

i la

Raquel

l'efecte Blog ha fet de les seves i mira per on coincidim avui!


El segon llarg és més fàcil, però amb les assegurances justes.
La reunió és còmode, ara el Wolfgang encara la fissura de la segona tirada, que es deixa fer, però cal treballar-se-la, les assegurances justes, però on calen, un flanqueig a la dreta i s'arriba a la segona reunió, a la vertical de l'anterior.


La Raquel a la primera reunió. El Jaume fent el segon llarg

Mentre asseguro el Wolfgang arriba la Raquel, que, com ha anat? tot en lliure menys un A-0 al primer pas! felicitats per l'encadenament!

Penjada reunió abans d'encarar la placa de 6b
Veïent com m'han quedat els braços al primer tros, coloco els estreps d'entrada, la sortida és molt fineta i es veu prou fi de preses, a la que t'enfiles, millora i pots anar fent, sempre resseguint un elegant esperó que s'agafa per la dreta o be per l'esquerra segons demana la roca...se supera un esperonet final i cal caminar per una feixa fins a la propera reunió.


A l'esperó del tercer llarg i arribant dalt.


Som sota el sostret, una rampa fins el desplom i llavors dos passos d'estreps amb una sortida on no regalen res! però que és això pel Wolfgang! per a ell poca cosa, però a mí em costa sortir de la piscina...però vaja anem millorant amb això de l'artifo.
Ara un altra megatirada, un mur vertical al que s'hi arriba per una rampa amable, però l'amabilitat s'acaba aviat, es va redreçant i posant finot, cal estudiar-s'ho i anar flanquejant a la dreta, pel mig, però gairebé dalt un pas s'em resisteix: una sortida d'un tram vertical, amb l'espit als peus i mans romes...hauré de posar-me a últims d'estrep per superar-lo...comentant després amb la Raquel, també li va semblar fotut el pas, tot i que el va fer net.
Vertical i compacte mur, amb una dificultat força mantinguda

Les reunions, excepte la segona són comodíssimes i aquesta no és una excepció, li toca al Wolfgang anar de cap de corda ara, la sortida sembla que és millor flanquejant des de l'esquerra, però ell li fot directe tibant d'uns foradets, olé!, una elegant bavaresa amenitza el llarg per sortir llavors a la dreta per terreny trencat, a mig llarg es pot fer una reunió intermitja, que prefereix fer i així evitar el fregament de cordes i millorar la comunicació. El muret final se les porta, un slab finíssim i uns passos que a les altures que som amb les forces sota mínims, costen de fer i descaradament a acerar! i fins trec els streps tot i anar de segon.
Satisfets de la via, que ens ha agradat molt: l'equipament, la roca, la dificultat, és una via que no em sabria geu repetir! Decidim esperar la Lu i la Raquel, així baixarem plegats.
La cordada Raquel-Lu acabant la via!
Acabem de pujar al cap del serrat, gaudint de les vistes del Pirineu; d'allà cal anar resseguint la muralla en direcció nord est, a la dreta segons arribes dalt, i per corriols perderors trobar una fita que marca una vira que permet baixar amb alguna desgrimpada fins el bosc, una vegada al bosc anar en tendència a la dreta per terreny fresat i evident fins la carretera.
Desgrimpant un dels passos del corriol de baixada


Ja al bosc, al fons la lluna plena treu el cap!

Itinerari aproximat


Fantasmagòrica "posta de sol" entre la boira
Estem satisfets, ha estat una escalada gratificant i a més sense esperar-ho em tingut companyia; per acabar el dia anem a fer la cervesa a Àger, la Lu i la Raquel han quedat amb una colla de Blogaires, el Joan (Gatsaule) el Pescador d'estels, el Kutresescalador, etc,que pugen a dormir i demà tornaran a l'atac. A nosaltres ens esperen a casa i hem de marxar, però encara tindrem la sort de conèixer en persona el Joan

Gatsaule

les aventures d'aquesta trobada ja han estat abastament explicades als seus respectius Blogs.

Fotos Wolfgang i Jaume