Pic d'Aspe per l'aresta del Murciélago. 08-08-2012. La Jacetània. Pirineu d'Osca.

L'Aspe i l'aresta del Murcièlago ben retallada.

La primera quinzena d'agost l'he passada a la capçalera de la Vall d'Aisa, acampant amb la colla del Campament d'estiu de la Unió Excursionista de Sabadell; ens vàrem passejar per gairebé tots els cims de la zona i també vam fer alguna escalada com aquesta de l'aresta del murciélago. Ja fa uns dies d'això, però amb tanta activitat fa mandra de posar-se davant de l'ordinador.

Apropant per la llarga i pregona Garganta de Aisa

A l'aresta del murciélago si accedeix per la bretxa de Aisa, tan des de Candanchú, com des de la vall d'Aisa com va ser el nostre cas. Del campament al càmping borda Juan Ramón, que us recomano! seguim la pista asfaltada que ens deixa a la Cleta; una tanca metàlica ens barra el pas i l'hem de travessar per una porta; seguim el camí que té un tram encimentat de fort pendent per entrar a una suau vall, a l'esquerra un refugi ens marca que hem de travessar el torrent i pujar a la dreta per un carener, quan trobem un indicador girem a la dreta i ja anem remuntant la vall com si anessim als Lecherines o al collado de la Madalena.

Deixem la Bretxa d'Aisa per encara directament cap a la cresta

Superat l'alterós i fisurat Riguelo, entrem al fons de la caòtica vall dirigint-nos a la bretxa, abans d'arribar-hi anem a l'esquerra per terreny indefinit i trencat, veïem a la paret sud els companys que teniem al davant i que van a la sud de l'Aspe a fer la via

Anaya (Caracoles Majaras)

Primer llarg ensamble fins arribar a la primera agulla

Anem cuatre, farem dues cordades, l'Antonio i jo començarem i ens seguiran el Joan i el seu fill Guillem. Fem una ganyipada tot buscant el sol, fa fresca, i ràpidament ens equipem, començo una grimpada agradable tot acostant-me a la base de la primera agulla de curiós nom: punta donde estas tu. quan es comença a complicar trobo un parell de claus de l'època, de l'època de quan la va obrir en Rabadà!! sí,sí estem fent una Rabadá!

A les divertides i verticals plaques de l'agulla "donde esta este"

L'Antonio fa una primera i curta tirada, anem amb un seixanta de 8,5 doblat..., i ara torna a ser el meu torn, uns passos mes potents però ben protegits amb bons pitons em deixen al cim, torna a ser el tron de l'Antonio que desgrimpa l'agulla i s'arriba al coll entre les dues agulles. Quan m'hi arribo veig que he tingut sort, quina placa més atractiva, bona roca, vertical i bona presa, a mesura que m'enfilo vaig trobant claus, que de baix no es vèien. El fet d'anar a 30 metres fa que hagi d'improvisar una reunió d'un clau i un friend, ben penjada per cert!

Grimpada senzilla tot anant a buscar el ràpel.

Continua l'Antonio, ara entrem a una canal que es veu de roca trencada, va a buscar un clau a la vertical i enfila amunt, la roca tot i el seu mal aspecte és prou sòlida; anirà fins dalt sense posar res mes, quan recupero el llarg trobo dos bons pitons que s'ha deixat...quan un és valen oi Antonio!

Al davant el tram final que es torna a posar dret.

Curt ràpel que ens deixa en una bretxa d'on anem a buscar la tirada mes interessant!

Ara entrem en un terreny senzill, de cresta Pirinenca, que ens porta al ràpel; aquest és curt, amb una sola corda es passa, i aterrem a una ampla i fresca bretxa d'on un petit i vertical mur ens separa del tram final.

De la bretxa, l'avantcim de l'Aspe.

Torna a ser el torn de l'Antonio, escala el muret i el perdo de vista, farà força metres, ara hem decidit encordar-nos en simple i aprofitar els seixantes.

Reunió després de superar el pas de cinquè.

M'ha tocat! el cinquè superior! a veure que tal! surto cap a l'esquerra a buscar un mur que sembla ben compacte, sortosament una marcada escletxa a mig aire permet agafar-s'hi! un bon pitó protegeix el pas, abans, a sota el mur, un Càmalot hi queda prou be. Renoi amb el passet! vaig tibar de cinta!! potser més pel compromís d'evitar un ensurt que per dificultat, però la veritat que vaig acerar...llavors ja dret a l'escletxa cal anar flanquejant tot seguint-la a l'esquerra d'on un altre ressalt ens deixa a un altre flanqueig, atenció amb les exprés!! cintes ben llargues. Porto ja força metres i tinc un darrer ressalt amb un bon pont de roca instal.lat, em costa posar-m'hi i quan ja ho he aconseguit dubto, m'enfilo i sobre el pas apareix un terrey indefinit on no sé si podré muntar una bona reunió, decideixo aprofitar el pont de roca i amb un altre clau fer-hi reunió, amés estic ben airós i penjat, un balconet amb vistes!!

El Guillem disfrutant!

Penúltim llarg de gairebé seixanta metres.

La sortida d'aquest llarg costa una mica, desploma un pel, però quan l'Antonio troba les gandes en un moment el perdo de vista...seguirà fins esgotar la corda, gairebé arriba dalt!!

Arribant a l'avantcim amb el Mallo Lecherin al fons.

Surto, suposems erà el darrer llarg, terreny indefinit i força trencat, no sé perquè penso que haig d'anar a la dreta, però intueixo que em complico la vida, desgrimpo i vaig a l'esquerra, passo per sobre la reunió i encalço l'esperó, bona roca m'espera i en pocs passos surto de la paret, sóc a l'avantcim!!

Darrer gendarme de la cresta abans de l'Aspe.

La cresta que segueix sembla senzilla, però no ens desencordem, fem un ensamble i la veritat que val la pena, cal desgrimpar alguns passos prou compromesos, sobretot el darrer gendarme que ens deixa ja sota el cim, aquí ens desencordem per assolir l'Aspe.

Aspe, 2.645m.

Els cuatre ben satisfets!

Dalt coincidim amb els de la Anaya, ens la recomanen, caldrà pensar-hi! aprofitem per que ens ensenyin el camí de baixada, ja que no coneixem el descens, resultarà ser molt entretingut i divertit, tot mirant de seguir les fites que trobarem arreu. Una ascensió molt completa, de dificultat baixa, però que millor no subestimar, ah! i la roca molt bona, anàvem espantats per tot el que havíem llegit i la veritat que on cal és de molt bona qualitat, la resta com a tota cresta de Pirineu.

Ressenya treta de

Todoescalada.net

La ressenya la vam treure d'internet dels amics de la web Todoescalada.net, us en deixo el "link" i aprofito per agraïr-los la informació, va ser molt útil.