Monòlit groc al Càmping. Montserrat.

Alterosa vista des de la zona del Càmping cal a la vall del Llobregat

Fèia molt de temps que tenia aquesta via a la llista...però la majoria de companys l'havíen fet i els altres, doncs que la vèien massa dura...però mira per on ara hi hem anat dos caps de setmana seguits. Fa dos dissabtes enmig d'aquesta primavera tan primavera, com les d'abans vaja! ens trobem el Toni i el Jordi i jo i el Josep. Sortida amb poca aproximació i retirada ràpida per si els xàfecs...ells es posen a l'Esperó del Místic i amb el Josep anem al Monòlit Groc, per fí m'he sortit amb la meva!!

El Josep començant a barallar-se amb el pas clau del primer llarg "sucós"

Als companys els va millor que a nosaltres doncs el fred ens farà baixar del primer llarg maco després del rostoll de començament...el Josep es baralla amb el pas clau de la tirada i no s'ho veu amb el que em toca a mí; em costa prou arribar a la reunió, és molt tècnic i sostingut. Quan arriba el Josep estic gelat i tot i que la continuació es veu molt atractiva decidim que millor disfrutar-ho amb solet, ja tornarem!

Treballant la sostinguda placa abans de la reunió, no et pots relaxar fins arribar-hi!

I mira per on el següent dissabte hi tornem, no és habitual en nosaltres això, el més probable és que hagués passat un mes o un any...fins tornar-hi, però ves per on que hi tornem a ser! Aquest cop començo jo els tres llargs trencats i rostollencs, nosaltres hem pujat per un camí molt evident que trobem passada la porta de reixa i que ens deixa en un replà a mig primer llarg. Ens encordem amb seixantes i això ens permet fer d'una tirada fins la reunió passat el flanqueig de la corda fixa, ajudats per un ensamble tranquil.

Ben abrigat, ens estem fotent de fred! al primer intent a la via, aquell dia aquí vam baixar...

El Josep decidit torna a enfilar la primera tirada seriosa, li costa el pas, per uns moments penso...ai,ai, però amb coratge veig que es va superant i supera el pas! bé per tú! l'animo, que això no s'ha acabat, no es pot perdre concentració ja que els moïments són molt obligats i tècnics, amés les assegurances deixen aire entre elles, el que obliga a fer passos delicats abans de xapar...6a obligat. Molt satisfet arriba a la reunió, el felicito i em disposo a pujar. Mentre ha pujat una cordada de tres a fer-me companyia, no ens coneixem però tot xerrant acabem averiguant que ens coneixem internaúticament, són la Montse, Xavi i company, la Montse té un blog:

Moliclimbs

El Josep, que aquest cop reïx exitós a la primera placa, concentrat negociant la segona, on tampoc hi regalen res. Foto Moliclimbs.

Disfruto la tirada, el fet d'anar de segon em permet esforçar-m'hi a fons i surt d'una tirada. Ja a la reunió ara toca fer la següent cirereta de la via, l'amic Luichy també hi posa: "placa técnica i sostenida" com l'anterior...sortir de la reunió i els primers bolts és el més dur, presa fina i peus escadussers, tanmateix la roca va millorant a mesura que guanyo alçada, però de peus cal anar atent doncs són justos...les assegurances tampoc regalen res, 6a obligat, però en general la veig menys dura que l'anterior, encadeno satisfet.

Recuperant el darrer llarg, amb una arribada a la reunió prou interessant i amb ambient! Foto Moliclimbs.

El Josep però la troba prou dura, sobretot al mig que ho veu molt fi de peus; se'n surt però molt bé i ja el tinc a la reunió, ara tenim dos llargs divertits amb un ressalt a sobre prou dur però ben assegurat, li caldrà ajudar-se d'un estrep, vol dir que la cosa va seriosa! passada la balma ja té la reunió allà mateix, el darrer llarg és curt també i decideix continuar fins dalt així traïem rendiment als seixantes! flanqueig trencat per llavors entrar en una placa que es va redreçant fins a fer-se vertical i divertida., llàstima del pes de la corda oi Josep? la reunió no és gaire còmoda i d'allà es pot fer un altre llarg per sortir caminant com faran els companys.

Molt contents després de disfrutar la via! al fons ben petits es poden veure els companys.

Recupero la tirada, el mur té bona ganda, però em caldrà tibar de cinta per sortir-ne, potser amb paciència surti, però em fan força mal els gats que avui estreno i....menys excuses oi? que no en sabem més! el flanqueig dóna pas a una placa on jo disfruto de la bona roca amb una arribada a reunió on cal mirar-s'ho, ha valgut la pena. Per baixar fem un ràpel fins la reunió anterior i d'allà el Josep es llança a un descens a l'aventura arribant per poc a la corda fixa! l'hi haig de bloquejar les cordes donat que han quedat desiguals. Així tenim l'avantatge que no molestem gens els companys que venen al darrera. A mi em toca recuperar les cordes un parell de metres per sobre la corda fixa, però ha valgut la pena fer-ho així, ara amb un altre ràpel som a la feixa d'on em sortit, ben contents amb la via i amb nosaltres mateixos per com hem disfrutat.

Detallada i molt encertada ressenya que podeu trobar a

La Noche del Loro