La Campana. Via Un Tuareg a la gran ciutat. La Plantació. Montserrat.

La Campana i el Rave vistos des del Barretet.
Al començament d'aquest desgavell de pont, el diumenge 4 ens retrobem amb l'Ivan i el Pep; l'Ivan começa a sortir després d'una bona aturada per un esguinç al peu arran d'una sacada a Vilanova i el Pep també està força "rovellat" ja que darrerament s'ha aficionat a la pesca! de truites eh!! malgrat tot i com que sé que són canyeros els proposo anar a La Campana i si s'escau aprofitar per fer el Rave...però el Pep ha de ser d'hora a casa amb el que farem el que podrem.
Acabant de superar el pas "clau" del primer llarg, amb el Rave observant al darrera.
El fet d'haber de ser el migdia a caseta fa que anem d'hora pel temps que estem i tot i pujar a peu pel camí del pas dels francesos, voltar cap a la Gorra Marinera i després carenejar pel camí de Sant Jeroni fins a trobar el trencall del camí dels Pollegons, arrbem a peu de via i el solet encara no ens vol escalfar! Em toca començar amb la roca ben freda, el tram és finot de mans i cada cop se'm refreden més els dits. Arribo a sota la balma i m'aturo a posar-me els guants a veure si recupero el tacte! Aquest és el pas clau de la via, costa entrar-hi, la paret t'escup. El primer bolt de la balma es xapa de de sota i el següent és senzill d'abastar-lo però la continuació se les porta...una tibada de presetes petites que amb el fred em sembla impossible! m'hi estaré força estona intentant el pas, fins trec l'estrep, però no! tampoc puc xapar, finalment ho torno a probar i aconsegueixo refiar-me d'un bon peu que hi ha i "pit i collons!!! amunt i ja puc posar la cinta...la veritat que ara punyetera falta que fa!! m'ha semblat un pas ben curiós i que et fa pensar i trèure el millor que tens. Ara resta un flanqueig senzill però amb roca trencada i llastroseta fins la reunió.

A l'artificial de la segona tirada amb el seu punyetero tercer pas!

L'Ivan i el Pep s'han quedat congelats a peu de via, ara a mí ja m'arriba el sol, però ben poca falta que em fa ara, estic ben "calent". L'Ivan aconsegueix fer el pas de la balma per la dreta tot net, bravo! i això que està convalescent! ara serà el seu torn, l'artifo no és el seu tema però amunt que va. del segon al tercer bolt allunya el tema i cal enfilar-se a primers gairebé. Quan sembla que s'acaba l'artifo encara caldrà tibar de valent i és que li marquen 6a però dels bons eh!
Passades les cinc primeres assegurances la paret perd verticalitat i es converteix en una disfrutada de canto vertical més amable fins a les envistes del cim que s'ajeu de cop.

Alzina penjada sobre el collet nord de la que rapelarem i contents al cim.
Ara és el nostre torn, com tiba aquest llarg! Ivan tranquil li dic, no estàs fluix no, que això és fort de debò. Passat l'artifo no s'acaba la gresca, cal apretar força sobretot per vèncer una altra berruga, passada aquesat ja és un goig de roca i de moïments, una disfrutada.
Mentre recupera al Pep vaig a buscar el ràpel que és al collet nord. Les bagues que hi ha són prou noves, però quan hi torni en portaré alguna altra de reforç.
El Sentinella i el Fusell amb la Cara de Mico al fons; una cordada fent la Infidels.
Ha estat una molt bona via per conèixer La Campana, ara hi tornarem per a fer la Normal i el Rave, avui no podem estirar més el temps. Aprofitem per anar a inspeccionar el peu de via del Rave i mirar-nos la Normal de la Campana...i ens quedem amb la idea, hi tornarem!
L'aproximació és llarga vagis per on vagis, però val la pena per la tranquilitat que hi trobarem, ah! penseu que si la voleu disfrutar amb solet millor no començar a escalar fins gairebé les onze.

Ressenya molt detallada que trobarem a

La Noche del Loro

i la de la meva collita.