Una d'Agulles al sol! 23-01-2011. Montserrat.

Un dia assolellat i fred, molt fred, ideal per "passejar-se per la zona de les agulles de ponent.
Aquesta tardor-hivern ens està fent seleccionar molt bé els objectius per no passar molt fred...aquest diumenge amb temperatures gèlides però un bon sol optem per fer una visita a Agulles tot buscant arestes brucs. Tot just acabo de sortir d'un procés gripal que m'ha deixat ben baldat amb el que avui l'objectiu és disfrutar de la roca!

A la primera tirada d'una via a l'esquerra de l'aresta brucs del Gep Llarg.
El Toni que porta molts i molts anys enfilant-se per aquests verals ha fet la tria: començarem pel Gep Llarg del que continuarem per l'agulla del Capdamunt i després...ja veurem. Deixem l'aresta brucs i baixem una mica a buscar una via de més a l'esquerra, en desconeixem el nom, és més llarga però comença a l'ombra.
M'enfilo amb precaució, la roca és trencada i freda. Sortosament ja surto al sol i els dits es recuperen i és que tot i no ser difícil, amb el fred, aquest primer tram s'em fa desagradable. Per l'esquerra veig unes xapes pintades de lila d'una altra via.

Un petit ressalt amenitza l'arribada al cim.
EL sol fa la seva feina, no bufa el vent amb el que s'està bé! Ara el Toni enfila l'aresta que es va ageïent fins sota la berruga cimera i munta tot seguit reunió.
En un moment sóc dalt; desgrimpem el cim i sense trèure'ns els gats arribem a l'agulla del Capdamunt. M'enfilo tot seguit i per terreny fàcil m'acosto a la boleta final, aqu´hi ha una reunió, però continuo amunt per la dreta, a l'esquerra hi ha una altra variant.
El nostre proper objectiu, l'Agulla del Capdamunt.
Un llarg flanqueig i sóc sota el mur, és ben assegurat, engrapo la fisura i hi col.loco un Àlien, un pas de decisió per agafar una bona presa de ma i surto de la vertical. Un darrer ressalt i cim, anem amb 50 i haig de dir al Toni que surti i així puc arribar a un burilet on munto reunió.

Al bony final es posa dret i pots triar via, nosaltres anem per la dreta on gaudim de la fisura.
Fem un ràpel i com que és d'hora enfilem cap a la Saca gran on fem l'aresta brucs, no recordava si l'havia fet o no i sí, l'havia fet l'any 1995 amb en Pep Graells! un molt bon amic.

Relliscosos i ombrívols primers metres de l'aresta brucs de la Saca Gran.
Comença el Toni, com sol passar a Montserrat cal vigilar els primers metres ja que són a l'ombra i la roca és plena de verdet...ataca una fisura mig en diedre mig en placa, col.loca un Àlien i un friend gros i ja és a la gran Alzina, superada entra a un diedre vertical molt divertit i tècnic.

Havent superat els diedres, encarant la placa d'entrada a reunió.
Passat el primer diedre encara un tram senzill per entrar a un altre diedre-fisura.
Amb elegància la roca et permet anar pujant amb més facilitat que la que aparenta, un pitó de museu protegeix el flanqueig que ens portarà a la reunió, el Toni troba un bon forat per posar un Àlien una mica més enllà.

"Llegint" l'itinerari del bonic segon llarg.
Em torna a tocar, surto per la vertical de la reunió a buscar una balma, abans una assegurança protegeix el pas; al fons de la coveta un bon pitó. Ara cal anar buscant el millor pas, derivo a l'esquerra per desseguida fer un còmode flanqueig amb grosses preses, tan grosses que n'aprofito una per llaçar-la. Al davant una fisura amb dos claus d'aquells com l'anterior...passada una expansió cal decantar-se a l'esquerra, es veu una Sabina, on trobem la còmoda segona reunió.

Després d'un llarg flanqueig, s'arriba a la llastra que vorejarem per la seva dreta, gaudint de l'ambient!
Avui és el dia dels flanquejos, ara el Toni s'enfila cap a la dreta a tocar de l'esperó, allà una llastra desenganxada que rodeja fins que el perdo de vista. És un tram espectacular i divertit dels que enganxen...una mica més amunt el torno a veure, s'ha desviat a buscar roca menys rentada i relliscosa.
Agulles i més agulles un jardí que esgota els adjectius...!
S'ha girat una mica de vent amb el que ens afanyem a baixar, ens dos ràpels som altra cop a peu de via. Ha estat una jornada relaxada, de gaudir de la roca i el paisatge.
L'aresta Brucs de la Saca gran!