La Ribes-Sabaté puja per aquest pany de paret, primer a la vora de la gran escletxa de la dreta per travessar a mig aire la muralla i acabar sortint per l'esperó de l'esquerra a dalt de tot. Lògica i espectacular!Tot i que fa dies que hi vàrem anar amb el Joan
La Ribes-Sabaté és una clàssica reequipada amb encert i que et fa escalar i disfrutar de l'espectacularitat del Cilindre.
Al tram inicial, vertical que es torna atlètic fins sota l'arbre, on nosaltres aprofitem per fer-hi reunió. De la mateixa recuperant al Joan.
L'aproximació és mínima, deixem el cotxe a la vora de l'embassament just a sota la paret i per un camí en un moment som a peu de via, inconfusible doncs és a peu de la gran escletxa que separa el Cilindre de la Paret de l'Ós.
A l'inici la roca hi és una mica trencada el que et fa anr amb orecaució, però aviat millora i després d'un petit flanqueig a l'esquerra encarem un diedre vertical amb molt bones nanses; arribo a un arbret i decideixo fer-hi reunió, posteriorment llegiré que es podia continuar fins a la següent reunió...
Acabant el llarg flanqueig i entrant a l'esperó on després d'uns passos més espectaculars que difícils es munta reunió. El Joan a la segona reunió, al mig del flanqueig.
Continua el Joan, ara cal fer un ressalt recte amunt per deseguida flanquejar descaradament a l'esquerra. Realment el tram era curt, però així farem dos llargs cada un! Surto de l'esplèndit balconet enmig del Cilindre per encara unes plaques que es van redreçant i en tendencia a l'esquerra entro a l'esperó, aquí l'escalada esdevé espectacular, aèria i divertida. Abans d'entrar a la reunió es pot col.locar un Càmalot del 2.
La darrera tirada começa per terreny poc agradable per anar millorant i acabant per unes plaques de bona roca i ambient.
Com instal.lats en un púlpit, amb tota la paret a sota, quina reunió més còmoda i airosa! és el torn del Joan que amb precaució enfila els primers metres trencats i amb herbetes...el perdo de vista quan decanta a la dreta, aquí la roca guanya en qualitat i permet a pleret l'autoassegurament, acaba per uns grans blocs de manera elegant.
La còmoda reunió cimera amb el Joan que ha buscat una postura relaxada, immillorable visió de l'embassament de Sant Llorenç.
Ens ha agardat molt la via, amb l'equipament just que et fa escalar i amb ambient de gran paret, llàstima que s'acaba! però com que ens quedat amb més ganes decidim apropar-nos a la paret de la Formiguera a fer la Garrets-Eusebi. Ens toca baixar i travessar el túnel del tren, preveïeu frontals...i llavors, ja a l'altra banda en un no res som a peu de via. Fa molta calor, és el migdia i no corre aire, és una zona per quan fa fred, fred...però ja hi som i ens hi posem.
Foto i ressenya de
La paret de la Formiguera és ben aprop, amb el que ens hi atancem per acabar d'arrodonir la jornada.Comença el Joan aquest cop, tenim dues línies, a la dreta la Martinetti i a l'esquerra la nostra. Ràpidament m'avisa que ja puc pujar.
A la primera tirada de la Garrets-Eusebi i ja a la reunió, el Joan ha triat una més amunt que s'adona, malauradament tard, que és incòmoda, preferible muntar-la en la primera instal.lació.
És una disfrutada aquest començament, però ara caldrà apretar les dents que la cosa es redreça, 6a díuen...molt ben assegurada i amb una roca amb preses que semblen fetes expresament, cal tibar, però va sortint, a l'entrar a la reunió dubto i m'haig de penjar a estudiar-ho, tot recte m'ha semblat que no i entro per la dreta, però si fa no fa...m'ha agradat molt, dels que no em faria res repetir!
El Joan disfrutant el segon llarg, exigent i mantingut, però amb una roca per xalar. Al pas clau del següent tram, vertical i també mantingut, amb un rebot final que et fa treballar l'encadenament.
La sortida de la via no és trivial, es manté vertical i tot i que les preses són més grans potser estan més patinoses, el Joan l'encara decidit i supera el bony de sortida facilment i reunió!
Espectacular cova del davant on he vist en ocasions gent forta, forta enfilant-se pels seus desploms! Una caminadeta i aviat som de retorn al cotxe, un dia prou aprofitat! i és que Sant Llorenç de Montgai és ideal per a l'hivern.
Foto i ressenya del
.jpg)
6 comentaris:
Veus, jo aquí no hi he escalat mai. Sempre m'ha fet mandra d'anar a veure si hi havia o no boira.... I això que les vies semblen xules!
Guapa via la Ribes-Sabate. Jo l'he fet dos cops. El primer cop no havien bolts i vàrem montar la reunió al mig de la primera tirada en la, figuera crec... El segon cop va molar mes, està plena de paraboltoooots!!! i la roca es millor del que sembla. L'altre no l'he fet nomes la normal i una variant i la Martinetti.
Encara que es de l'octubre, felicitats a tots dos per les vies!!
Ara has d'anar a fer la xemeneia Carles Andrés, quina descoberta!!!
Molt maca la Ribes-Sabaté! La recordo com una via molt interessant, espectacular i divertida malgrat lo curta i fàcil que és. I la Garrets-Eusebi fa anys que la tinc a la llista per quan torni a Sant Llorenç.
A veure si ens veiem algun dia al flamant roco de la UES. Jo tinc previst passar-hi algun divendres.
Epppp pensava que hi havieu anat el dissabte 15 que havia una boira molt espesa (per la data de l'entrada)però ja he vist que vau estar l'octubre.
La Garrets no l'he fet però la Ribes és força maca.
Enhorabona.
Dues vies interessants, ens dues parets molt diferents i molt properes, una molt bona combinació!
La Ribes Sabaté recordo molt guapa la travessia...je je je, amb ambient, i la Garrets Eusebi no regalen res!
Publica un comentari a l'entrada