Assalt al Pingüí. Montserrat Agulles. 11-04-2010.

Roca del Pingüí. Assolida per primera vegada l'any 1952 per companys de la Unió Excursionista de Sabadell: J. LLadó, Manel Lòpez i Andreu Sorolla pel vessant NE.


Fa dies que tenim pendent de sortir amb el Joan

Gatsaule

però no acavem de trobar el dia, finalment aquest diumenge passat tot lliga i quedem a Can Massana per anar a fer alguna cosa per agulles. Em fèia il.lusió poder coincidir després de tan de temps de llegir les teves aventures i desventures...és com si ja ens coneixèssim, com un més de la colla, l'efecte "blogger" en díuen no? no haviem escalat mai junts però sabia que m'en podia refiar, espero que tú pensesis el mateix de mí! tan sols em preocupava que no et fes anar massa a poc a poc, però per sort dissabte et vas fúmer un bon "tute" per les canals del Cadí i vàrem agafar el meu ritme, més tranquil.

Començant la via Vacances frustrades a la Roca Dolça.

El Joan m'ha deixat triar les vies i li proposo fer l'assalt al Pingüí, setmanes abans ho havíem intentat amb el Toni i el

Joan B

, però la pluja ens ho va impedir, això sí vàrem reconèixer el peu de via amb el que l'aproximació, sovint prou complicada a Agulles, la tenia clara. Enfilem el Torrent del Cirerer que deixem per flanquejar a la dreta just on s'obre la canal força abans d'arribar a la Filigrana.

El Joan emergint del tram desplomat del segon llarg.

El peu de via es localitza fàcilment ja que es veu una típica aresta brucs, rematada per un desplom característic, si ens hi fixem be, veurem un espit cimentat i pintat de verd. Com ja sabeu, m'agrada començar sempre les vies, però avui faig una excepció que sinó un s'acostuma malament...comença el Joan, la roca és a l'ombra som a cara oest, ideal per quan el sol començi a apretar!i es troba freda, a més té aquell tacte típic de cara nord, el que fa que tot i semblar rampós, no sigui una tirada trivial. Arribant a la reunió fa un marcat flanqueig a l'esquerra. Les assegurances són força espaïades però no tan com la seva via veïna M.Lluisa. Al Joan sembla ser que n'hi sobren però, ja que s'en passa una.
La reunió és al llabi d'on comença el desplom. Molt ben assegurat, es pot fer en A-o perfectament, però intento fer-ho en lliure i tot i que hi ha canto s'ha de tibar molt de braços i acuso els dies que fa que no forço després del Curs d'iniciació i les vacances a la neu! vaja que és factible, però que no puc! toca penjar-se i tibar de cinta els dos primers bolts, llavors la cosa es suavitza i es deixa fer.

Al cim de la Roca Dolça encarant cap al Pingüí. La Bola de la partió és omnipresent!
Sense ni desencordar-nos ni trèure'ns els gats arribem al coll del Pingüí. Farem la via Hallo,Harry! oberta per Verena Masius i Xavi Vidal l'11-12-2005. Comença pel mateix lloc que l'aresta brucs però a l'alçada d'un parabolt cal flanquejar totalment a la dreta sense guanyar altura, fins i tot baixant una mica tot buscant les millors preses de peu. L'hi torna a tocar al Joan. Aquí el sol ja escalfa, però no molesta ja que bufa un airet ben fresc, per a mí que el Joan va tota l'estona en màniga curta i no entén com vaig tan tapat!

Espectacular flanqueig de la primera tirada. El Joan a la reunió amb la Bola de la partió que ens vigila.


Ara és el meu torn, seguim en flanqueig, ara ben aeri, per enfilar amunt tot seguit; unes bones preses de peu faciliten el progrés, però de cop els peus desapareixen fent que m'ho hagi de mirar...costa deixar el darrer peu bo amb el que em penjo a descansar...cal tibar d'uns cigronets petits i refiar-te de peus en adherència amb el que prefereixo deixar descansar els braços. Una tibada i fora!, s'ajeu i ja soc a la reunió. El Joan en passa via! i ja és al meu costat mirant-se el desplom que l'espera.

Disfrutant al vertical segon llarg.
Surt el Joan per l'esquerra de la reunió, bona i grossa presa per disfrutar, sota el desplom la cosa es complica amb el que una tibada de cinta i amunt. Quan la cosa perd verticalitat es pot progressar millor, però vigilant amb la roca que aquí dalt s'esmicola.

Deixant enrrera el desplom. Arribant a la reunió cal vigilar de no fer anar res avall, com podeu veure!

Un curt ràpel molt ben instal.lat ens deixa als peus de la cara NE de la que baixem vorejant l'agulla per l'oest i en un moment som a peu de via; aleshores el Joan comenta: anem a fer la cervesa? o ens posem a la xemeneïa?
no ens ho pensem gaire i fem cap a la xemeneïa, aquest cop m'ha tocat a mí començar, com anem amb corda de seixanta es podrà fer d'una tirada.
Xemeneïa del Pingüí, una via de regust clàssic amb l'al.licient de ser una Cerdà-Riera.

Al primer llarg, mig canal mig diedre i a la xemeneïa pròpiament dita i que dóna nom a la via.

És entretinguda, unes alzines primer i una magnífica sabina permeten assegurar la pujada, que tot i ser fàcil, la pedra poc fiable fa recomanable assegurar. Passada la sabina s'entra a la placa de la dreta: hi trobo un bolt i poc després una magnífica reunió! tot i que pensava continuar, el trobar una reunió tan bona em fa aturar-me i la munto, apa Joan! t'ha tocat la xemeneïa...no s'ho pensa dos cops i cap amunt: en tècnica de ramonage primer per empotra-se després, es deixa fer, una fisura permet posar un àlien, però no calia...poc després el Joan descubreix un altre Parabolt. De seguida s'acaba la xemeneïa i l'escalada es torna mig en placa mig en diedre, una disfrutada amb ambient, aèria, es fa curta!

Ja de baixada, ens girem a admirar la Filigrana, una altra agulla amagada al capdamunt del torrent del Cirerer.
Ha estat un matí molt ben aprofitat, amb bona companyia i bona roca, ho haurem de repetir oi Joan? però ara et toca a tú fer d'anfitrió. Llàstima d'haber de córrer per complir amb les tasques familiars, un altre dia la cervesa i tertúlia posterior no la podem perdonar.

Ressenyes que podreu trobar a

La Noche del Loro antiga Ona Climb

i al

Balcó de la Lluna