Via Regenpfeiler a la cara sud-oest del Doupianifels. Meteora. 02-11-2008.

La característica agulla Doupianifels (Dofí)

Hem visitat dos monestirs i anàvem pel tercer però al migdia tanquen, amb el que ens falta temps per seguir al Remi que coneix unes vies a peu de uestes carretera, ja tenim ganes de tastar la roca...dels catorze que anem, ràpidament es fan els grups: La Sole, la Leo i la Pepa, juntament amb el Buri i el Lluís decideixen seguir amb el turisme, la resta fem dues vies, l'Eduard i jo ens ajuntem al Manel, Miquel i Remi cap a la via Regenpfeiler, els Jose Luís (Ruballo, Ballon i Consuegra)i el Juan Carlos es decideixen per la Sudostwand VII (VI-A0) aclarir que la graduació de les vies és la UIAA, van forts per començar! i nosaltres per la Regenpfeiler a la cara sud-oest del Doupianifels.

Les darreres cases de Kastraki són al davant de les vies del Doupianifels.

El Doupianifels o Dofí és una agulla isolada característica, queda a peu de carretera i l'aproximació a les vies és nul.la! per la cara oest, per on es rapela, hi ha una bona colla de vies de caire esportiu de dos llargs.

Curioses formes de la cara sud-oest del Doupianifels, pel pilar de l'esquerra va la via Regenpfeiler. A la dreta treu el cap la Torre del Diable i la Ypsiloterafels.
Mentre ens equipem, a peu de cotxe, veïem com en José Luís Ruballo ja s'enfila pel primer llarg de la Sudostwand. Hem de baixar un tros per la carretera i decantar-nos a la dreta per anar a entrar al torrent que baixa pel sud de l'agulla del Dofí.


Itinerari aproximat de la via Regenpfeiler.
De lluny ja intuim el pilar per on va la via, ens cal entrar dins el torrent, mentre camino entre la fullaraca tinc la sensació d'estar en una canal del nostre Montserrat! Al peu d'un pilar veig una assegurança, força amunt per cert, però m'hi fixo i en veig més...home, penso, això pinta bé! i és que anava una mica recelós amb la fama de la zona de poques assegurances...

L'Eduard acabant el tram vertical del primer llarg.

Arribant a la reunió. Foto Manel.
Comença a pujar el Remi, que fa cordada amb el Miquel i el Manel, poc després surto jo, ja sabeu que m'agrada començar! oi Eduard? la roca fa una mica de basarda, sembla trencadissa, però al tacte dóna confiança, no pugem directe, sinó que anem a posar una cinta en un arbre i així protegir l'entrada al pilar. Aquets conglomerat, com explica el Remi a l'article del Vêrtex, és diferent al de Montserrat, tot són regletes planes de molt ben agafar...vaig agafant confiança i arribo al punt més fí: aquí desapareixen le spreses i resten unes pedretes sortints que són les úniques preses, per sort són prou sòlides, em va recordar els cigronets de Montserrat...

El Miquel i el Manel em deixen lligar-me a la reunió, el Remi ja surt cap amunt. Foto Remi.

Remi sortint de la primera reunió.
M'espero a que comenci el segon llarg el Remi per entrar a la reunió, aquesta és al final d'una rampa ajaguda, a la seva esquerra, a l'altra banda del torrent hi ha una balma penjada on curiosament hi veïem un matalàs, una taula i una cadira!!

Curiós "piset" en una balma penjada!

El segon llarg és de tràmit, només té interessant la sortida de la reunió fins a la única assegurança, llavors es camina-grimpa fins a una altra anella, segons la guia tercera reunió, que ens passem fent-la còmodament als peus del mur següent.
Aquest mur es beu fi, comenca en diagonal a l'esquerra per anar-te posant sobre l'abalmat, llavors ja continua recte amunt;

El Miquel i el Jaume al fi començament de la tercera tirada.

Les assegurances passat el tram inicial allunyen força, però la roca dóna confiança.


L'Eduard i el Jaume al tercer llarg.2ª foto Remi.

La següent reunió, tercera, és en un gran forat que es veu de lluny, un balconet privilegiat! s'en surt per la dreta, d'entrada per un tram dret que s'ajeu ràpidament, una única assegurança al mig, més per protegir-nos del verdet-molsa que acumulen les pedres, que no pas per la dificulat mateixa. A la molsa ens hi haurem d'anar acostumant, ja que és omnipresent a totes les cares nord i sovint als darrers llargs a causa de la gran humitat que hi sol haver.

Sortint de la tercera reunió. Foto Eduard.

Filmant la bellesa de l'indret!


Aquestes argolles són les assegurances que trobarem a la major part de vies! poques, però a prova de bombes...
Ben contents dalt del cim del Dofí (Doupianifels), excepte pel Remi, la nostra primera escalada a Meteora! foto Manel.



Els llibres de registre són presents a totes les agulles! Així com les assegurances, els ràpels estan sobredimensionats, no cal patir-hi, almenys quan els trobem!

Molt contents ens enfilem fins dalt de tot del Dofí, ha estat la primera experiència a Meteora i no ens ha decebut, la panoràmica d'agulles és espectacular i el roig viu del capvespre hi dóna un caliu especial.
Ara és l'hora de baixar abans no fosquegi, a la cara oest hi trobem una instal.lació de ràpel molt bona, però amb un accés delicat per una vira penjada. Hi ha una altra instal.lació a la canal entre les dues puntes, però cal fer-ne dos i aquí amb un de sols passem.

Fent el ràpel pel costat de les vies esportives, cara oest. Satisfets pleguem cordes.


Croquis de la única guia d'escalada de Meteora: Meteora Klettern und Wander de Heinz Lotar Stutte i Dietrich Hasse (1986)
Les vies de Meteora han estat obertes pràcticament totes per els autors d'aquesta guia, concretament en Dietrich Hasse és autor d'un dels itineraris emblemàtics de Dolomites: la via alemanya a la cara nord de la Cima Grande di Lavaredo. La graduació de les vies és la UIAA.

Inici de la via Südostwand, a la cara est del Doupianifels.
Els companys de Madrid han anat a la via Südostwand, que per començar pica una mica! però s'ho passaràn d'allò més bé i al capvespre ens retrobem tots fent una cervesa grega abans d'anar a sopar, hi ha força gana, no hem dinant però l'experiència de la primera escalada a la zona ens ha engrescat i tenim molts projectes per l'endemà!

Fent un tast de cervesa grega abans d'anar a sopar.

Ha estat la primera escalada a la zona i n'hem sortit engrescats! la roca no és tan dolenta com sembla i les assegurances, tot i allunyar, són molt sòlides, mentre sopem un menú típic del país decidim l'escalada de l'endemà: la via Traumpfeiler a l'Aghion Pnéwma 250m V+.

Meteora, monestirs suspesos a l'aire. II trobada d'escalada en roca del GAME. Novembre 2008.

Quan l'any passat l'Eduard em va comentar que anava a Jordània, al Wadi-Rum, en la primera trobada del GAME, li vaig dir que per la propera m'avisés amb temps...i així va anar la cosa...a Barcelona ens trobem amb el grup de Barcelona per anar cap a París on ens juntem amb la colla de Madrid i cap a Atenes falta gent!

Kastraki a primer terme, com Kalambaka, darrera les parets del fons, són les dues poblacions erigides als peus dels espadats.
Som un grup heterogeni, però molt ben avingut, tots tenim febre de roca i el mateix neguit: escalar!
Grècia és coneguda per l'escalada esportiva d'alt nivell de Kalimnos, però l'escalada "clàssica" de Meteora passa més desapercebuda, tan és així, que costa trobar informació per internet i tan sols existeix un guia de la zona, dos volums densos i interessants, però bàsicament en Alemany i grec i una mica d'anglès.


Kalambaka, la nostra base d'operacions, és a gairebé quatre cents quilòmetres d'Atenes.
Per escalar a Meteora cal buscar-se allotjament als dos poblets al peu de les agulles: Kalambaka o Kastraki; hi trobareu des d'hotels a pensions i càmpings, la zona és extremadament turística gràcies a l'atracció dels set monestirs enfilats a la punta de les agulles de manera gairebé inverosímil. L'escalada per la particularitat de la zona, oberta en gran part per escaladors Alemanys pels volts dels anys 80, amb les assegurances fixes "justes", amb una ètica d'escalada neta, on hi és mal vist l'ús del magnesi...l'han convertit en un paradís de l'escalada en tots els seus conceptes: contacte amb la natura, tranquilitat, solitud, vies espectaculars i de tot típus, amb fama d'exposades, cal anar-hi amb el grau i el cap ben sedimentat...!
Panoràmica de Meteora des de la plana de Tesalia, amb els pobles de Kalambaka i Kastraki.
Grécia tot i ser ja comunitat econòmica europea, manté el regust de l'Espanya dels anys seixanta, carreteres a mig fer, caos circulatori...sortosament per sortir de l'Aeroport d'Atenes aconseguim enfilar l'Autopista adeqüada que seguim en direcció a Lamia, Karditsa, Trikala i Kalambaka, on arribem a les dotze de la nit i mentre busquem l'hotel ens sorprenem amb la visió de les grans parets il.luminades des del cotxe...!!


Mapa on hi tenim marcats els principals monestirs i agulles i la carretera que els voreja pel nord.

Logo de la FEDME, organitzadora amb el GAME de la trobada
Diumenge ens llevem amb la sorpresa de la vista de les parets des del balcó de l'habitació, fa un sol esplèndid i una fresqueta agradable. Baixem a esmorzar i ens trobem amb tot el grup, avui anirem a fer una visita als monestirs i així ens farem una mica càrrec de per on parem...

Des de l'habitació de l'hotel gaudim d'aquesta espectacular vista d'un sector d'agulles!

Com a Riglos, les cases son ben be a sota les parets.

Des dels ràpels de l'Aghion Pnéwma, el poblet de Kastraki.
Apropant-nos al cementiri de Kastraki, les agulles de Kafkakis i Kaukasier, entre els gegants Aghion Pnéwma i Sourlotis.

Al capvespre les parets de Alyssos i Aghia, abans d'ésser il.luminades.

Primeres cases de Kalambaka entre les parets de l'Spindel-Adrachti i l'Aghia (Grobe Heilige).

Els Monestirs de Meteora no deixen indiferent, vàren ésser construits a l'edat mitjana amb la finalitat d'apropar-se a Deu i també de restar protegits de les invasions, fins no fa massa anys l'accés éra reservat a corrioles accionades a ma i a escales de vent: escales de fusta i de corda que permetien remuntar els espadats;
A l'actualitat tots disposens de telefèric-muntacàrregues i ponts i escales de pedra per facilitar l'accés del turisme, fet però que no els treu l'encant.

Monestir Agios Nikolaos Anapafssas.

Monestir de Roussanou


Monestir de Varlaam.

La Leo, la Pepa i la Sole amb les faldilles preceptives per poder visitar els cenobis.

Jose Luís Ruballo emulant els monjos a la corriola per pujar i baixar de l'espadat...

A primer terme, Varlaam i Agios Nikolaos Anapafssas, al fons l'agulla Doupianifels, el Dofí.
L'Ypsiloterafels, amb les seves vies tres estrelles, i el monestir de Varlaam al darrera.
Agia Trias, dalt d'una agulla isolada.

Ens passa el matí molt ràpid, tan sols tenim temps de visitar el monestirs de Varlaam i el de Gran Meteora o de la Transfiguració, quan anem a AGios Stefanos és ja el migdia i és tancat fins a la tarda...decidim que ja és hora d'esgarrapar pedra i anem cap al Dofí, la Doupianifels, on el Remi, que ja havia estat a Meteora fa disset anys recorda que hi ha unes vies a peu de carretera; i així sense ni tan sols pensar en dinar comencem la nostra experiència d'escalada a Meteora, farem la via Regenpfeiler (140 m cinc llargs.) Però això ja serà tema per a un proper post.
Esmentar que podeu trobar informació a l'Extrem nº71 on en Remi Brescó fa una molt bona descripció de la zona i al butlletí de la Unió excursionista Sabadell nº 120 on en Manel Fuertes i en Jordi Rubio també ens fan una bona explicació de les escalades de la zona.




Butlletins UES i Extrem i Guies de Meteora, onpodreu trobar la màxima informació de la zona, busqueu-les!