Via Pitucris a la Font de l'Ametlló. Penedès. 04 de setembre 2008.

Tornem a la Font de l'Ametlló, una altra tarda ben aprofitada i amb bona companyia, el Pere

Groinket

i el Wolfgang; de l'anterior visita m'havia quedat amb ganes de fer una de les vies que l'

Òscar

i el Buchi li vàren dedicar a la

Cristina

amb el que vàrem anar directament per la Via Pitucris V+/6a.


Foto i ressenya de vies a agrair a l'incansable

Òscar (Blog d'en Passarell)

Li cedim al Pere l'obrir la via, que està molt fort i així veurem el pa que si dóna: un començament finet, amb una entrada rara, llavors una placa amb molts forats i alguna presa bona que et deixa anar fent, flanqueig a l'esquerra i amunt...un pitó amb mal aspecte i pitjor realitat, es mou tot ell...sembla protegir el xapatge del sostret, sortosament hi ha bona presa i no cal. Un molt ben situat parabolt protegeix el pas cap a la repisa sota la reunió i en tècnica de diedre ja hi som!



L'entrada a la placa és un pas de decisió


El Wolfgang encarant el pas clau, a l'esquerra el pitó que no cal xapar...


Flanquejant cap a la reunió

Ens ha agradat força la via, seguint la tònica de la Font, l'entrada no és regalada i llavors el pas de dalt de tot és bonic treballar-lo, sobretot si es va a vista. El tram del mig és de finures, llàstima que sigui tan curta! Ah! per desmuntar-la millor fer-la de segon ja que sinó vaja pèndul!
Felicitats a l'Oscar i el Buchi!!! ara ens caldrà probar Hores bruixes però això ho deixarem per un altre dia. Mentre han arribat l'Eduard i l'Ivan, que s'han posat a La Nena retallada
Nosaltres anem cap al sector central a fer la Polvo Ancestral 6a, una via súper estètica i que sembla molt més difícil del que és.

Començant el desplom de Polvo ancestral 6a
l'obre el Pere, com diu el Wolfgang, avui portem "mona" i ho hem d'aprofitar...sembla mentida aquesta via, impresiona! i amb tan bones preses doncs es fa fàcil, sempre i quan es pugui bloquejar el que demana l'acusat desplom.


En Wolfgang en ple bloqueig per xapar
El Pere ni sua per encadenar, ara és el meu torn, no sé pas...fa respecte aquesta via...l'entrada que sembla més senzilla fa que m'ho miri, la gràcia és en no voler pujar recte i decantar-se a la dreta, llavors sí es puja be; soc al desplom: doncs sí, les preses són com de rocòdrom i l'equipament també, amb el que supero l'abalmat i ja sóc a l'esperó, la resta és anar fent fins la reunió.

El Pere treballant-se el desplom


A l'aeri esperó un cop superada la balma

Pujo altre cop a desmuntar la Polvo ancestral i així deixem muntada la del costat, la Carrasco 6b+. Ens l'estudiem i sembla factible, el Pere s'hi posa amb la corda per dalt i l'encadena, baixa molt satisfet,
li veu color!
Amb el Wolfgang ens hi posem en top-rope i per poc no encadenem, el plus del 6b és a la placa on una secció molt fina ens deixa sense forçes evitant l'encadene!
Ja descansat el Pere ho torna a probar, ara de primer!


A la tècnica entrada de Carrasco 6b+




Lluitant el desplom de la fina placa, on les mans són bones però els peus s'han de buscar!


Superada la placa desplomada, un tram vertical ple de forats i cap de bo!

La dificultat està en mantenir la força després del desplom, per poder bloquejar d'uns forats "merdetes" a la placa i engrapar una llastreta bona, si s'arriba amb la pila en condicions, ja esté la via! i el Pere va amb Duracell!!!
Tan satisfet amb l'encadenament, que ja dubta del "plus"...
Contraclaror a Polvo ancestral

Encara anem a fer una altra via, una sense nom, entre Olerdola i Pilar de Tres i sens hi farà fosc!

Les fotos en que surto jo són obra del Pere