Congost de Collegats. Via Tànger. Pallars Jussà. 20-09-2008.

L'acabament del Congost amb els cims del Pallars Sobirà al fons.

Fèia dies que no fèia via llarga, i en tenia moltes ganes, aquest dissabte tocava...com que darrerament tan sols havia fet esportiva, doncs què millor que una via ben equipada i llargota, a la que fèia temps li tenia l'ull posat! La Tànger.

Ressenya gràcies a

Ona Climb

Què explicar d'aquesta via que ja no s'hagi dit! la descripció de les tirades la podeu trobar al bloc del

Llorenç i l'Antxi (Kutrescaladors)

.


El Josep treballant-se el "rar" segon llarg

Fem un bon esmorzar a Tremp, que ens hem llevat d'hora per poder començar a una hora decent; el dia s'ha anat arreglant, la boira l'hem deixat enrrera i el dia és esplèndit, podem aparcar al mínuscul lloc a peu de carretera, just sota la via, no hi ha ningú, som els primers...i serem esl últims ja que curiosament no veïem cap més cordada per aquells voltants.
Començo jo, el Josep hi està d'acord : "avui et tocaran tots els llargs difícils..."
Al relat del Llorenç havia llegit que es tractava de mirar-t'ho i col.locar-te be, i és ben cert, malgrat la verticalitat, si busques gairebé sempre es troba la manera de fer el pas sense gastar massa energies i amb bon canto. La primera reunió, com la majoria, és en una còmoda feixa.


La cinquena tirada és mantinguda i difícil, potser la que més!

La via es caracteritza per ser molt vertical, sobretot els cinc primers llargs; els imparells són els que reserven les majors dificultats, sobretot el tercer, el cinquè i el novè. Vaig quedar molt content doncs la tercera tirada la vaig encadenar, encara estava fresc...llavors, però, a la cinquena vaig haber de tibar d'A-O, el 6b de paret el vaig veure força dur per mí.

Curiosa cova a la cinquena reunió.

La setena tirada és rara, rara, t'has d'embrutar els gats per un tram terrós i posar-te a la paret en un tram en que és una mica trencada...cal vigilar de no relliscar. S'enfila cap a l'esquerra per col.locar-te en un esperó, un pitó encintat en sembla voler marcar el camí, llavors per placa poc vertical et vas aixecant fins arribar al bosc intermig.

La segona part és un magnífic mur amb una fisura marcada per on segueix la via, m'ho miro i renoi! si que és llarg penso, si a vegades fem una sortida per fer una paret com la que ens queda!!
Després de la caminada ja som altra cop apunt; em miro l'itinerari, el començament és trencadot per situar-se en placa compacta de seguida, em miro el tram final de la fisura, es veu dretot i no m'imagino per on passarà la zona que sembla desplomada...

La desena tirada combina fissura "arbustiva" amb plaques compactes i d'adherència.

Em toca encetar el que serà el meu darrer llarg, el novè. Vaig una mica cansat ja, però disfruto de valent, els passos són elegants, atlètics i de col.locar-s'hi bé per no patir, sóc sota el tram dur i ja veig per on en sortiré: cal enfilar-te en un pedestal deixant la fisura a l'esquerra, llavors una placa fina que cal treballar-se...ho probo, però ja no tinc "pila" i això que trobo els cantos. Uns elegants A-O resolen la situació i ajudat per una sabina arribo a la reunió!
Arriba el Josep, està petat com jo! però estem satisfets i molt contents!



A la darrera reunió "flipem" de contents que estem!!

Assegurant al Josep que acaba el darrer llarg.
Content arribant dalt de tot


Els darrers metres els disfruto, els peus em fan mal, tinc maldecap i estic cansat, però estic content!!! he disfrutat molt, és una via per xalar!!


Dalt de tot, cansats i satisfets!

La baixada ja me la conec, la primera vegada, amb el Toni, ens va costar de trobar, veníem de la Performance i pensava que faria nit dalt...avui ho trobem ràpidament, resseguim el cingle, hi ha corriol, en direcció sud fins a trobar una fita que ens dirigeix a l'esperó que entra cap al congost, ja cal només anar seguint fites fins a la ferrata.

Acabant la ferrata de baixada.

En poca estona som al cotxe, no sense abans haber-nos mirat les parets per on va la Collegats i la Cosmos...acabarem a la Pobla de Segur, a un Bar al final del poble direcció Barcelona, on ens fan, tot i l'hora, un bon plat combinat que ens hi llepem els dits! Bar Paraiso em sembla que és el nom, però no em feu cas que la memòria...per si de cas el darrer Bar sortint!

El barranc de l'infern.