Agulla del Truc. Torrent del Pont. Vinya Nova. Montserrat Sud. 29-12-2007.

L'Agulla del Truc presideix la Paret dels Trons.

S'acaba l'any i cal aprofitar que ha tornat l'anticicló, trúco el Toni que ja és per aquí, on anem? costa decidir-se però finalment li proposo de fer una via relativament nova que he vist a

Ona Climb

Són set llargs, 190 metres, amb dues parts ben diferenciades, la primera comença gairebé al llit del torrent del Pont i acaba amb una caminada selvàtica al camí que va a la paret dels Trons, d'on després d'una curta grimpada continua l'escalada fins dalt de l'agulla. L'itinerari sembla prou engrescador i cal agrair-lo a Joan Boter, que l'ha equipat amb parabolts amb una dificultat màxima obligada de 6a inferior.



Des del llit del torrent la compacta placa d'inici.

Hem començat la jornada al Bar, el termòmetre marca -2ºC i ja preveïem que tot i la bona orientació, no cal córrer...Ens equipem a l'aparcament d'en Nubiola a la Vinya Nova i fem cap al torrent del Pont: cal seguir-lo pel seu llit deixant enrrera el trencall que duu a l'aresta Ribas i l'Esparreguera...grimpem un ressalt i ens endinsem a la selva, passat un esperó ja veïem la placa per on comença la via, al seu peu una corda fixa ens confirma la suposició.


Començant la placa del primer llarg

Per terreny molt descompost, d'aquí la "corda fixa", o mes aviat cordill...ens arribem a l'inici de la via: una alzina amb un replanet incomode i terrós; a la dreta sobre una canaleta el primer parabolt aprop d'una sabineta, no un arbre com marca la

ressenya d'Ona Climb

No és massa dret, tampoc ajagut, però es queixa el Toni que hi ha molta molsa i terreta, és la joventut de la via, cal esperar que millori amb el pas de les cordades; ja ens toca el sol , les assegurances allunyen i la sorreta no inspira massa confiança, per sort no fa fred.
Arribant a la reunió la placa es redreça, el Toni al pas més fí.


Apunt d'entrar a la reunió, on es posa dret.(Foto Toni)

L'íntringulis de la via és aquest llarg: la ressenya parla de placa vertical i 6a- obligat...la sortida de la reunió ja és finota, la continuació manté el tò, vaig amb molt de compte, s'han d'escombrar les preses de sorreta, algun bon forat anima, ben concentrat vaig superant el mur, no hi ha possibilitats d'acompletar l'equipament, però llaço una branca mig morta, com a suport moral abans d'un pas delicat...
salvat! ja veig la reunió a la dreta en una canal llisa, tot és ple de terra i haig de vigilar molt per evitar una patinada en un terreny a priori fàcil...
Content després de superar el llarg clau.(Foto Toni)

Ja muntada la segona reunió, m'adono del perquè de tanta sorreta: el final de la placa és un bosquet penjat amb un acabament natural que és on hi ha la reunió i que fa de conus de dejecció! D'aquí la bruticia.


Sortint del tram vertical

La sortida de la 2ªR és per terreny molt trencat i inestable, segueix com diu la ressenya: caminar entre terra,roca i punxes! curiosament en una franja de pedra al mig del llarg hi trobo un parabolt; ben esgarrinxats sortim al camí del Tro, amb les cordes mig plegades caminem cap a la dreta fins a l'entrada de la Paret dels trons on abans del peu de via de la Llamps i trons, grimparem a l'esquerra pel marge entre la roca i els arbres fins a trobar la placa per on continuarem.


El Toni "al.lucinat" emergint del mar de terra i punxes

Ja tornem a escalar després de la "caminada": és el 4art llarg, tercer d'escalada;
es veu ben equipat i la roca aquí és abrasiva i sòlida el que ens anima. Ràpidament munta la reunió el Toni.

Quarta tirada, amb bona roca i ben assegurada.(Foto Toni)

La confiança en la roca de l'anterior llarg aviat s'esvaeix, torna la roca dubtosa i passos poc evidents, em cal mirar-m'ho força per superar una repisa, passos tècnics poc evidents, superat el primer terç perd verticalitat i deriva a un flanqueig a l'esquerra amb roca mediocre per dir-ho finament, a mes les assegurances allunyen força, deixo enrrera una llastra "expanding" i xapo un pont de roca, quina por! en cas de caure segur que baixes junt amb l'assegurança i mitja placa!!! les pedres que cauen no afecten a l'assegurador gràcies al flanqueig. La via s'ajeu i un parabolt protegeix la sortida, per un bosquet terrós, fins a la reunió.
Al final del 5è llarg, al peu de la paret, un cable facilita l'arribada al bosquet de la dreta

El 5è llarg és curt, la ressenya marca 4 parabolts, però per mes que els busquem tan sols n'hi trobem dos. La sortida és rara, sobretot l'anar a xapar la segona assegurança és forçat i lleig, fins al cable, no trobem res mes, però és fàcil.


5ª reunió, des d'aquí es pot anar a l'Oest i baixar cap a la Vinya Nova amb un ràpel i caminant

A on comença el cable es pot fer reunió, o continuar a la dreta per una franja descomposta i inestable, terrosa, que porta a un bosc penjat, on podem fer una sòlida reunió en una alzina abans d'encarar el darrer tram.
Al pas clau del darrer llarg i superant una franja de roca "delicada" sortint del diedre.

La ressenya en aquest llarg no hi marca cap assegurança, això ens fa pensar que es deu poder autoprotegir...però no, seguint la tònica de tota la via, presenta parabolts, els justos,(7 en 45mtrs) però Parabolts! quin luxe, sorotosament tan sols ha estat un oblit dels companys d'Ona climb.

El Toni content després de superar les dificultats del darrer llarg. Reunió cimera, fixeu-vos amb els cables que pugen al cim de l'agulla.
La última tirada és a l'ombra ja, i ens prepara una sorpresa: al mig, s'estreny i redreça, just on es veu que s'ha sanejat la roca: té un tros finot amb l'assegurança lluny que t'obliga a fer el pas. El Toni s'hi baralla amb ganes i finalment s'en surt! A dalt, quan es tanca el diedre, s'ha de sortir superant una franja trencada que no inspira confiança...Reunió!! aquesta és de primera: dos parabolts units per una gruixuda cadena amb mosquetó i anella.
Tenim tard, ens esperen a dinar, amb el que no ens enfilem al cim de l'agulla: un tram trencat i vertical protegit amb uns cables que desseguida s'ajeu. Aquesta reunió és espectacular, penjada en un collet des d'on veïem la plana de la Vinya Nova.

Des del costat oest de la 5ª reunió, un parabolt permet amb un ràpel baixar a buscar el camí de la Paret dels Trons, buscar fites a l'esquerra!

Baixar és laboriós: un primer ràpel fins al cable, un segon fins a la 5ª reunió, a la que no cal arribar, sinó que baixem més a l'oest on trobem un parabolt amb un maillon d'on un tercer ràpel per tereny ajagut permet plegar les cordes i baixar caminant fins a la Vinya Nova anant a buscar el camí de la paret dels trons; molta atenció a trobar una gran fita al peu d'una paret vermellosa amb un sostre, que s'ha de travessar cap a l'esquerra per anar a trobar la carena de baixada, anar buscant sender i alguna fita.


Fita clau per baixar: cal travessar sota la paret a buscar la carena del fons.

Malgrat el que pugui semblar pel comentaris, la via m'ha agradat, però cal puntualitzar: crec que no serà una clàssica, li falta continuïtat, la roca no sempre és bona, però proporciona una escalada que no sent difícil, te l'has de guanyar el que et deixa satisfet, l'equipament és bo, però els trams difícils t'els has de treballar. Amb el pas de les cordades es netejarà la via amb el que millorarà.

La Vinya Nova als peus acabant el darrer ràpel

Ascensió feta en un matí, sense córrer, una bona opció per a fer metres aquest hivern
o per una tarda d'estiu.