La Sardineta de baix. Sant Llorenç del Munt. 28-06-2007

Investigant les vies de la dreta

Ja fa dies que intento fer alguna sortida de tarda, finalment lliguem caps amb el Pere i ens acostem a Sant Llorenç a investigar la Sardineta de baix, on hi tinc "deures"...amb el Joan ja havíem fet una via de la que no en sabíem el grau i no aconseguírem encadenar...


Sota Mirage (6b)amb el tram terrós del principi, terrorífic!


A les sis de la tarda ja no hi toca el sol a aquest pany de paret, amb el que s'hi està prou bé. Comencem pel sector de l'esquerra fent la Cazo grande V+, quan la feu entendreu el perquè del nom! el Pere ja la coneixia, per a mí és una novetat, m'agrada, llàstima que sigui tan curta.
Seguim amb la Usimàndries,V-V+, ja l'havia fet, però fa anys, amb el Pep Graells, com totes les de per aquí, no és fàcil, hi ha molts forats, però costa trobar el bò!

El Pere a Cazo grande, V+.









Començant el flanqueig a la Usimàndries V+


Ara s'ens complica la cosa, emposo a la Yankee 6a+, al pas de la balmeta m'entretinc massa, no sé com posar-m'hi i patino i em penjo...més amunt un altre dubte, tins els avantbraços inflats, fins ara no tibava la cosa...l'acabo però m'ha costat, aquí a vista cal anar ben sobrat! El Pere al seu torn se la treu prou bé, i això que dèia que avui no estava inspirat!






Passat el tram dur a la Yankee 6a+



Baixant munta la Mirage 6b, passa pel mig d'un sostret que sembla serà "xungo" però em sembla que la questió estarà abans...la faig amb corda per davant, ja només arribar a xapar el primer bolt és delicat, tram terrós i podrit on et jugues una bofetada, llavors costa sortir d'aquí i enganxar-se a la placa, m'equivoco, ho vull fer recte amb tendència a l'esquerra i m'hi haig de penjar, m'ho miro i sí, això ha d'anar més a la dreta, començo a trobar preses cantelludes i això sí, minúscules i aconsegueixo arribar ja sense entrebancs al sostre, aquest, com suposava, és un pur tràmit, mig en bavaresa i ajudat de la rugositat de la placa en surto ràpidament.Croquis de l'esplai alpí nº3 gener-96




















Les vies del sector Sardineta de baix, itineraris aproximats. Noms del sector dret trets del blog d'en

PGB (Pere Cuyàs)

El Pere fa el 6b al seu torn i decideix que de moment no l'intentarà de primer, torno a probar la Yankee i ara sol.luciono bé el pas del desplom inicial, però al següent xapatge m'agafo de la cinta...que burro! però tenia la sensació d'agafar una presa no massa bona i em venç la por...m'emprenyo amb mí mateix, ja que la resta l'encadeno...ha estat aquell moment de dubte...però ara sé que ja la tinc i caurà la propera, segur. Abans de marxar investiguem les vies de més a la dreta, gràcies a les informacions tretes del blog del PGB descubreixo que la via que tinc feta d'altres vegades, però que encara em falta encadenar és Black out o Ceguera temporal 6b+...ara entenc perquè no l'he encadenat encara...però de ben segur que ens hi posarem i també ha de caure.

La boira cubreix La Mola i l'Obac tot baixant cap als dipòsits.

Placa Dakota i Faraó dreta. Montserrat Sud.

La Clara assegurant a la Placa Dakota, amb l'Elisabet i l'Òscar preparant-se.

Aquest dissabte pre-verbena he quedat amb el grup de cursetistes, estan que no paren, cada dimecres al boulder a entrenar i els caps de setmana a escalar, així m'agrada! he pensat que podíem anar al Faraó de baix, ells no ho conèixen i hi ha vies ben equipades i grau per tots.






"Activitat "a tope", l'Alberto, la Mireia i l'Elisabet en plena feina




Només arribar gaudim de l'espectacle d'una cabra amb dos cabrits que s'allunya sense massa pressa per uns pendents prou drets...ens posem ràpidament per feina, i poc a poc cauen totes les vies de la placa.




La Mireia a Pachamama IV+/V amb una entrada per alts!







L'Elisabet a Nez Percée IV+/V, amb dos passos que allarguen i fan por!

















L'Anna disfrutant, després al Faraó D es "currarà" de primera una bona via!

l'Òscar a Nez Percée


Ja s'han fet tores les vies de la Placa Dakota i encara és d'hora amb el que els comento de baixar al Faraó dret, estan disfrutant tant que em costa una mica fer-los canviar, però valdrà la pena, l'Alberto i l'Ismael es faran l'Aresta Escofí, una via molt estètica, sobretot el segon llarg, molt aeri!, la resta fan totes les vies del pany de paret de baix, la 4,5,6,7 i 8; a vista la Mireia i l'Anna s'obren la nº 8 un bon IV de 25 mtres. l'Òscar Borràs es fa a vista la nº 7 amb un xapatge del primer bolt força amunt! Chapeau per ell...una mica més i les formigues però, el fan baixar! l'Alberto també s'obre a vista la nº 5...vaja que avui s'han fet un tip d'escalar! quan marxo encara es queden l'Alberto, l'Anna, l'Òscar i l'Elisabet...el crit de guerra del Manel:escalar,escalar! que el mon s'acaba, se l'han fet seu!

El Faraó Dreta amb les vies fetes, panoràmica extreta d'

Ona Climb

La Placa del Marcel. Alt Urgell. 9-06-2007.

De la carretera mateix podem veure la placa

Continuant amb el meu "intensiu" d'adherència avui toca la Placa del Marcel, una zona per fruir de l'adherència sense haber de patir...trobareu informació al Vèrtex nº212 a l'article del Xavi i

Blog de l'Alt Urgell

amb més detall.
Vaig amb el Josep i el Toni, som tres, però el Toni pensa fer pràctiques amb el Soloist. En cinc minuts ens enfilem a les vies, peu de via agradable, apte per canalla, però assolellat, haurem de regar les alzines a veure si creixen una mica més.




Roca compacta, amb menys canaleres que al Baell i no tan vertical.


Són gairebé les deu i anem per feina, el sol ja apreta, som conscients que es zona d'hivern, però...el Toni es posa a Avalakov i amb el Josep comencem per la nº 8 Progressa adequadament 5b+
anem fent totes les vies cap a l'esquerra, una darrera l'altra





El Josep a Progressa adeqüadament 5b+

Des de les víes hi ha una bona vista, malgrat la carretera a tocar
Passat Vas bé 5c, ens toca la més difícil del sector, A tope 6a+aquí l'adherència és màxima, l'encadeno decantant-me a la dreta i m'adono que em surto de via, llavors al baixar ho faig en "Top-rope" recte seguint les assegurances i surt, però t'has de refiar d'unes petites pedretes enganxades a la paret que ni t'hi fixes quan t'hi enfiles per primer cop! A tope sí senyor!







A Kèfir 5b


Seguim amb la nº5 Kèfir 5b, sense problemes, ara els toca el torn a dues que es veuen finotes, almenys el començament, la nº4 Metrosexual i la nº3 Forat negre 5c les dues;
passos molt fins amb forats bons que allarguen...arribant a la reunió una roca boníssima, una escalada molt estètica.
El Toni deixa per una estona el Soloist







Deixant enrrera el "pas" de Forat negre 5c

Anem per la nº2 El Cau,5b+ un començament curiós, sobre un foradàs i finura per colocar-se a la placa de sobre i agafar un bon canto, passos tècnics de força de cames amb mans precàries. Fa una estona que s'ha amagat el sol i anem molt millor de temperatura, ens queda la nº 1 The big bang, té un sostre imponent, però sols marca 5b, pujo amb ganes de veure on és el truc! placa de finura a l'inici per perdre la continuïtat i entrar en un jardinet sota el sostre, és maco sí senyor, m'enfilo a xapar i ho intento per davant,renoi, això no pot ser...i no era, no, l'alternativa és evident, pel sostre el grau pica...algú l'ha fet directe?
Ara és el torn del Josep, quan és aprop del sostre cauen unes gotes...i en un moment cau un xàfec que ho deixa tot regalant, tenim tota la via equipada i no li queda més remei que continuar pujant...l'arribada a la reunió allarga l'assegurança, però sortosament aquest calcari ben xop no patina gaire i recuperem tot el material.
Paret de Les Malles Tremendes, al costat de la Placa del Marcel

La pluja fa que no puguem acabar les víes que ens faltàven, no ha anat malament ja que començava ha estar cansat; el grup de la dreta han quedat per fer, com que hem quedat amb ganes d'anar a les malles Tremendes, just al darrera, ja ens ho farem venir bé per acabar-les. La placa ben molla després de l'aiguat

Les Canaleres. El Baell. Ripollès. 03-06-2007

La Vall del Barricó, amb la carretera al fons, des del Coll del Grau

Aquest diumenge hem quedat amb el Pere,

Groinket

per anar al Ripollès, volíem anar a Cal Barricó a fer una via de varios llargs, la Cotaca (6b/Vè+ obligat), però el temps, ben emboirat i plovisquejant, ens va fer canviar de plans. Ens aturem al restaurant "La Corba" i mentre fem un bon esmorzar decidim on anirem, plovisqueja i el temps és ben insegur, tot pujant hem escoltat a la radio el Francesc Mauri comentant el temps: ennuvolat al Pirineu amb ruixats ara i aquí, mal temps que sembla ens ha sorprès ha tots, fins i tot als del temps...
Les Canaleres, amb una aproximació més curta serà el lloc escollit. Cal pujar fins a Ribes de Freser i trencar a l'entrada cap a Campelles, en un revolt anem a l'esquerra cal al Restaurant "El Baell"; passades les darreres cases i surtint d'un revolt marcat, un trencall a ma esquerra, encimentat els primers metres és el camí a seguir, l'estreta pista mor en un prat encisador on aparquem.








Prat encisador on deixarem el cotxe



Del fons del prat, al sud, seguirem un corriol amb marques de color vermell, que s'enfilarà fins al coll del Grau i sense adonar-nos'en comencem a baixar; després d'unes giragonses al camí trobem una paret amb una pintada que marca: a Montgrony i indica cap avall Cal Barricó.
Pintada que indica el camí
El Pere a la cruilla, a l'esquerra es baixa cap a les Canaleres





Un cable ben gruixut ens ajuda en el costerut pendent, útil sobretot quan el terra és ben gelat.



La canal mor en un replà i de cop quedem embadalits davant el mur que s'ens ofereix: llis i dret, solcat d'onades verticals...impressionant! Però com ens enfilarem per aquí? Les Canaleres fa honor al seu nom: bellíssima placa esculpida per onades verticals que míren el cel...




Detalls de la placa amb canals profonds i tallants que semblen esculpits a posta, poques irregularitats trenquen l'harmonia vertical.

Miro i admiro la placa una i altra vegada, com ens enfilarem per aqui? em pregunto...però aviat sortirem de dubtes, ens equipem i ens posem per feina:
Nº6 Chaos L1 Vè: l'obre el Pere i per ser tan sols un cinquè no esdevé fàcil...ens haurem d'acostumar a l'adherència!

Fent la Papi-Mami, 6a ja d'adherència pura!

Seguim amb la Nº8 Papi-Mami, un grau més i ja veritable adherència, aquí aprenem que els peus ben encastats a les canals no acostumen a relliscar, i sort, ja que les mans tan sols serveixen per aguantar l'equilibri i anar-se aixecant, però en cap cas t'aguanten si et rellisca el peu!
A la KOP un 6a+ amb un pas molt fí, abans d'aconseguir les canaleres





Anem pujant la dificultat, comencem a veure-li color a això de l'adherència, de moment hem encadenat i ara és el torn de la Nº7 6a+, KOP , que ja ens farà suar, té un pas per agafar les canals molt llis i ens trenquem les banyes per fer el pas, ens caldrà fer trampes per xapar l'assegurança...és un pas molt d'equilibri amb uns peus precaris i pitjors mans...la resta ja amb més confiança amb l'adherència és qüestió d'anar fent i col.locant molt bé els pesos.

Funeral, un 6a+ amb l'entrada enrevessada i canaleres a dojo més amunt.



Ara és el torn de la Nº10 Funeral 6a+, una línia magnífica, de canaleres verticals i simètriques que fa por!, però el pas "xungo" no és dalt, és al començament, el Pere si baralla sense èxit...més amunt cap problema, sembla ser que a això de l'adherència ja li hem trobat el que! al meu torn intento l'entrada una mica més per l'esquerra i trobo una presa salvadora que hem permet superar el pas, la resta és anar fent, espatarran-te que sembla que t'hagis de trencar i anar buscant el canto de la canal i superar-t'hi fent força com una bavaresa...dalt la reunió no em creia que l'hagués encadenat...
Fem una parada per dinar, el temps ens respecta i encara haurem tingut sort, ja que amb un bon sol aquesta paret és una torradora!




El Pere a T.E. un 6b que ens fa suar, escalada virtual, adherència pura!

Ben dinat el Pere fa en top-rope "El Funeral" encadenant-la i tot baixant equipa la del costat, la Nº11 T.E. un 6b amb les xapes no tan aprop...hi coloca allargaments per poder xapar més comodament. Ara és el meu torn i prefereixo anar amb corda pel davant, deu n'hi dó! em vaig enfilant que no m'ho crec, no sé com m'aguanto...estic a punt d'anar avall més d'un cop, però mica en mica m'enfilo i engrapo un foradet, ole! això és un regal en aquest mar compacte, més amunt un altre forat...però el primer terç de via és d'il.lusió, d'il.lusió de creure't que pots pujar no saps ben bé com...l'encadeno també, però renoi, no m'arrepenteixo d'haber-m'hi posat de segon. El pere la fa ara i veig que li surt prou bé, l'animo a que si posi de primer i per poc no l'encadena, unes relliscades inesperades en seran la causa. El Pere està fos, ha repetit dues darreres vies... jo encara tinc ganes de fer alguna cosa més que em deixi un bon gust de boca...hi ha un sostret al final de la paret al que li veig color, és la Nº17 Dos Pams 6a



Dos Pams 6a, adherència, sostre, canaleres i compromís

Imagino que el sostre sent tan sols un 6a serà assequible, però el llis que hi ha abans d'engrapar-lo és d'aquilibrista...llavors el sostre no el regalen, m'hi haig de ben colocar i arribo a la regleta salvadora, no és res de l'altra mon, però permet aixecar-se a buscar un forat prou bo i que permet aixecar-se i superar el graó. Ja a la placa, aquesta és més fina que la barba d'un nen! alça i ara com surto jo d'aquí? veig un forat però és amunt i no hi arribo, en equilibri i ben obert de cames, adherencia pura i dura m'aixeco el necessari per agafar el forat, llavors amunt, xapo i respiro! buff...m'he jugat una bona galeta, el braç dret em fa figa i encara queda un pas llarg fins al darrer seguro...no sé com però entomo el forat i amunt, sortosament hi ha bones nances fins a la reunió.




Seqüència de passos de la via Nº 17 Dos pams, gentilesa del Pere



Baixo molt content d'aquesta via, ha estat un bon acabament i un dia molt ben aprofitat en un lloc fantàstic, hem estat sols en un entorn privilegiat.
Les boscuries pregones que ens envolten fins i tot corprenien, un senglar, suposem, ha fet una fressa eixordidora baixant per la canal...amb tanta solitud no m'hauria extranyat trobar-m'hi un ós...
Hi tornarem per aquests verals, us els recomano, però també que sigueu ben respectuosos amb l'entorn.



Esponeroses boscúries de la vall del BarricóCroquis de les vies de Les Canaleres extret del Vertex nº204