Dimarts 31, amb l'Albert a la Vinya Nova

L'Albert a la via nº 5 (6a)
La corda penja sobre el 6b via nº 13
L'Albert a la via nº 14 6a+
El Jaume al 6a+ (nº 14)










La paret dels setens, a la dreta la nº8 (6c) i a l'esquerra la nº7 (7a)



Aquest dimarts faig vacances i li comento a l'Albert que tampoc treballa, decidim sortir a la Vinya nova a fer una matinal, avui segur que estarem sols! A més, 5' d'aproximació des del cotxe, bona roca i bones vies, que més podem demanar?
Comencem per la nº 5 de les ressenyes d'

ona climb

un 6a que no he fet mai i que trobo finot, és la primera via però, i a mí mai s'em dóna bé la primera, però l'encadeno i quedo ben content, l'Albert fa el mateix i baixant li dic que provi la Savassona la dels químics, troba que el més difícil és de la primera a la segona xapa...gràcies per la informació que ha publicat

"K" al Blog d'en passarell

ara apugem el llistó i anem a la nº14, m'hi poso amb ganes i tot i que al començament em costa trobar-mi, la vaig fent sense massa problemes i ole! encadenada. L'Albert s'hi posa i la fa fàcil, tan que li dic que ja es pot posar al 6b del costat, la via nº 13, té un desplóm d'inici que fa basarda, però això no és pas el més difícil, no. A la primera no li surt la seqüència i fem saque...hi torna i ara sí, l'encadena no sense veure que no és fàcil la continuació; ara és el meu torn, m'hi poso amb top-rope, aquesta entrada fa respecte i prefereixo no arriscar...
a la primera assegurança si arriba bé des de sota la balma, i el desplóm no és tan fotut com pensava, l'encadeno a la primera, però la continuació és molt fina i no et pots relaxar, amb paciència i buscant els millors peus vaig enfilant-me, els braços es van carregant i busco reposos, que n'hi han i molt content arribo a la reunió, vaja que el proper dia no hi ha excusa pertibar-li de primer.
Tornem a la paret del 7a, l'Albert es posa a la nº7, vaja entrada tan dura i no diguem la continuació al segon parabolt, s'ha de penjar i mirar-s'ho bé, a vista has d'anar amb el grau molt consolidat. Per sort la dificultat baixa una mica i milloren les preses. Jo ni la provo, com he vist patir l'Albert prefereixo posar-me al 6c del costat, l'Albert l'obre i vaja també amb la vieta! té una seqüència molt determinada de moïments que fins que no l'enxampes és molt dura, s'ha de penjar i mirar-s'ho, un cop agada una presa d'esquerra ja és més assequible, però no regalen res. Amb corda per davant m'hi poso i arribo al moïment de xapar el primer seguro bé, però la continuació em costa baixar vàries vegades fins que descubreixo per a la ma dreta una presa lateral al costat de la xapa que em permet anar a agafar amb l'esquerra la presa clau que ja em permet anar a la balmeta, posar peus al forat i ja ben equilibrat anar a buscar les bones preses que permeten xapar la segona assegurança, passats els dos primers bolts la dificultat baixa, però com tinc els avantbraços!
cal prendre-s'ho amb calma i mirar d'anar fent sense caure que deseguida s'ajeu cap a la reunió.
L'Albert no ha quedat content, ell ja ha encadenat diversos 7a i avui no hem triumfat...estrenava uns gats nous i crec que no els hi té encara la mida presa, jo per la meva part estic content, ja que als dos top-rope els hi he vist color, caldrà anar-ho treballant.