Hola, aquest agost hem estat amb la familia i una bona colla d'amics dues setmanes a Còrsega. La Unió Excursionista sabadell, UES, el meu centre, cada any munta un campament de muntanya. Jo amb la meva família en som uns assidus. Escalar gairebé no vaig escalar, hi havia molta muntanya per fer i certament tot l'any mel passo escalant i el cos em demanava muntanya alpina. Còrsega és un paradís de muntanya, escalada, barranquisme, natura, platges...vaja que us ho recomano. Nosaltres vàrem estar a Calacuccia sota el Monte Cinto, el més alt de l'illa amb 2.706m. El problema d'estar sempre al mateix lloc és que els desplaçaments per Còrsega són una llauna: les carreteres són horribles, estretes i un revolt toca l'altre...vàrem fer algún desplaçament de gairebé 4 hores de cortxe! ara va valdre la pena, vàrem assolir el Monte Renoso, el Monte Rotondo, una pallissa amb gairebé 1800 mtrs de desnivell. el mal temps ens va impedir fer el cim més bonic la Paglia Orba i el Tafunatu, aquest darrer té un forat de 30 mtrs d'ampla que el travessa i pel que s'ha de passar per assolir el cim.
El darrer dia i per no dir que havíem portat tot el material per no fer-lo servir, vàrem escalar a Calacuccia, sobre la presa, una escola petita de grau baix i que ens va servir per portar a debutants a conèixer el món de l'escalada.
Foto 1. Víes escola d'escalada de Calacuccia
Foto 2. Guia d'escalada esportiva Còrsega
Foto 3. Pujant al Monte Cinto
.jpg)
1 comentari:
Hola Jaume. Comparteixo aquesta passió per aquesta illa de la Mediterrània. Jo he estat dos cops, i si el primer va ser genial, el segon descobreixes llocs nous i et segueix sorprenent. És una illa on fer ascensions, escalada, turisme, platja... També, si teniu ocasió, aneu a algún concert del grup cors i'muvrini. Fins aviat!!
Publica un comentari a l'entrada