" La que faltava " a La Falconera ( Sant Llorenç del Munt)

El dimarts 18 de juliol, malaguanyat dia en que un boig il.luminat va decidir encetar la guerra incivil, quedem amb l'Albert just plegar de la feina per fer una escapadeta a la Falconera, fèia dies que en tenia ganes i ahir vàrem lligar caps. Aquesta agulla amagada sota el Montcau m'agrada, ja de nano quan la vèia m'atreïa i va ser amb el Pep Graells que vaig començar a enfilar-mi ara ja fa força anys, que bé ens ho havíem passat amb el Pep!

Aquesta via és la última que hi ha abans de la xemeneïa TIM i es fa tota en lliure, una gran via molt encertada i amb bona roca dins el que es pot demanar a Sant Llorenç...llàstima el darrer llarg que perd la continuïtat, però no l'encant.
L'he fet vàries vegades, la primera, amb el Pep, em va superar la paret, vaig patir força i vaig anar sempre de segón; vaig tornar-hi al cap d'uns anys, més preparat, llavors amb el Joan i la vaig encadenar, els llargs que em van tocar, el primer i tercer. Aquest cop com que ja me la coneixo, vaig més confiat i la via no em decep gens, fa potser dos anys que no la fèia i la disfruto, el primer llarg és el més bonic, una placa sorrenca al començament, un curt flanqueig a buscar la fissura i en bavaresa cap amunt fins un abret llaminer, on comença a posar-se fina la cosa.
L'escalada no és evident, cal anar palpant les preses i anar decantant-se a dreta o esquerra segons demana la paret. En tendencia a l'esquerra acaba la tirada amb unes plaques fines però amb millors preses, baixant la verticalitat fins a la reunió. Parabolts molt ben posats allunyant on baixa la dificultat i prou junts on el grau apreta, l'Albert tot i anar de segon diu que li sembla més que VIa i ell té força més grau. Les reunions amb dos parabolts i anelles, totes preparades per rapelar. l'Albert ha disfrutat! ara és el seu torn, se surt a l'esquerra per per una ziga-zaga i anar a parar a sobre on som, decidim que faci els dos llargs en un ja que anem amb corda de 70m
i aquesta 2ª tirada és molt curta i així jo faré el darrer llarg que encara no l'he fet de primer.
Aquesta opció ens permet guanyar molt de temps i no hi ha massa rossament.
El flanqueig el veig més difícil de segon que no pas de primer, és una tirada no difícil, però amb aquesta pedra "secretiva" com diu l'Arnau Renom uns dels obridors de la via, no si val a badar.
L'arribada a la 3ª reunió fa unes panxetes que cal estudiar bé, sota hi ha un pas que díuen és de 6a, podria ser. Si no et poses nerviós i buscas la manera, es puja sense dificultat, les preses hi són però costa trobar-les. A l'esquerra hem deixat la tirolina de la Integral Fliping, quina por! espero que a ningú se li ocorreixi penjar-s'hi; hauríem de quedar per treure'n les cordes, o es renova o és un perill, jo des de sempre, i parlo d'anys, que les hi veig.
El darrer llarg surt a l'esquerra, per uns bolos grans i amb aspecte d'arrancar-se, sortosament està súper ben equipat, a Sant Llorenç sinó et jugues unes pinyes...la roca no és com a Montserrat, aquí se t'arrenca un bolo sense demanar permís. superats els tres parabolts cal seguir recte cap a una sabina mig seca que cal travessar, jo aprofito i hi deixo una baga, sortint a un camí de terra, sí,sí, un camí de terra que en flanqueig a la dreta et porta a un muret on trobarem dos parabolts que protegeixen la sortida just sobre la sortida de la canal-xemeneïa TIM. Fem reunió en una alzina. Com que tenim temps acabem de pujar al cim de la Falconera
per la canal de la normal. Quina tranquilitat, només algún cotxe per la carretera de tant en tant i força ciclistes això sí, però aquest no fan soroll. Ha fet una temperatura ideal, a l'estiu és una bona opció de tarda per escalar una mica. Els que no coneixeu La Falconera, us la recomano, la pedra no és molt bona, però tampoc dolenta, té ambient, solitud, encant, fresca i una aproximació en baixada i tornada al cotxe molt curta. Si algú en vol detalls que ho demani.

Foto 1 1er Llarg
Foto2 El Jaume al 1er Llarg
Foto3 Ressenyes (Font esplai alpí info nº2 0ctubre 1995